Carta dominical | Pere Tena, mestre de litúrgia

Recentment s’ha celebrat a Barcelona una jornada d’estudi dedicada a Pere Tena i Garriga (l’Hospitalet de Llobregat,1928-Barcelona, 2014), que va ser bisbe auxiliar de Barcelona, organitzada per l’Institut Superior de Litúrgia i el Centre de Pastoral Litúrgica d’aquesta ciutat, dues institucions dedicades a l’ensenyament i al foment de la litúrgia, de les quals el bisbe […]

22 Juny, 2016
Església de Barcelona

Recentment s’ha celebrat a Barcelona una jornada d’estudi dedicada a Pere Tena i Garriga (l’Hospitalet de Llobregat,1928-Barcelona, 2014), que va ser bisbe auxiliar de Barcelona, organitzada per l’Institut Superior de Litúrgia i el Centre de Pastoral Litúrgica d’aquesta ciutat, dues institucions dedicades a l’ensenyament i al foment de la litúrgia, de les quals el bisbe Pere Tena fou el fundador i l’ànima, sobretot durant els primers anys d’activitat.

M’interessa especialment destacar l’aspecte central de l’esmentada jornada d’estudi, celebrada a l’Aula Magna del Seminari Conciliar: Pere Tena com a “mestre i pedagog de la litúrgia”. L’aplicació pedagògica de la reforma litúrgica promoguda pel Concili Vaticà II fou la gran obra de la seva vida. De manera especial, fou un mestre en la interpretació d’una de les quatre grans constitucions del Vaticà II, la dedicada a la litúrgia amb el nom de Sacrosanctum Concilium. Pere Tena va aprofundir en aquest document per construir una veritable teologia de la litúrgia.

Després dels intensos anys de treball a Barcelona, sobretot com a professor de teologia, entre els anys 1987 i 1993 fou cridat a Roma, al servei del Sant Pare –un servei que ell valorava molt. Fou sotssecretari de la Congregació per al Culte Diví i la Disciplina dels Sagraments de la Cúria romana. Acabat aquest servei a Roma, l’any 1993 fou nomenat bisbe auxiliar de Barcelona. I els bisbes de la Conferència Episcopal, aprofitant la seva saviesa i la seva experiència romana, el varen elegir com a president de la Comissió de Litúrgia.

Tant ensenyant com amb la seva manera de celebrar i de comportar-se a l’altar, el bisbe Pere Tena era el mateix seny català aplicat al culte i a les seves normes. Era un exemple del que s’ha anomenat l’ars celebrandi, l’art de celebrar bé, de presidir l’assemblea i de comunicar el sentit del misteri amb gestos i amb paraules adients. Les seves homilies, molt preparades, eren un veritable model.

M’interessa subratllar, en aquest breu comentari, l’actualitat que té el magisteri del doctor Tena com a mestre d’una teologia que trobi en les celebracions del misteri cristià la saba vivificadora i la dimensió espiritual per a donar resposta a les preguntes que l’esperit humà es fa davant del misteri de l’existència. I, en homenatge a ell, voldria recordar, encara, el treball que fa l’Institut Superior de Litúrgia de Barcelona, que dirigeix el doctor Jaume González Padrós, deixeble i continuador de l’obra de Pere Tena. Aquest Institut superior és un dels pocs centres eclesiàstics europeus de nivell universitari en què es poden obtenir tots els graus acadèmics en l’especialitat litúrgica. Em plau destacar que el centre té un nombre considerable d’alumnes d’Amèrica Llatina, col·laborant així, en la mesura del possible, a l’educació litúrgica del poble de Déu, no només en el nostre país, sinó també en altres continents. 

Que Déu us beneeixi a tots!

+ Joan Josep Omella Omella
Arquebisbe de Barcelona

Descarrega’t aquesta carta dominical en format àudio *.mp3

T’interessarà…

Seguiu-nos  

Facebook
Nascut a Montpeller (Llenguadoc), cap al 1350, Roc vengué tot el que tenia i inicià un pelegrinatge per Itàlia en què es dedicà a atendre les moltes víctimes de la pesta negra que assolava Europa. Va morir abans de fer quaranta anys, i ben aviat assolí una gran popularitat com a advocat contra la pesta i altres epidèmies. Canonitzat el 1629. «Se’l representa vestit de pelegrí, amb la cama nafrada (que ensenya) i un gos al seu costat. Nosaltres, fàcilment amaguem les nostres ferides (defectes, manies, misèries...). Això no ens prova, ens debilita, fa que la gent malparli. I si tens el valor, com Sant Roc, de “mostrar les teves ferides”?» (Anselm Grün, monjo i psicòleg).«Quan Sant Roc tomba l’espatlla, el temps canvia», segona una dita popular. ... See MoreSee Less
View on Facebook
El Papa Pius XII (01.11.1950) proclamà que «l'Augusta Mare de Déu obtingué finalment ser pujada en cos i ànima a la glòria del cel» quan encara eren recents els horrors de la Segona Guerra Mundial. El conflicte havia massacrat milions de cossos, morts a les trinxeres, als camps de concentració o a les mateixes ciutats per efecte dels bombardejos. En aquest context, la festa d'avui ens parla que el cos humà té un valor transcendent i forma part indissoluble de la unitat de la persona.Solemnitat de l’Assumpció de la benaventurada Mare de Déu, Mare del nostre Déu i Senyor Jesucrist, que, acabat el curs de la seva vida a la terra, va ser elevada en cos i ànima a la glòria dels cels. Aquesta veritat de fe, rebuda de la tradició de l'Església, va ser definida solemnement pel papa Pius XII (1950).«Per la Mare de Déu d’agost, a les set ja és fosc», segons una dita popular. ... See MoreSee Less
View on Facebook
📍 Sant Francesc de Sales, una joia amagada al cor de l’Eixample.⛪ Coneguda popularment com les Saleses, aquesta parròquia amaga una història fascinant. Projectada per Joan Martorell, amb la col·laboració del jove Antoni Gaudí, conserva un valuós patrimoni artístic i arquitectònic que sorprèn a cada pas. ✨#EsglésiaBarcelona #SantFrancescDeSales #LesSaleses #Patrimoni ... See MoreSee Less
View on Facebook
🎬 Aquest estiu, cinema per gaudir i també per reflexionar!Mn. Peio Sánchez proposa cinc pel·lícules per a aquestes vacances. Històries per a tots els públics que ens conviden a fer-nos preguntes sobre l'acollida, la superació, la convivència, la vocació i la nostra manera de mirar els altres.🍿 «El día de la revelación»🍿 «Las locas del Obelisco»🍿 «Viaje al país de los blancos»🍿 «León XIV, el hombre detrás del Papa»🍿 «Las ovejas detectives»▶️ Descobreix les seves recomanacions i prepara una bona sessió de cinema aquest est#CinemaEspiritualitual @cinemaspiritcatImatge: Generada amb IA (OpenAI) ... See MoreSee Less
View on Facebook
La Carmina va patir depressió. Fa gairebé dos mesos, a l'Estadi Lluís Companys, la jove va fer arribar el seu testimoni al papa Lleó XIV. Recupera l'entrevista compVatican Newstican News 👇www.vaticannews.va/es/iglesia/news/2026-07/carmina-historia-depresion-papa-viaje-espana-testimoni... ... See MoreSee Less
View on Facebook
Vatican Media

Agenda

Evangeli del dia

Mireu un autèntic israelita, un home que no enganya.

(Jn 1,45-51)