Carta dominical | Afavorir la cohesió social

En una recent roda de premsa de Càritas diocesana de Barcelona, vaig dir que “per a l’Església el més important no són els diners, sinó el rostres, les persones”. He tingut el goig de veure confirmada aquesta orientació personalista de la feina social que fa l’Església en les conclusions de l’estudi sobre l’acció social de […]

15 Juny, 2016
Església de Barcelona

En una recent roda de premsa de Càritas diocesana de Barcelona, vaig dir que “per a l’Església el més important no són els diners, sinó el rostres, les persones”. He tingut el goig de veure confirmada aquesta orientació personalista de la feina social que fa l’Església en les conclusions de l’estudi sobre l’acció social de l’Església i la seva aportació a la cohesió social de Catalunya, desenvolupat per la Càtedra d’Inclusió Social de la Universitat Rovira Virgili i la Fundació Pere Tarrés-URL, amb la col·laboració del Campus Docent de Sant Joan de Déu, de l’Orde Hospitalari de Sant Joan de Déu.

El retrat general que ofereix aquest treball és el d’una Església propera al patiment de les persones. A Catalunya hi ha 785 entitats socials de l’Església, que durant el 2014 van atendre 426.976 persones que, per diferents circumstàncies, van haver de demanar ajuda, i van trobar resposta gràcies a la tasca de 18.850 voluntaris i 3.297 persones contractades. L’estudi, que es va presentar el 4 de juny passat, mostra que moltes d’aquestes entitats ho fan des dels valors evangèlics i que, per a moltes persones, són “el rostre de la misericòrdia de Déu Pare”.

 Voldria remarcar que em sembla molt significatiu que els resultats del treball revelin aquesta dimensió personalista del treball d’aquestes institucions i la seva aportació a la cohesió social. Es tracta d’entitats que accepten que la persona és el centre i la finalitat de tota la vida econòmica i social. S’esforcen a millorar el dia a dia de les persones i fan que bastants famílies puguin arribar a desenvolupar dignament les capacitats dels seus membres. L’acompanyament personal és un dels principis inspiradors de la seva activitat. Les oportunitats que ofereixen són sobretot de caràcter sociolaboral (inserció en el món laboral) i socioeducatiu (educació i formació continuada), cosa que fa que la seva feina tingui un caràcter inclusiu, especialment perquè actua sobre una part de la població molt castigada. El 64% de les entitats socials de l’Església consideren que la seva acció contribueix a la cohesió social.

Majoritàriament són entitats que tenen poca dependència de les administracions públiques pel que fa al finançament, que majoritàriament prové de fonts privades, persones o empreses, i, per tant, aquestes entitats contribueixen a alleujar la despesa social de caràcter públic i supleixen la manca de polítiques familiars.

Pràcticament totes les entitats estudiades compten amb voluntariat. I tant entre el voluntariat com entre les persones contractades la majoria són dones (tres de cada quatre persones). Per això, es pot dir que l’assistència que es presta des de les entitats socials de l’Església està organitzada i protagonitzada clarament per dones. Potser seria oportú que l’Església en tragués algunes conseqüències…

Que Déu us beneeixi a tots!

+ Joan Josep Omella Omella
Arquebisbe de Barcelona

Descarrega’t aquesta carta dominical en format àudio *.mp3

T’interessarà…

Seguiu-nos  

Facebook
Nascut a Montpeller (Llenguadoc), cap al 1350, Roc vengué tot el que tenia i inicià un pelegrinatge per Itàlia en què es dedicà a atendre les moltes víctimes de la pesta negra que assolava Europa. Va morir abans de fer quaranta anys, i ben aviat assolí una gran popularitat com a advocat contra la pesta i altres epidèmies. Canonitzat el 1629. «Se’l representa vestit de pelegrí, amb la cama nafrada (que ensenya) i un gos al seu costat. Nosaltres, fàcilment amaguem les nostres ferides (defectes, manies, misèries...). Això no ens prova, ens debilita, fa que la gent malparli. I si tens el valor, com Sant Roc, de “mostrar les teves ferides”?» (Anselm Grün, monjo i psicòleg).«Quan Sant Roc tomba l’espatlla, el temps canvia», segona una dita popular. ... See MoreSee Less
View on Facebook
El Papa Pius XII (01.11.1950) proclamà que «l'Augusta Mare de Déu obtingué finalment ser pujada en cos i ànima a la glòria del cel» quan encara eren recents els horrors de la Segona Guerra Mundial. El conflicte havia massacrat milions de cossos, morts a les trinxeres, als camps de concentració o a les mateixes ciutats per efecte dels bombardejos. En aquest context, la festa d'avui ens parla que el cos humà té un valor transcendent i forma part indissoluble de la unitat de la persona.Solemnitat de l’Assumpció de la benaventurada Mare de Déu, Mare del nostre Déu i Senyor Jesucrist, que, acabat el curs de la seva vida a la terra, va ser elevada en cos i ànima a la glòria dels cels. Aquesta veritat de fe, rebuda de la tradició de l'Església, va ser definida solemnement pel papa Pius XII (1950).«Per la Mare de Déu d’agost, a les set ja és fosc», segons una dita popular. ... See MoreSee Less
View on Facebook
📍 Sant Francesc de Sales, una joia amagada al cor de l’Eixample.⛪ Coneguda popularment com les Saleses, aquesta parròquia amaga una història fascinant. Projectada per Joan Martorell, amb la col·laboració del jove Antoni Gaudí, conserva un valuós patrimoni artístic i arquitectònic que sorprèn a cada pas. ✨#EsglésiaBarcelona #SantFrancescDeSales #LesSaleses #Patrimoni ... See MoreSee Less
View on Facebook
🎬 Aquest estiu, cinema per gaudir i també per reflexionar!Mn. Peio Sánchez proposa cinc pel·lícules per a aquestes vacances. Històries per a tots els públics que ens conviden a fer-nos preguntes sobre l'acollida, la superació, la convivència, la vocació i la nostra manera de mirar els altres.🍿 «El día de la revelación»🍿 «Las locas del Obelisco»🍿 «Viaje al país de los blancos»🍿 «León XIV, el hombre detrás del Papa»🍿 «Las ovejas detectives»▶️ Descobreix les seves recomanacions i prepara una bona sessió de cinema aquest est#CinemaEspiritualitual @cinemaspiritcatImatge: Generada amb IA (OpenAI) ... See MoreSee Less
View on Facebook
La Carmina va patir depressió. Fa gairebé dos mesos, a l'Estadi Lluís Companys, la jove va fer arribar el seu testimoni al papa Lleó XIV. Recupera l'entrevista compVatican Newstican News 👇www.vaticannews.va/es/iglesia/news/2026-07/carmina-historia-depresion-papa-viaje-espana-testimoni... ... See MoreSee Less
View on Facebook
Vatican Media

Agenda

Evangeli del dia

Mireu un autèntic israelita, un home que no enganya.

(Jn 1,45-51)