Carta dominical | Afavorir la cohesió social

En una recent roda de premsa de Càritas diocesana de Barcelona, vaig dir que “per a l’Església el més important no són els diners, sinó el rostres, les persones”. He tingut el goig de veure confirmada aquesta orientació personalista de la feina social que fa l’Església en les conclusions de l’estudi sobre l’acció social de l’Església i la seva aportació a la cohesió social de Catalunya, desenvolupat per la Càtedra d’Inclusió Social de la Universitat Rovira Virgili i la Fundació Pere Tarrés-URL, amb la col·laboració del Campus Docent de Sant Joan de Déu, de l’Orde Hospitalari de Sant Joan de Déu.

El retrat general que ofereix aquest treball és el d’una Església propera al patiment de les persones. A Catalunya hi ha 785 entitats socials de l’Església, que durant el 2014 van atendre 426.976 persones que, per diferents circumstàncies, van haver de demanar ajuda, i van trobar resposta gràcies a la tasca de 18.850 voluntaris i 3.297 persones contractades. L’estudi, que es va presentar el 4 de juny passat, mostra que moltes d’aquestes entitats ho fan des dels valors evangèlics i que, per a moltes persones, són “el rostre de la misericòrdia de Déu Pare”.

 Voldria remarcar que em sembla molt significatiu que els resultats del treball revelin aquesta dimensió personalista del treball d’aquestes institucions i la seva aportació a la cohesió social. Es tracta d’entitats que accepten que la persona és el centre i la finalitat de tota la vida econòmica i social. S’esforcen a millorar el dia a dia de les persones i fan que bastants famílies puguin arribar a desenvolupar dignament les capacitats dels seus membres. L’acompanyament personal és un dels principis inspiradors de la seva activitat. Les oportunitats que ofereixen són sobretot de caràcter sociolaboral (inserció en el món laboral) i socioeducatiu (educació i formació continuada), cosa que fa que la seva feina tingui un caràcter inclusiu, especialment perquè actua sobre una part de la població molt castigada. El 64% de les entitats socials de l’Església consideren que la seva acció contribueix a la cohesió social.

Majoritàriament són entitats que tenen poca dependència de les administracions públiques pel que fa al finançament, que majoritàriament prové de fonts privades, persones o empreses, i, per tant, aquestes entitats contribueixen a alleujar la despesa social de caràcter públic i supleixen la manca de polítiques familiars.

Pràcticament totes les entitats estudiades compten amb voluntariat. I tant entre el voluntariat com entre les persones contractades la majoria són dones (tres de cada quatre persones). Per això, es pot dir que l’assistència que es presta des de les entitats socials de l’Església està organitzada i protagonitzada clarament per dones. Potser seria oportú que l’Església en tragués algunes conseqüències…

Que Déu us beneeixi a tots!

+ Joan Josep Omella Omella
Arquebisbe de Barcelona

Descarrega’t aquesta carta dominical en format àudio *.mp3