Carta dominical | «No és el final, és l’inici»
Llegiu la glossa de l'arquebisbe de Barcelona, el cardenal Omella, que aquesta setmana ens parla del misteri de la mort i la vida eterna.
Carta dominical | «Temps d’espera joiosa amb Maria»
Mentre caminem en aquest temps d’Advent, l’Església ens recorda que la Mare de Déu, des del primer instant de la seva concepció, va ser preservada per Déu de tota màcula de pecat original. Aquest dogma que celebrem no és un concepte sense vida. Té a veure amb la nostra vida cristiana. El teòleg Karl […]
03 Des, 2020
Mentre caminem en aquest temps d’Advent, l’Església ens recorda que la Mare de Déu, des del primer instant de la seva concepció, va ser preservada per Déu de tota màcula de pecat original.
Aquest dogma que celebrem no és un concepte sense vida. Té a veure amb la nostra vida cristiana. El teòleg Karl Rahner deia en una de les seves obres que el dogma de la Puríssima Concepció de Maria ens pot ajudar a conèixer millor Maria per estimar-la més.
Per conèixer Maria només cal llegir, amb actitud humil, la Sagrada Escriptura. Si llegim la Bíblia amb atenció descobrirem que Maria és la nova Eva. No obstant això, a diferència d’Eva, Maria no s’amaga de Déu (cf. Gn 3,8). Maria dona sempre la cara. Tampoc s’amaga de nosaltres, ja que és capaç d’acollir en les seves entranyes i donar-nos Jesús, el Déu amb nosaltres (cf. Mt 1,23).
L’Evangeli ens diu que quan Déu, per mitjà de l’àngel Gabriel visita Maria, Maria té por. Ella ens ensenya que Déu també ens busca enmig de la incertesa, de la por i dels dubtes. Déu espera de nosaltres que, com Maria, siguem capaços de donar-li un «sí» humil i confiat; que facilitem l’encontre, que ens mostrem disponibles com ella per acollir la invitació de Déu i servir-lo en els germans.
La riquesa de Maria no està en les aparences, no es troba a l’exterior, sinó en el més profund del seu ésser. Ella va viure com ningú el misteri de Déu en nosaltres. És la dona nova, escollida per Déu, que escolta la seva Paraula, la medita en el cor i la converteix en servei als altres.
En el cor de l’Advent, la Puríssima Concepció ens recorda que també hi ha un lloc en el nostre jo més profund que vol trobar-se amb Déu, que necessita i anhela l’amor i la tendresa del Pare. Tant de bo que sapiguem, com Maria, tenir cura d’aquest espai per oferir-lo a Déu i als altres.
Maria ens demana que siguem capaços d’acollir la Paraula com ho va fer ella. Només així, Crist habitarà, a poc a poc, en tots els racons del nostre cor. Només d’aquesta manera donarem fruit abundant. Només llavors Crist serà en nosaltres la llavor de mostassa de la qual ens parla l’Evangeli. La llavor de mostassa és la més petita de totes, però, si la deixem créixer, produeix un arbust tan gran que fins i tot els ocells venen a aixoplugar-se sota les seves branques (cf. Mc 4, 30-32).
Benvolguts germans i germanes, el papa Francesc diu que Déu sempre està arribant. Ell sempre és al nostre costat. Mantinguem-nos prop d’Ell com ho va fer la Mare de Déu. D’aquesta manera, viurem amb esperança aquest temps d’Advent. Que Maria, mare de l’alegria, ens animi a trobar-nos amb Jesús i a construir amb Ell un món més humà i més fratern.
† Card. Joan Josep Omella
Arquebisbe de Barcelona
Escolta la glossa dominical en la veu del cardenal arquebisbe de Barcelona.
T’interessarà…
Carta dominical | «Del teler a la missió»
Llegiu la glossa de l'arquebisbe de Barcelona, el cardenal Omella, que aquesta setmana ens parla de la festa de sant Antoni Maria Claret.
Carta dominical | «Missió possible»
Llegiu la glossa de l'arquebisbe de Barcelona, el cardenal Omella, que aquesta setmana ens parla de la jornada mundial de les Missions.
Seguiu-nos
⛪ La basílica de Santa Maria de Mataró ha celebrat el cinquè centenari de la seva dedicació amb una eucaristia presidida pel cardenal Joan Josep Omella.💬 «Ara ens toca a nosaltres continuar escrivint la història», va destacar el cardenal durant l'homilia, convidant els fidels a mantenir viu el llegat de fe rebut al llarg de cinc segles.🙏 Una celebració per recordar el passat amb gratitud i mirar cap al futur amb esperança.📸 Compartim alguns moments d'aquesta jornada!
🎨 Una col·laboració històrica entre els Museus Vaticans i el Museu Diocesà de Barcelona.Barbara Jatta, directora dels Museus Vaticans, ens parla de la importància d'aquesta primera col·laboració entre les dues institucions amb motiu de l'exposició «Art sacre italià del segle XX».🖼️ Una oportunitat única per descobrir una selecció d'obres de la col·lecció d'art modern i contemporani dels Museus Vaticans.📍 Museu Diocesà de Barcelona📅 Fins al 8 de desembre
Santa Úrsula i les santes verges😇Santa Úrsula i les santes verges Santa Úrsula (‘ossa petita’) i les santes d’avui van arribar a ser suprimides del Santoral, però, degut al seu culte molt tradicional, encara avui les conserva. Possiblement, la tradició vol fer d’elles un homenatge a la virginitat femenina. La tradició del segle V ens informa que el pare de la princesa bretona Úrsula la volia casar amb el príncep pagà d’Armòrica (l’actual Bretanya). Ella, que ja havia consagrat la seva virginitat, s’hi volia negar, però això suposava la guerra. Per guanyar temps va posar unes condicions: un termini de tres anys, que es reunissin deu comparses de mil donzelles cada una (d’aquí les «11.000 verges»?) i que el príncep es bategés. A la tornada d’un complicat viatge a Roma pel Rin, l’Úrsula i les companyes van ser martiritzades a Colònia pels huns d’Àtila. En una inscripció llatina a la catedral de Colònia hi consta: «XI. M. V.», que es pot llegir com «11 màrtirs verges», i no «11 milers de verges». Al MNAC es conserva el quadre d’en Joan Reixach (segle XV): «El retaule de les onze mil verges». «Les verges... segueixen l’Anyell arreu on va» (Ap 14,4).🗣«Quan trona pel mes d’octubre, neu segura», segons una dita popular.
Santa Teresa de Jesús, verge i doctora de l'Església😇🙏Teresa de Cepeda y Ahumada neix a Àvila el 28 de març de 1515, de família ‘hidalga’. Sa mare, Beatriz, es casà molt jove amb don Alonso, vidu del seu primer matrimoni i amb un avi toledà judaïtzant, Juan Sánchez. Van tenir tres filles i nou fills. Tot i que va entrar de carmelita als 20 anys, no fou fins als 40 que experimentà una profunda conversió després de trobar-se amb una imatge de “Crist molt llagat”. La nit de la seva mort, el 4 d'octubre de 1582, es va aplicar la reforma gregoriana del calendari i es van suprimir 11 dies.🗣«Per Santa Teresa, planta l’ametlla», segons una dita popular.
Agenda
