Carta dominical | Senyor, fes-nos instruments de pau

D’aquí a uns dies celebrarem la festa de la Mare de Déu de la Mercè. Per primera vegada, participaré en aquesta festa com a arquebisbe de Barcelona i m’uniré amb goig als que feliciten la Mare de Déu en el dia de la seva onomàstica. Amb aquest motiu voldria establir un diàleg cordial i senzill, […]

15 Set, 2016
Església de Barcelona

D’aquí a uns dies celebrarem la festa de la Mare de Déu de la Mercè. Per primera vegada, participaré en aquesta festa com a arquebisbe de Barcelona i m’uniré amb goig als que feliciten la Mare de Déu en el dia de la seva onomàstica.

Amb aquest motiu voldria establir un diàleg cordial i senzill, com el d’un fill amb la seva mare. Sí, fa ja nou mesos que sóc amb vosaltres i voldria dir a Maria, la mare de tots, com em sento després d’aquesta marxa que va començar de manera sorprenent per a mi, perquè ni la vaig buscar ni la vaig desitjar.

Benvolguda Mare de Déu de la Mercè:

Et confesso, mare, que vaig venir a Barcelona amb cert temor i tremolor. No sabia si sabria adaptar-me a la vida d’una ciutat tan gran i complexa com és aquesta. Després d’aquests nou mesos puc dir amb goig que em sento acollit i valorat, tot i saber que no sóc perfecte. La gent ha estat i és molt comprensiva amb mi. Em sento com un germà més, que camina braç a braç amb tots, procurant portar molt dins del meu cor els goigs i sofriments de tota la gent.

L’arxidiòcesi de Barcelona és un reflex de la complexitat del nostre món. Barcelona és una ciutat cosmopolita en la qual es troben els valors més bells i sublims i, alhora, els sofriments i desconcerts més dolorosos del nostre món modern.

Moltes persones han donat un sí generós i valent a Crist, el vostre Fill, i el segueixen amb fidelitat i sense cap temor. D’altres s’han allunyat del camí de la fe i, o bé viuen sense referència a valors religiosos i transcendents, o bé ni es plantegen les qüestions religioses. Però he descobert amb satisfacció que en tothom hi ha una gran sensibilitat per donar resposta i ajudar els germans més desprotegits. Hi ha un gran corrent de caritat fraterna que es reflecteix en tantes i tantes organitzacions de solidaritat, tant d’inspiració cristiana, com Càritas, com d’altres de caràcter civil.

A la Jornada Mundial de la Joventut (JMJ), celebrada aquest estiu a Polònia, he pogut descobrir que molts joves estimen Jesucrist, volen seguir les seves petjades i estan contents de pertànyer a l’Església. Viuen la fe sense complexos i amb entrega generosa als més pobres i necessitats. Ells ens auguren un futur esperançador, tant per a l’Església com per a la societat. Felicito aquests joves i els poso sota la teva protecció de Mare plena de tendresa i de misericòrdia. Els animo a continuar per aquest camí de seguiment de Crist i a no deixar el grup cristià a què pertanyen; junts es poden afrontar millor els reptes que ens planteja la vida.

Moltes persones em pregunten com veig la situació social i política de la nostra terra catalana. Només et demano, Mare de Déu, que tots aquells i aquelles que tenen alguna responsabilitat i influència social i política treballin pel bé comú i per la construcció d’una societat més unida, més lliure i més justa. I per aconseguir-ho cal sumar forces. Tots junts podrem més que separats. No hauríem d’excloure ningú en aquesta tasca de crear ponts, d’atendre els pobres i necessitats, d’establir àmbits de cultura, de formació en valors morals.

No és admirable el que va fer la venerable barcelonina Dorotea de Chopitea? La seva vida es va conformar en dos grans eixos des del seu profund amor a Déu, expressat en la cura dels més necessitats. Aquests són els dos eixos que van donar lloc a l’obra social extraordinària i pionera en la seva època: la formació dels joves i la preocupació per les persones més humils. Desitjo que en aquests moments de la història trobem en aquesta terra persones amb aquesta mateixa empenta i aquesta mateixa perseverança. Aquest país s’ho mereix.

Mare de Déu de la Mercè, protegeix tots els barcelonins i tots els catalans. Ajuda’ns a caminar amb esperança, disposats a abraçar tots els germans per tal de construir una societat més fraterna i humana. Poso a les teves mans de Mare el meu ministeri pastoral, que vull exercir, com es pot llegir en el meu lema episcopal, “Per l’entranyable misericòrdia del nostre Déu”. Que la misericòrdia sigui el mòbil de totes les meves accions pastorals.

Reina i mare de la misericòrdia, acull-nos a la teva falda i guarda’ns sempre en la pau del teu Fill. Amén.

 Que Déu us beneeixi a tots.

+ Joan Josep Omella Omella
Arquebisbe de Barcelona

Descarrega’t aquesta carta dominical en format àudio *.mp3

T’interessarà…

Seguiu-nos  

Facebook
Nascut a Montpeller (Llenguadoc), cap al 1350, Roc vengué tot el que tenia i inicià un pelegrinatge per Itàlia en què es dedicà a atendre les moltes víctimes de la pesta negra que assolava Europa. Va morir abans de fer quaranta anys, i ben aviat assolí una gran popularitat com a advocat contra la pesta i altres epidèmies. Canonitzat el 1629. «Se’l representa vestit de pelegrí, amb la cama nafrada (que ensenya) i un gos al seu costat. Nosaltres, fàcilment amaguem les nostres ferides (defectes, manies, misèries...). Això no ens prova, ens debilita, fa que la gent malparli. I si tens el valor, com Sant Roc, de “mostrar les teves ferides”?» (Anselm Grün, monjo i psicòleg).«Quan Sant Roc tomba l’espatlla, el temps canvia», segona una dita popular. ... See MoreSee Less
View on Facebook
El Papa Pius XII (01.11.1950) proclamà que «l'Augusta Mare de Déu obtingué finalment ser pujada en cos i ànima a la glòria del cel» quan encara eren recents els horrors de la Segona Guerra Mundial. El conflicte havia massacrat milions de cossos, morts a les trinxeres, als camps de concentració o a les mateixes ciutats per efecte dels bombardejos. En aquest context, la festa d'avui ens parla que el cos humà té un valor transcendent i forma part indissoluble de la unitat de la persona.Solemnitat de l’Assumpció de la benaventurada Mare de Déu, Mare del nostre Déu i Senyor Jesucrist, que, acabat el curs de la seva vida a la terra, va ser elevada en cos i ànima a la glòria dels cels. Aquesta veritat de fe, rebuda de la tradició de l'Església, va ser definida solemnement pel papa Pius XII (1950).«Per la Mare de Déu d’agost, a les set ja és fosc», segons una dita popular. ... See MoreSee Less
View on Facebook
📍 Sant Francesc de Sales, una joia amagada al cor de l’Eixample.⛪ Coneguda popularment com les Saleses, aquesta parròquia amaga una història fascinant. Projectada per Joan Martorell, amb la col·laboració del jove Antoni Gaudí, conserva un valuós patrimoni artístic i arquitectònic que sorprèn a cada pas. ✨#EsglésiaBarcelona #SantFrancescDeSales #LesSaleses #Patrimoni ... See MoreSee Less
View on Facebook
🎬 Aquest estiu, cinema per gaudir i també per reflexionar!Mn. Peio Sánchez proposa cinc pel·lícules per a aquestes vacances. Històries per a tots els públics que ens conviden a fer-nos preguntes sobre l'acollida, la superació, la convivència, la vocació i la nostra manera de mirar els altres.🍿 «El día de la revelación»🍿 «Las locas del Obelisco»🍿 «Viaje al país de los blancos»🍿 «León XIV, el hombre detrás del Papa»🍿 «Las ovejas detectives»▶️ Descobreix les seves recomanacions i prepara una bona sessió de cinema aquest est#CinemaEspiritualitual @cinemaspiritcatImatge: Generada amb IA (OpenAI) ... See MoreSee Less
View on Facebook
La Carmina va patir depressió. Fa gairebé dos mesos, a l'Estadi Lluís Companys, la jove va fer arribar el seu testimoni al papa Lleó XIV. Recupera l'entrevista compVatican Newstican News 👇www.vaticannews.va/es/iglesia/news/2026-07/carmina-historia-depresion-papa-viaje-espana-testimoni... ... See MoreSee Less
View on Facebook
Vatican Media

Agenda

Evangeli del dia

Tu ets Pere, i et donaré les claus del Regne del cel.

Mt 16,13-20