Carta dominical | L’esperit integrador de les parròquies

Les nostres comunitats cada vegada seran més multiculturals. Certament, és un fet que la nostra realitat social confirma cada dia. Fruit d’aquesta consciència, les persones implicades en l’acollida dels immigrants van veure la necessitat de coordinar-se. Va ser així com l’any 2005 –ara ha fet deu anys- va néixer la Plataforma d’Entitats Cristianes amb els Immigrants, que aplega vint entitats cristianes amb seu a la nostra diòcesi. L’objectiu que tenen és triple: constituir una xarxa de solidaritat i intercanviar informació i coordinació; crear un espai permanent per reflexionar sobre les dimensions del fenomen migratori i els reptes que planteja; i ser una veu cristiana pública al servei de la convivència, la integració social i el respecte a la dignitat transcendent i els drets de les persones.

Al llarg d’aquests deu anys d’existència, la Plataforma ha publicat periòdicament posicionaments, notes de reflexió i articles d’opinió. S’han organitzat debats públics i conferències. L’objectiu ha estat sensibilitzar la ciutadania, neutralitzar prejudicis i pors, promoure actituds favorables a l’acolliment i la integració, així com influir en les decisions polítiques. En la trentena de comunicats s’han denunciat problemàtiques concretes com els menors i joves estrangers no acompanyats (2010), els assentaments d’immigrants en naus industrials i altres espais de Barcelona (2013) o les morts per naufragi a la Mediterrània (2013 i 2015).

Aquesta Plataforma creu que cal continuar denunciant la vulnerabilitat en què es troben molts immigrants, les lleis d’estrangeria cada vegada més restrictives i, sobretot, que s’han de donar a conèixer les causes que provoquen la immigració i mirar d’actuar sobre elles. “En un món globalitzat on no hi ha fronteres per als diners ni per a les mercaderies –declarava fa poc mossèn Josep M. Jubany, delegat de Pastoral Social de l’Arquebisbat de Barcelona-, es posen barreres a la lliure circulació de persones, quan de fet l’única cosa que volen és viure amb dignitat”.

Entre els anys 2000 i 2009 Catalunya va rebre un milió de persones estrangeres, moltes de les quals van poder regularitzar la seva situació. Però el 2007 va arribar la crisi econòmica i una bona part d’aquestes persones es va quedar a l’estacada, els seus projectes personals o familiars van quedar trencats i moltes van haver de marxar als seus països d’origen o a altres països.

El repte actual és la integració de les que s’hi han quedat o han arribat. Establir relacions d’amistat entre comunitats és una necessitat essencial. Com a arquebisbe de Barcelona, veig amb goig que a moltes parròquies hi ha gestos concrets d’acollida a les persones nouvingudes i com, en el cas de les que són catòliques, es poden integrar en les activitats de les parròquies i els moviments cristians, fent que les seves propostes siguin tingudes en compte i donant-los responsabilitats.

He llegit amb interès com el bisbe Joan Carrera parlava amb elogi de la funció d’integració social que van fer moltes parròquies de la perifèria de Barcelona amb la immigració interna espanyola dels anys cinquanta i seixanta del segle passat. Ara, la població immigrada de Catalunya és més plural i més llunyana culturalment. Però l’esperit integrador de les parròquies és el mateix. Tots junts estem cridats a fer comunitat.

Que Déu us beneeixi a tots.

+ Joan Josep Omella Omella
Arquebisbe de Barcelona

Descarrega’t aquesta carta dominical en format àudio *.mp3