Carta dominical | «Sants i difunts»

Els dos primers dies de novembre ens ajuden a tenir un moment de record pels nostres avantpassats. La setmana entrant celebrem la Solemnitat de Tots Sants i la Commemoració de tots els fidels difunts. Aquestes dues celebracions expressen la nostra solidaritat esperançada amb aquells germans nostres que han travessat el llindar misteriós de la mort. […]

26 Oct, 2017
Església de Barcelona

Els dos primers dies de novembre ens ajuden a tenir un moment de record pels nostres avantpassats. La setmana entrant celebrem la Solemnitat de Tots Sants i la Commemoració de tots els fidels difunts.

Aquestes dues celebracions expressen la nostra solidaritat esperançada amb aquells germans nostres que han travessat el llindar misteriós de la mort. La litúrgia d’aquests dos dies és riquíssima en contingut teològic i espiritual. Una mateixa pregària uneix la glorificació dels sants i la intercessió a favor dels morts.

La Solemnitat de Tots Sants posa de relleu la vocació universal dels cristians a la santedat. Aquesta és la primera vocació fonamental que hem rebut els batejats i és expressió de la nostra gran dignitat. Però aquesta vocació no la podem deslligar de l’altra gran vocació que hem rebut del mateix Jesucrist, la d’anar per tot el món anunciant la bona nova de l’Evangeli, és a dir, la crida a ser missioners. Ser sants –viure amb i en Jesucrist-, i ser missioners -anunciar-lo-, aquestes són les dues grans crides que hem rebut del Senyor.

La pregària pels difunts és una pràctica amb profundes arrels religioses, que acompanya la humanitat des dels seus orígens, encara que en la fe cristiana aquesta pregària adquireix una nova dimensió totalment pròpia.

El sentit cristià d’aquesta pregària pels difunts rau en la comunió amb els qui han mort i en l’experiència de la nostra condició fràgil i pecadora. Amb aquesta pregària confiem els difunts a la misericòrdia de Déu. El fonament d’aquesta pregària d’intercessió és la fe que la mateixa força de Déu, que va actuar en la mort i en la resurrecció de Jesucrist, actuarà també un dia en els nostres germans i germanes que ja han mort.

Aquestes dues celebracions dels propers 1 i 2 de novembre esdevenen una invitació a viure la veritat de fe en la comunió dels sants. Per explicar-ne el contingut d’una manera senzilla, em remeto al número 146 de les fitxes Youcat (catequesi per a joves): «L’Església és més gran i més viva del que ens pensem. Hi pertanyen els vius i els morts, tant si aquests es troben encara en un procés de purificació com si ja són a la glòria de Déu, coneguts o desconeguts, grans sants o persones qualssevol. Podem ser propers l’un amb l’altre també més enllà de la mort; podem invocar els nostres patrons o els nostres sants preferits, però també els nostres parents difunts que creiem ja arribats a Déu. D’altra banda, amb la nostra pregària podem ser d’ajut per als difunts que es troben encara en una fase de purificació. Allò que cadascú fa o sofreix en Crist ajuda a tots; i a l’inrevés, significa també que cada pecat taca tota la humanitat».

El dia dels difunts és un bon moment per recordar que la fe cristiana proclama la victòria de la vida i declara que la mort no té la darrera paraula en la història humana. El nostre Déu és un Déu de vius, que, gràcies a l’Esperit Sant, ens dóna la vida en Jesucrist ressuscitat.

Com diu el Concili Vaticà II, «la mort és l’enigma més gran de la vida humana». Tanmateix, Jesús il·lumina aquest enigma amb les seves paraules: «Jo sóc la resurrecció i la vida; qui creu en mi, encara que mori, viurà». La mort, per a un creient en Crist, és certament el punt final de la vida terrenal, però és també l’albada d’una vida nova i feliç en Déu per tota l’eternitat. Els cristians som al món per viure i donar testimoni d’aquesta esperança. Tinguem-ho especialment present aquests dies.

† Cardenal Joan Josep Omella
Arquebisbe de Barcelona

Escolta la glossa dominical en la veu del cardenal arquebisbe de Barcelona.

T’interessarà…

Seguiu-nos  

Facebook
Solemnitat de Jesucrist, Rei de tot el món.Avui, darrer diumenge de l'Any Litúrgic, solemnitat de Crist Rei, instituïda per Pius XI el 1925 al món convuls d'entreguerres. «Regne de pau, justícia i amor» (Prefaci): 🗣 «Déu és certament un pare i vol el millor pels seus fills. Ell ha dissenyat amb il·lusió un projecte per al nostre món. Compta amb nosaltres per construir entre tots el seu Regne de pau i amor. No ens desanimem si de vegades el Regne de Déu sembla una realitat petita i fràgil. Déu ho farà fructificar amb l'ajuda de la seva gràcia. Que vingui a nosaltres el seu Regne» (El cardenal Joan Josep Omella, 24.11.2024). ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Aquest diumenge, 22 de novembre, acaba l'any litúrgic amb la Solemnitat de Crist Rei. 🕯️ El diumenge següent, amb l'inici de l'Advent, s'obre un nou cicle on l'Evangeli de Marc serà el protagonista.📖 T'expliquem què és i com funciona l'any litúrgic. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Sant Octavi, màrtir⚔️✝️Octavi, Adventor i Solutor eren soldats cristians que van ser perseguits en temps de l'emperador Maximià. En aquells temps era costum donar l'oportunitat als cristians de renegar de la seva fe a canvi de no ser martiritzats, però els tres sants es van mantenir ferms en les seves creences. A Torí, Adventor i Octavi van ser assassinats, mentre que Solutor va aconseguir fugir, però quan el van capturar el van decapitar. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Vatican Media

Agenda

Evangeli del dia

S’asseurà en el seu tron gloriós i destriarà la gent els uns dels altres.

(Mt 25,31-46)