Carta dominical | «La santedat, un camí d’amor»

Ja ha començat el curs als diferents centres de formació de l’arxidiòcesi. He tingut el goig de participar en molts dels seus actes d’inauguració. I precisament aquest diumenge voldria tenir un record pel sant a qui devem el nom del nostre Ateneu Universitari. Qui va ser sant Pacià? Un home famós per la seva vida […]

02 Nov, 2017
Església de Barcelona

Ja ha començat el curs als diferents centres de formació de l’arxidiòcesi. He tingut el goig de participar en molts dels seus actes d’inauguració. I precisament aquest diumenge voldria tenir un record pel sant a qui devem el nom del nostre Ateneu Universitari.

Qui va ser sant Pacià? Un home famós per la seva vida i per la seva paraula, documentat com el segon bisbe de Barcelona. Es creu que va morir sobre l’any 390. Se’l considera Pare de l’Església d’Occident. Va ser venerat des del segle VI com a sant i les seves relíquies es conserven a la Basílica dels Sants Màrtirs Just i Pastor de Barcelona.

En el prefaci de la Missa dels sants, es diu que ells són intercessors nostres i exemples per a les nostres vides. Per tant, si sant Pacià és patró del nostre Ateneu no ho és només perquè l’imitem en l’estudi de la teologia i de les ciències humanes, que cal fer-ho, sinó també, i de manera especial, perquè l’imitem en la seva santedat. ¿De què serveix un gran teòleg, un gran professional, si la seva vida no reflecteix la grandesa de Déu, la seva santedat? El Senyor ens diu a tots: «Sigueu perfectes com el vostre Pare celestial és perfecte» (Mt 5,48).

La santedat és descobrir i assaborir que Déu ens estima amb un amor personal, irrepetible, únic i, consegüentment, comporta la nostra decisió d’estimar-lo amb un amor gran i personal. Quan treballem o estudiem, si ho fem des del cor, podem descobrir i viure aquest amor únic i personal de Déu. El Senyor vol viure una gran aventura d’amor amb tots nosaltres, però cal que ens deixem estimar, que no hi posem obstacles, que no dubtem d’Ell, encara que la nostra vida tingui aspectes tèrbols i de molta fragilitat.

El beat Charles de Foucauld té una pregària preciosa, que m’agradaria que féssim nostra. En ella, fa que Déu ens digui: «Conec la teva misèria, les lluites i tribulacions de la teva ànima, la debilitat i les xacres del teu cos; conec la teva covardia, els teus pecats i les teves febleses. Malgrat tot et dic: dóna’m el teu cor, estima’m tal com ets.»

Abandona’t a les mans del Senyor. No tinguis por. Ens cansarem més nosaltres de pecar que Déu de perdonar-nos. El papa Francesc ens ho repeteix molt sovint: «Déu no es cansa de perdonar». Acollim amb goig el seu perdó i la seva misericòrdia. Submergim-nos en l’oceà del seu amor. Donem-li el nostre cor avui i sempre.

Benvolguts germans i germanes, que la nostra habitació, que la nostra llar, siguin també un espai i una ocasió de centrar la nostra vida més i més en l’amor. La nostra vida no tindrà sentit si no estimem amb totes les forces i amb tot el cor el Senyor. Des de l’amor a Déu, des del cor de Déu, podrem viure estimant. Amb la nostra pregària i sacrifici, amb la nostra vida lliurada per amor, contribuirem a la salvació del món.

† Cardenal Joan Josep Omella
Arquebisbe de Barcelona

Escolta la glossa dominical en la veu del cardenal arquebisbe de Barcelona.

T’interessarà…

Seguiu-nos  

Facebook
Santa Úrsula i les santes verges😇Santa Úrsula i les santes verges Santa Úrsula (‘ossa petita’) i les santes d’avui van arribar a ser suprimides del Santoral, però, degut al seu culte molt tradicional, encara avui les conserva. Possiblement, la tradició vol fer d’elles un homenatge a la virginitat femenina. La tradició del segle V ens informa que el pare de la princesa bretona Úrsula la volia casar amb el príncep pagà d’Armòrica (l’actual Bretanya). Ella, que ja havia consagrat la seva virginitat, s’hi volia negar, però això suposava la guerra. Per guanyar temps va posar unes condicions: un termini de tres anys, que es reunissin deu comparses de mil donzelles cada una (d’aquí les «11.000 verges»?) i que el príncep es bategés. A la tornada d’un complicat viatge a Roma pel Rin, l’Úrsula i les companyes van ser martiritzades a Colònia pels huns d’Àtila. En una inscripció llatina a la catedral de Colònia hi consta: «XI. M. V.», que es pot llegir com «11 màrtirs verges», i no «11 milers de verges». Al MNAC es conserva el quadre d’en Joan Reixach (segle XV): «El retaule de les onze mil verges». «Les verges... segueixen l’Anyell arreu on va» (Ap 14,4).🗣«Quan trona pel mes d’octubre, neu segura», segons una dita popular. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Santa Teresa de Jesús, verge i doctora de l'Església😇🙏Teresa de Cepeda y Ahumada neix a Àvila el 28 de març de 1515, de família ‘hidalga’. Sa mare, Beatriz, es casà molt jove amb don Alonso, vidu del seu primer matrimoni i amb un avi toledà judaïtzant, Juan Sánchez. Van tenir tres filles i nou fills. Tot i que va entrar de carmelita als 20 anys, no fou fins als 40 que experimentà una profunda conversió després de trobar-se amb una imatge de “Crist molt llagat”. La nit de la seva mort, el 4 d'octubre de 1582, es va aplicar la reforma gregoriana del calendari i es van suprimir 11 dies.🗣«Per Santa Teresa, planta l’ametlla», segons una dita popular. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Preguem ben units pel papa Lleó XIV🙏. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Mare de Déu del Pilar😇Una tradició molt ar­rela­da a l'Aragó vol fer ar­ribar l'origen del santuari de l'antiga Cesaraugusta (Saragossa) als inicis matei­xos del cristianis­me (Maria s'hauria aparegut a l'apòstol sant Jaume, damunt d'un pilar). Però és a par­tir de l'època moder­na que el Pilar es­devé un gran san­tuari marià de la Península Ibèrica, amb una ir­ra­di­ació vers l'A­mèrica Llatina (ja que els nadius de les actuals Bahames ‘descobreixen’ Colom i els seus el 1492). Maria, símbol de la fortalesa en la fe, la seguretat de l'esperança i la constància en la caritat.«Si bones faves vols sembrar, fes-ho per la Mare de Déu del Pilar», segons una dita popular. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Vatican Media

Agenda

Evangeli del dia

Si no us convertiu, tots acabareu de la mateixa manera.

(Lc 13,1-9)