Carta dominical | «Sants i difunts»

Els dos primers dies de novembre ens ajuden a tenir un moment de record pels nostres avantpassats. La setmana entrant celebrem la Solemnitat de Tots Sants i la Commemoració de tots els fidels difunts. Aquestes dues celebracions expressen la nostra solidaritat esperançada amb aquells germans nostres que han travessat el llindar misteriós de la mort. […]

26 Oct, 2017
Església de Barcelona

Els dos primers dies de novembre ens ajuden a tenir un moment de record pels nostres avantpassats. La setmana entrant celebrem la Solemnitat de Tots Sants i la Commemoració de tots els fidels difunts.

Aquestes dues celebracions expressen la nostra solidaritat esperançada amb aquells germans nostres que han travessat el llindar misteriós de la mort. La litúrgia d’aquests dos dies és riquíssima en contingut teològic i espiritual. Una mateixa pregària uneix la glorificació dels sants i la intercessió a favor dels morts.

La Solemnitat de Tots Sants posa de relleu la vocació universal dels cristians a la santedat. Aquesta és la primera vocació fonamental que hem rebut els batejats i és expressió de la nostra gran dignitat. Però aquesta vocació no la podem deslligar de l’altra gran vocació que hem rebut del mateix Jesucrist, la d’anar per tot el món anunciant la bona nova de l’Evangeli, és a dir, la crida a ser missioners. Ser sants –viure amb i en Jesucrist-, i ser missioners -anunciar-lo-, aquestes són les dues grans crides que hem rebut del Senyor.

La pregària pels difunts és una pràctica amb profundes arrels religioses, que acompanya la humanitat des dels seus orígens, encara que en la fe cristiana aquesta pregària adquireix una nova dimensió totalment pròpia.

El sentit cristià d’aquesta pregària pels difunts rau en la comunió amb els qui han mort i en l’experiència de la nostra condició fràgil i pecadora. Amb aquesta pregària confiem els difunts a la misericòrdia de Déu. El fonament d’aquesta pregària d’intercessió és la fe que la mateixa força de Déu, que va actuar en la mort i en la resurrecció de Jesucrist, actuarà també un dia en els nostres germans i germanes que ja han mort.

Aquestes dues celebracions dels propers 1 i 2 de novembre esdevenen una invitació a viure la veritat de fe en la comunió dels sants. Per explicar-ne el contingut d’una manera senzilla, em remeto al número 146 de les fitxes Youcat (catequesi per a joves): «L’Església és més gran i més viva del que ens pensem. Hi pertanyen els vius i els morts, tant si aquests es troben encara en un procés de purificació com si ja són a la glòria de Déu, coneguts o desconeguts, grans sants o persones qualssevol. Podem ser propers l’un amb l’altre també més enllà de la mort; podem invocar els nostres patrons o els nostres sants preferits, però també els nostres parents difunts que creiem ja arribats a Déu. D’altra banda, amb la nostra pregària podem ser d’ajut per als difunts que es troben encara en una fase de purificació. Allò que cadascú fa o sofreix en Crist ajuda a tots; i a l’inrevés, significa també que cada pecat taca tota la humanitat».

El dia dels difunts és un bon moment per recordar que la fe cristiana proclama la victòria de la vida i declara que la mort no té la darrera paraula en la història humana. El nostre Déu és un Déu de vius, que, gràcies a l’Esperit Sant, ens dóna la vida en Jesucrist ressuscitat.

Com diu el Concili Vaticà II, «la mort és l’enigma més gran de la vida humana». Tanmateix, Jesús il·lumina aquest enigma amb les seves paraules: «Jo sóc la resurrecció i la vida; qui creu en mi, encara que mori, viurà». La mort, per a un creient en Crist, és certament el punt final de la vida terrenal, però és també l’albada d’una vida nova i feliç en Déu per tota l’eternitat. Els cristians som al món per viure i donar testimoni d’aquesta esperança. Tinguem-ho especialment present aquests dies.

† Cardenal Joan Josep Omella
Arquebisbe de Barcelona

Escolta la glossa dominical en la veu del cardenal arquebisbe de Barcelona.

T’interessarà…

Seguiu-nos  

Facebook
Santa Úrsula i les santes verges😇Santa Úrsula i les santes verges Santa Úrsula (‘ossa petita’) i les santes d’avui van arribar a ser suprimides del Santoral, però, degut al seu culte molt tradicional, encara avui les conserva. Possiblement, la tradició vol fer d’elles un homenatge a la virginitat femenina. La tradició del segle V ens informa que el pare de la princesa bretona Úrsula la volia casar amb el príncep pagà d’Armòrica (l’actual Bretanya). Ella, que ja havia consagrat la seva virginitat, s’hi volia negar, però això suposava la guerra. Per guanyar temps va posar unes condicions: un termini de tres anys, que es reunissin deu comparses de mil donzelles cada una (d’aquí les «11.000 verges»?) i que el príncep es bategés. A la tornada d’un complicat viatge a Roma pel Rin, l’Úrsula i les companyes van ser martiritzades a Colònia pels huns d’Àtila. En una inscripció llatina a la catedral de Colònia hi consta: «XI. M. V.», que es pot llegir com «11 màrtirs verges», i no «11 milers de verges». Al MNAC es conserva el quadre d’en Joan Reixach (segle XV): «El retaule de les onze mil verges». «Les verges... segueixen l’Anyell arreu on va» (Ap 14,4).🗣«Quan trona pel mes d’octubre, neu segura», segons una dita popular. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Santa Teresa de Jesús, verge i doctora de l'Església😇🙏Teresa de Cepeda y Ahumada neix a Àvila el 28 de març de 1515, de família ‘hidalga’. Sa mare, Beatriz, es casà molt jove amb don Alonso, vidu del seu primer matrimoni i amb un avi toledà judaïtzant, Juan Sánchez. Van tenir tres filles i nou fills. Tot i que va entrar de carmelita als 20 anys, no fou fins als 40 que experimentà una profunda conversió després de trobar-se amb una imatge de “Crist molt llagat”. La nit de la seva mort, el 4 d'octubre de 1582, es va aplicar la reforma gregoriana del calendari i es van suprimir 11 dies.🗣«Per Santa Teresa, planta l’ametlla», segons una dita popular. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Preguem ben units pel papa Lleó XIV🙏. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Mare de Déu del Pilar😇Una tradició molt ar­rela­da a l'Aragó vol fer ar­ribar l'origen del santuari de l'antiga Cesaraugusta (Saragossa) als inicis matei­xos del cristianis­me (Maria s'hauria aparegut a l'apòstol sant Jaume, damunt d'un pilar). Però és a par­tir de l'època moder­na que el Pilar es­devé un gran san­tuari marià de la Península Ibèrica, amb una ir­ra­di­ació vers l'A­mèrica Llatina (ja que els nadius de les actuals Bahames ‘descobreixen’ Colom i els seus el 1492). Maria, símbol de la fortalesa en la fe, la seguretat de l'esperança i la constància en la caritat.«Si bones faves vols sembrar, fes-ho per la Mare de Déu del Pilar», segons una dita popular. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Vatican Media

Agenda

Evangeli del dia

Si no us convertiu, tots acabareu de la mateixa manera.

(Lc 13,1-9)