Carta dominical | «Que no s’apagui la llum de Nadal»

Imatge: Freepik El Nadal acostuma arribar carregat de llums, de bons desitjos, de rostres de nens il·lusionats, però per a aquells que han tingut la pèrdua d’un ésser estimat és també una època en què es remouen sentiments. Aquests dies notem especialment les absències. Recordem amb nostàlgia tot allò que compartíem amb aquells que ja […]

18 Des, 2025
Església de Barcelona

Imatge: Freepik

El Nadal acostuma arribar carregat de llums, de bons desitjos, de rostres de nens il·lusionats, però per a aquells que han tingut la pèrdua d’un ésser estimat és també una època en què es remouen sentiments. Aquests dies notem especialment les absències. Recordem amb nostàlgia tot allò que compartíem amb aquells que ja no són físicament amb nosaltres i potser pensem que ja res no serà igual.

Per Nadal sentim com n’és, d’important, estar junts per pregar i per reunir-nos al voltant d’una taula. I, precisament, “estar junts” és el que moltes vegades ja no podem fer. Gairebé sempre hi falta algú. Aquell algú ocupava una cadira que ara és buida. Aquella cadira silenciosa ens recorda que allò estimat no es perd, només canvia de lloc, perquè, encara que els absents no ocupin un lloc físic prop nostre, la seva presència perdura en el temps.

Per Nadal cap cadira és buida, perquè el cor sempre guarda un lloc per als qui estimem. Els cristians creiem en la vida eterna, fonament de la nostra esperança. És l’esperança en una vida que no mor, sinó que es transforma per viure eternament amb Déu i amb els éssers estimats amb qui hem compartit aquesta existència.

Quan la tristesa ens domini, escoltem el murmuri de Jesús que ens diu que és aquí per acompanyar-nos, que mai no ens abandonarà. Ell sempre ens ofereix el seu consol i el seu amor. Confiem que els nostres difunts continuen participant del misteri joiós de Nadal.

Per Nadal ens mostrem més sensibles envers els qui ho passen malament, especialment els més vulnerables, els malalts, les víctimes de les guerres, els que estan sols o malviuen al carrer. Potser molts d’ells no tindran una taula on celebrar Nadal aquests dies. Déu els vol convidar a tots, “pagant nosaltres”, amb la moneda de l’amor i de la solidaritat. Podríem seguir el senzill consell del poeta quan diu: “Moneda que está en la mano quizá se deba guardar; la monedita del alma se pierde si no se da” (Antonio Machado, Soledades, LVII, II “Consejos”). Déu vol que els febles no siguin invisibles als nostres ulls. I és que ells són els seus fills, els nostres germans.

Per Nadal augmenten les ganes d’abraçar, de comunicar-nos, de compartir l’alegria. Un Nen ens retorna l’esperança, la confiança i l’entusiasme. Hi ha moltes maneres de compartir, però n’hi ha una que al llarg dels segles es repeteix: celebrem moltes coses menjant, compartint la taula. Aquest costum no passa de moda. Ja en temps de Jesús, menjar amb algú era un gest molt significatiu, un acte declarat d’acceptació de l’altre i de fraternitat. Compartir un àpat amb algú significava molt.

La taula és, sens dubte, un espai de trobada on afloren sentiments diversos, l’alegria i la tristesa; on s’aborden problemes i s’intenta trobar solucions; on rebem crítiques, però també lloances. No oblidem que, quan som a taula, sempre ens acompanya Jesús. Li demanem que beneeixi cada dia la taula. Li demanem que sigui Llum i Paraula, que es faci present en les nostres converses.

Benvolguts germans i germanes, Nadal ens eclipsa amb els seus llums, sí, però la llum més gran i més pura la rebem de Crist, no només per Nadal, sinó tot l’any; perquè Ell és la llum que resplendeix en les tenebres i que no s’apagarà mai. Demanem-li que ens alimenti amb la seva Llum. Guiats per aquesta llum, anem a Betlem i adorem aquest nen que ha nascut. Deixem que el seu somriure i la seva pau omplin les nostres vides. Que la Llum de Nadal no s’apagui mai en el nostre cor.

† Card. Joan Josep Omella Omella
Arquebisbe de Barcelona

Escolteu la carta dominical en la veu del cardenal arquebisbe de Barcelona.

T’interessarà…

Seguiu-nos  

Facebook
⛪ La basílica de Santa Maria de Mataró ha celebrat el cinquè centenari de la seva dedicació amb una eucaristia presidida pel cardenal Joan Josep Omella.💬 «Ara ens toca a nosaltres continuar escrivint la història», va destacar el cardenal durant l'homilia, convidant els fidels a mantenir viu el llegat de fe rebut al llarg de cinc segles.🙏 Una celebració per recordar el passat amb gratitud i mirar cap al futur amb esperança.📸 Compartim alguns moments d'aquesta jornada! ...
View on Facebook (opens in a new tab)

6 days ago

Arquebisbat de Barcelona
🎨 Una col·laboració històrica entre els Museus Vaticans i el Museu Diocesà de Barcelona.Barbara Jatta, directora dels Museus Vaticans, ens parla de la importància d'aquesta primera col·laboració entre les dues institucions amb motiu de l'exposició «Art sacre italià del segle XX».🖼️ Una oportunitat única per descobrir una selecció d'obres de la col·lecció d'art modern i contemporani dels Museus Vaticans.📍 Museu Diocesà de Barcelona📅 Fins al 8 de desembre ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Santa Úrsula i les santes verges😇Santa Úrsula i les santes verges Santa Úrsula (‘ossa petita’) i les santes d’avui van arribar a ser suprimides del Santoral, però, degut al seu culte molt tradicional, encara avui les conserva. Possiblement, la tradició vol fer d’elles un homenatge a la virginitat femenina. La tradició del segle V ens informa que el pare de la princesa bretona Úrsula la volia casar amb el príncep pagà d’Armòrica (l’actual Bretanya). Ella, que ja havia consagrat la seva virginitat, s’hi volia negar, però això suposava la guerra. Per guanyar temps va posar unes condicions: un termini de tres anys, que es reunissin deu comparses de mil donzelles cada una (d’aquí les «11.000 verges»?) i que el príncep es bategés. A la tornada d’un complicat viatge a Roma pel Rin, l’Úrsula i les companyes van ser martiritzades a Colònia pels huns d’Àtila. En una inscripció llatina a la catedral de Colònia hi consta: «XI. M. V.», que es pot llegir com «11 màrtirs verges», i no «11 milers de verges». Al MNAC es conserva el quadre d’en Joan Reixach (segle XV): «El retaule de les onze mil verges». «Les verges... segueixen l’Anyell arreu on va» (Ap 14,4).🗣«Quan trona pel mes d’octubre, neu segura», segons una dita popular. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Santa Teresa de Jesús, verge i doctora de l'Església😇🙏Teresa de Cepeda y Ahumada neix a Àvila el 28 de març de 1515, de família ‘hidalga’. Sa mare, Beatriz, es casà molt jove amb don Alonso, vidu del seu primer matrimoni i amb un avi toledà judaïtzant, Juan Sánchez. Van tenir tres filles i nou fills. Tot i que va entrar de carmelita als 20 anys, no fou fins als 40 que experimentà una profunda conversió després de trobar-se amb una imatge de “Crist molt llagat”. La nit de la seva mort, el 4 d'octubre de 1582, es va aplicar la reforma gregoriana del calendari i es van suprimir 11 dies.🗣«Per Santa Teresa, planta l’ametlla», segons una dita popular. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Preguem ben units pel papa Lleó XIV🙏. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Vatican Media

Agenda

Evangeli del dia

Surt pels camins i pels horts i insisteix que vingui gent fins que s’ompli la casa.

(Lc 14,15-24)