Carta dominical | «Portadors de Crist»

Imatge: Cathopic Enguany els religiosos teatins celebren el cinc-cents aniversari de la seva fundació. Els agraïm de tot cor la feina que realitzen a la nostra diòcesi. El 14 de setembre de 1524, un grup de sacerdots que treballaven a la cúria del papa Juli II van consagrar la seva vida a Déu i es […]

12 Set, 2024
Església de Barcelona

Imatge: Cathopic

Enguany els religiosos teatins celebren el cinc-cents aniversari de la seva fundació. Els agraïm de tot cor la feina que realitzen a la nostra diòcesi.

El 14 de setembre de 1524, un grup de sacerdots que treballaven a la cúria del papa Juli II van consagrar la seva vida a Déu i es van comprometre a viure en fraternitat els vots de castedat, pobresa i obediència. Es tractava de sant Gaietà de Thiene, Pere Carafa, Pau Consiglieri i Bonifaci de Colle.

Tots ells intentaven ser fidels a l’Evangeli, posaven l’Eucaristia al centre de la seva vida i demanaven a la Mare de Déu que els protegís sota el seu mantell. Tots ells tenien un objectiu comú: crear un moviment que renovés l’Església. El seu testimoni ens ensenya a ser sal i llum per als altres, a ser bona llavor que doni fruit abundant.

Els teatins van renunciar a tots els seus béns per seguir Jesucrist. Sant Gaietà ho expressa amb aquestes paraules: «Veig Crist pobre i jo em veig ric. Friso per apropar-me a Ell, encara que només sigui uns passos». Sens dubte, el seu estil de vida ens ajuda a valorar més ser que tenir, i a viure d’una manera senzilla i austera en què Crist ocupi el lloc més important de la nostra existència.

Tractaven de viure d’acord amb una regla de comunitat inspirada en l’ideal de les primeres comunitats cristianes. Tal com llegim en el llibre dels Fets dels Apòstols, tenien un sol cor i una sola ànima i tot ho tenien en comú (cf. Ac 4,32).

Des del principi van intentar unir la vida contemplativa i la vida activa. El P. Magenis, religiós teatí, animava els seus germans a mirar amb un ull a Déu, per estimar-lo i unir-se a Ell, i amb l’altre al proïsme, per atendre les seves necessitats. Els teatins sempre han procurat ser bon pa per als altres allà on els han destinat: a les parròquies, a les escoles o atenent persones marginades.

Expliquen els biògrafs de sant Gaietà que, mentre celebrava la missa de Nadal, va sentir com la Mare de Déu li entregava el nen Jesús perquè el sostingués als seus braços. També nosaltres podem ser portadors de Crist. Estem cridats a portar-lo sempre en el nostre cor i a mostrar-lo al món amb la nostra vida.

Benvolguts germans i germanes, donem gràcies a Déu pel carisma dels teatins. Demanem al Senyor que el seu testimoni senzill ens ensenyi a ser bons deixebles de Jesús que continuïn transmetent l’amor i el rostre de Crist a tot aquell que trobin al llarg del camí de la vida. Demanem al Senyor que els continuï ajudant a encendre en el nostre món la flama de la Bona Nova de Jesús.

† Card. Joan Josep Omella Omella
Arquebisbe de Barcelona

Escolteu la carta dominical en la veu del cardenal arquebisbe de Barcelona.

T’interessarà…

Seguiu-nos  

Facebook
La Carmina va patir depressió. Fa gairebé dos mesos, a l'Estadi Lluís Companys, la jove va fer arribar el seu testimoni al papa Lleó XIV. Recupera l'entrevista compVatican Newstican News 👇www.vaticannews.va/es/iglesia/news/2026-07/carmina-historia-depresion-papa-viaje-espana-testimoni... ... See MoreSee Less
View on Facebook
«Avui les santes Juliana i Semproniana ens ajuden a alçar la mirada»Mons. Sergi Gordo, bisbe de Tortosa, ha presidit aquest 27 de juliol la missa de Les Santes de Mataró.🔗 tinyurl.com/cvu5jmbk📸 J. Merino ... See MoreSee Less
View on Facebook

1 week ago

Arquebisbat de Barcelona
Aquest dilluns, 27 de juliol, ha tingut lloc la missa d’acció de gràcies en agraïment al comitè organitzador de la visita apostòlica del Sant Pare Lleó XIV a Barcelona, i als col·laboradors, a la Catedral de Barcelona. L’arquebisbe de Barcelona, el cardenal Joan Josep Omella, ha presidit la missa i l’ha concelebrat el bisbe auxiliar de Barcelona, Mons. David Abadías. 📸 Dr. G. Simón ... See MoreSee Less
View on Facebook
Memòria de les santes Juliana i Semproniana, verges i màrtirs. Acompanyant la història de sant Cugat, a partir de l’Edat Mitjana sorgeix la tradició que les santes Juliana (“relatiu a Júlia”) i Semproniana (“relatiu a Semprònia = eterna”) són deixebles seves. I l’any 1667, el frare Joan Gaspar Roig, afirma en una obra que les santes són filles de l’antiga Iluro. Mataró en reivindicarà les relíquies fins que les aconseguirà el 1772. L’ofici que es canta a la “Missa de les Santes” (“Missa de Glòria”) fou composta el 1848 per Mn. Manuel Blanch, amb aire d’òpera italianitzant; s’interpreta per privilegi pontifici, amb orquestra i cor, i té una duració aproximada de tres hores. Després, processó (recuperada el 1972) al voltant del temple amb les relíquies de les santes. Des de 1985 hi participa també un grup de diablesses amb música i ball propis. Festa gran a Mataró.«Si vols saber què és calor, ves per les Santes a Mataró»🥵. ... See MoreSee Less
View on Facebook
Jaume, fill de Zebedeu, és juntament amb el seu germà Joan i Pere un dels que acompanyava més de prop Jesús. Segons el llibre dels Fets (12,2) fou el primer apòstol màrtir, decapitat a Jerusalem per Herodes Agripa (vers l'any 44). Patró de Galícia, després de les invasions musulmanes fou venerat com a patró dels Regnes castellans i més tard de tota Espanya. El seu sepulcre a Compostela fou un gran centre de peregrinacions medievals de tot el món cristià, després de Roma i terra Santa.«A Raïms de Sant Jaume, raïms aigualits; raïms de setembre te'n llepes els dits», segons una dita popular. ... See MoreSee Less
View on Facebook
Vatican Media

Agenda

Evangeli del dia

Dona, és gran la teva fe!

(Mt 15,21-28)