Carta dominical | «Portadors de Crist»

Imatge: Cathopic Enguany els religiosos teatins celebren el cinc-cents aniversari de la seva fundació. Els agraïm de tot cor la feina que realitzen a la nostra diòcesi. El 14 de setembre de 1524, un grup de sacerdots que treballaven a la cúria del papa Juli II van consagrar la seva vida a Déu i es […]

12 Set, 2024
Església de Barcelona

Imatge: Cathopic

Enguany els religiosos teatins celebren el cinc-cents aniversari de la seva fundació. Els agraïm de tot cor la feina que realitzen a la nostra diòcesi.

El 14 de setembre de 1524, un grup de sacerdots que treballaven a la cúria del papa Juli II van consagrar la seva vida a Déu i es van comprometre a viure en fraternitat els vots de castedat, pobresa i obediència. Es tractava de sant Gaietà de Thiene, Pere Carafa, Pau Consiglieri i Bonifaci de Colle.

Tots ells intentaven ser fidels a l’Evangeli, posaven l’Eucaristia al centre de la seva vida i demanaven a la Mare de Déu que els protegís sota el seu mantell. Tots ells tenien un objectiu comú: crear un moviment que renovés l’Església. El seu testimoni ens ensenya a ser sal i llum per als altres, a ser bona llavor que doni fruit abundant.

Els teatins van renunciar a tots els seus béns per seguir Jesucrist. Sant Gaietà ho expressa amb aquestes paraules: «Veig Crist pobre i jo em veig ric. Friso per apropar-me a Ell, encara que només sigui uns passos». Sens dubte, el seu estil de vida ens ajuda a valorar més ser que tenir, i a viure d’una manera senzilla i austera en què Crist ocupi el lloc més important de la nostra existència.

Tractaven de viure d’acord amb una regla de comunitat inspirada en l’ideal de les primeres comunitats cristianes. Tal com llegim en el llibre dels Fets dels Apòstols, tenien un sol cor i una sola ànima i tot ho tenien en comú (cf. Ac 4,32).

Des del principi van intentar unir la vida contemplativa i la vida activa. El P. Magenis, religiós teatí, animava els seus germans a mirar amb un ull a Déu, per estimar-lo i unir-se a Ell, i amb l’altre al proïsme, per atendre les seves necessitats. Els teatins sempre han procurat ser bon pa per als altres allà on els han destinat: a les parròquies, a les escoles o atenent persones marginades.

Expliquen els biògrafs de sant Gaietà que, mentre celebrava la missa de Nadal, va sentir com la Mare de Déu li entregava el nen Jesús perquè el sostingués als seus braços. També nosaltres podem ser portadors de Crist. Estem cridats a portar-lo sempre en el nostre cor i a mostrar-lo al món amb la nostra vida.

Benvolguts germans i germanes, donem gràcies a Déu pel carisma dels teatins. Demanem al Senyor que el seu testimoni senzill ens ensenyi a ser bons deixebles de Jesús que continuïn transmetent l’amor i el rostre de Crist a tot aquell que trobin al llarg del camí de la vida. Demanem al Senyor que els continuï ajudant a encendre en el nostre món la flama de la Bona Nova de Jesús.

† Card. Joan Josep Omella Omella
Arquebisbe de Barcelona

Escolteu la carta dominical en la veu del cardenal arquebisbe de Barcelona.

T’interessarà…

Seguiu-nos  

Facebook

20 hours ago

Arquebisbat de Barcelona
🎨 Una col·laboració històrica entre els Museus Vaticans i el Museu Diocesà de Barcelona.Barbara Jatta, directora dels Museus Vaticans, ens parla de la importància d'aquesta primera col·laboració entre les dues institucions amb motiu de l'exposició «Art sacre italià del segle XX».🖼️ Una oportunitat única per descobrir una selecció d'obres de la col·lecció d'art modern i contemporani dels Museus Vaticans.📍 Museu Diocesà de Barcelona📅 Fins al 8 de desembre ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Santa Úrsula i les santes verges😇Santa Úrsula i les santes verges Santa Úrsula (‘ossa petita’) i les santes d’avui van arribar a ser suprimides del Santoral, però, degut al seu culte molt tradicional, encara avui les conserva. Possiblement, la tradició vol fer d’elles un homenatge a la virginitat femenina. La tradició del segle V ens informa que el pare de la princesa bretona Úrsula la volia casar amb el príncep pagà d’Armòrica (l’actual Bretanya). Ella, que ja havia consagrat la seva virginitat, s’hi volia negar, però això suposava la guerra. Per guanyar temps va posar unes condicions: un termini de tres anys, que es reunissin deu comparses de mil donzelles cada una (d’aquí les «11.000 verges»?) i que el príncep es bategés. A la tornada d’un complicat viatge a Roma pel Rin, l’Úrsula i les companyes van ser martiritzades a Colònia pels huns d’Àtila. En una inscripció llatina a la catedral de Colònia hi consta: «XI. M. V.», que es pot llegir com «11 màrtirs verges», i no «11 milers de verges». Al MNAC es conserva el quadre d’en Joan Reixach (segle XV): «El retaule de les onze mil verges». «Les verges... segueixen l’Anyell arreu on va» (Ap 14,4).🗣«Quan trona pel mes d’octubre, neu segura», segons una dita popular. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Santa Teresa de Jesús, verge i doctora de l'Església😇🙏Teresa de Cepeda y Ahumada neix a Àvila el 28 de març de 1515, de família ‘hidalga’. Sa mare, Beatriz, es casà molt jove amb don Alonso, vidu del seu primer matrimoni i amb un avi toledà judaïtzant, Juan Sánchez. Van tenir tres filles i nou fills. Tot i que va entrar de carmelita als 20 anys, no fou fins als 40 que experimentà una profunda conversió després de trobar-se amb una imatge de “Crist molt llagat”. La nit de la seva mort, el 4 d'octubre de 1582, es va aplicar la reforma gregoriana del calendari i es van suprimir 11 dies.🗣«Per Santa Teresa, planta l’ametlla», segons una dita popular. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Preguem ben units pel papa Lleó XIV🙏. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Mare de Déu del Pilar😇Una tradició molt ar­rela­da a l'Aragó vol fer ar­ribar l'origen del santuari de l'antiga Cesaraugusta (Saragossa) als inicis matei­xos del cristianis­me (Maria s'hauria aparegut a l'apòstol sant Jaume, damunt d'un pilar). Però és a par­tir de l'època moder­na que el Pilar es­devé un gran san­tuari marià de la Península Ibèrica, amb una ir­ra­di­ació vers l'A­mèrica Llatina (ja que els nadius de les actuals Bahames ‘descobreixen’ Colom i els seus el 1492). Maria, símbol de la fortalesa en la fe, la seguretat de l'esperança i la constància en la caritat.«Si bones faves vols sembrar, fes-ho per la Mare de Déu del Pilar», segons una dita popular. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Vatican Media

Agenda

Evangeli del dia

No convé que un profeta mori fora de Jerusalem.

(Lc 13,31-35)