Carta dominical | «No és el final, és l’inici»
Llegiu la glossa de l'arquebisbe de Barcelona, el cardenal Omella, que aquesta setmana ens parla del misteri de la mort i la vida eterna.
Carta dominical | «Visita espiritual a Montserrat»
Imatges: Shutterstock Aquest diumenge, que litúrgicament és el XXIII de durant l’any, coincideix amb la festa de la Nativitat de la Mare de Déu. Aquest dia celebrem a Catalunya el dia de les «marededeus trobades». Unes marededeus que, segons la tradició, van ser amagades durant la invasió musulmana i després trobades misteriosament. Aquesta data també […]
05 Set, 2024
Imatges: Shutterstock
Aquest diumenge, que litúrgicament és el XXIII de durant l’any, coincideix amb la festa de la Nativitat de la Mare de Déu. Aquest dia celebrem a Catalunya el dia de les «marededeus trobades». Unes marededeus que, segons la tradició, van ser amagades durant la invasió musulmana i després trobades misteriosament. Aquesta data també és significativa perquè era el dia en què se celebrava la festa de la Mare de Déu de Montserrat fins que, l’any 1881, en ser declarada «patrona de tot el principat de Catalunya», va passar a celebrar-se el 27 d’abril.
Avui és un dia de gran significació espiritual a Montserrat perquè, amb una solemne celebració de l’Eucaristia, s’obre el mil·lenari de la fundació del monestir. Entre molts dels documents relatius a aquest santuari, n’hi ha un de molt breu i molt estimat per la pietat dels cristians catalans: la Visita espiritual a Nostra Senyora de Montserrat, patrona de Catalunya, escrit pel bisbe de Vic, Josep Torras i Bages. Hi va expressar la seva devoció a la Mare de Déu i la seva profunditat teològica, en especial, a les advocacions que dirigeix a la Verge de Montserrat.
A la primera advocació, es dirigeix a la Mare de Déu amb aquestes paraules: «Verge prodigiosa, tron puríssim, on reposà l’eterna Saviesa, quan vingué al món a ensenyar el camí de salvació, aconseguiu per als vostres catalans aquella fe que enfonsa les muntanyes, omple les valls i fa planer el camí de la vida.» Les paraules del bisbe Torras i Bages ens animen a fixar la fe cristiana com a fonament de la nostra vida, especialment en aquest moment de la nostra història religiosa.
Més endavant, a la quarta advocació, hi llegim: «Rosa de caritat, foc que sense consumir escalfa, traieu de Catalunya l’esperit de discòrdia, i ajunteu tots els seus fills amb cor de germans.» Que oportuna resulta, per avui i per sempre, aquesta crida a la fraternitat entre tots!
El bisbe Torras i Bages acaba demanant a la Mare de Déu una pau cristiana i perpètua als pobles de Catalunya. Déu vulgui que aquest desig de pau es faci extensible a tots els pobles del món, especialment en els territoris que pateixen algun conflicte bèl·lic.
Benvolguts germans i germanes, estic segur que aquestes expressions del bisbe Josep Torras i Bages han trobat ressò en la vostra memòria i en la vostra consciència. Aquest bisbe demanava convertir la «Visita espiritual» en una estona de companyia a la Mare de Déu de Montserrat, acompanyant cada una de les seves advocacions amb la pregària de l’Avemaria i el Gloriapatri. Potser seria bo que ho féssim durant el mil·lenari que avui s’obre, pregant per les intencions del Sant Pare, de tota l’Església, de la nostra terra i de tot el món. Fem-ho ara que estem a poques setmanes de l’inici de la segona sessió de la XVI Assemblea del Sínode dels Bisbes sobre la sinodalitat. Us desitjo a tots una joiosa Diada de l’onze de setembre. Que la Mare de Déu de Montserrat, patrona de Catalunya, intercedeixi per nosaltres.
† Card. Joan Josep Omella Omella
Arquebisbe de Barcelona
Escolteu la carta dominical en la veu del cardenal arquebisbe de Barcelona.
T’interessarà…
Carta dominical | «Del teler a la missió»
Llegiu la glossa de l'arquebisbe de Barcelona, el cardenal Omella, que aquesta setmana ens parla de la festa de sant Antoni Maria Claret.
Carta dominical | «Missió possible»
Llegiu la glossa de l'arquebisbe de Barcelona, el cardenal Omella, que aquesta setmana ens parla de la jornada mundial de les Missions.
Seguiu-nos
🎨 Una col·laboració històrica entre els Museus Vaticans i el Museu Diocesà de Barcelona.Barbara Jatta, directora dels Museus Vaticans, ens parla de la importància d'aquesta primera col·laboració entre les dues institucions amb motiu de l'exposició «Art sacre italià del segle XX».🖼️ Una oportunitat única per descobrir una selecció d'obres de la col·lecció d'art modern i contemporani dels Museus Vaticans.📍 Museu Diocesà de Barcelona📅 Fins al 8 de desembre
Santa Úrsula i les santes verges😇Santa Úrsula i les santes verges Santa Úrsula (‘ossa petita’) i les santes d’avui van arribar a ser suprimides del Santoral, però, degut al seu culte molt tradicional, encara avui les conserva. Possiblement, la tradició vol fer d’elles un homenatge a la virginitat femenina. La tradició del segle V ens informa que el pare de la princesa bretona Úrsula la volia casar amb el príncep pagà d’Armòrica (l’actual Bretanya). Ella, que ja havia consagrat la seva virginitat, s’hi volia negar, però això suposava la guerra. Per guanyar temps va posar unes condicions: un termini de tres anys, que es reunissin deu comparses de mil donzelles cada una (d’aquí les «11.000 verges»?) i que el príncep es bategés. A la tornada d’un complicat viatge a Roma pel Rin, l’Úrsula i les companyes van ser martiritzades a Colònia pels huns d’Àtila. En una inscripció llatina a la catedral de Colònia hi consta: «XI. M. V.», que es pot llegir com «11 màrtirs verges», i no «11 milers de verges». Al MNAC es conserva el quadre d’en Joan Reixach (segle XV): «El retaule de les onze mil verges». «Les verges... segueixen l’Anyell arreu on va» (Ap 14,4).🗣«Quan trona pel mes d’octubre, neu segura», segons una dita popular.
Santa Teresa de Jesús, verge i doctora de l'Església😇🙏Teresa de Cepeda y Ahumada neix a Àvila el 28 de març de 1515, de família ‘hidalga’. Sa mare, Beatriz, es casà molt jove amb don Alonso, vidu del seu primer matrimoni i amb un avi toledà judaïtzant, Juan Sánchez. Van tenir tres filles i nou fills. Tot i que va entrar de carmelita als 20 anys, no fou fins als 40 que experimentà una profunda conversió després de trobar-se amb una imatge de “Crist molt llagat”. La nit de la seva mort, el 4 d'octubre de 1582, es va aplicar la reforma gregoriana del calendari i es van suprimir 11 dies.🗣«Per Santa Teresa, planta l’ametlla», segons una dita popular.
Mare de Déu del Pilar😇Una tradició molt arrelada a l'Aragó vol fer arribar l'origen del santuari de l'antiga Cesaraugusta (Saragossa) als inicis mateixos del cristianisme (Maria s'hauria aparegut a l'apòstol sant Jaume, damunt d'un pilar). Però és a partir de l'època moderna que el Pilar esdevé un gran santuari marià de la Península Ibèrica, amb una irradiació vers l'Amèrica Llatina (ja que els nadius de les actuals Bahames ‘descobreixen’ Colom i els seus el 1492). Maria, símbol de la fortalesa en la fe, la seguretat de l'esperança i la constància en la caritat.«Si bones faves vols sembrar, fes-ho per la Mare de Déu del Pilar», segons una dita popular.
Agenda
