Carta dominical | «Portadores de Cristo»

Imagen: Cathopic Este año los religiosos teatinos celebran el quinientos aniversario de su fundación. Les agradecemos de corazón el trabajo que realizan en nuestra diócesis. El 14 de septiembre de 1524, un grupo de sacerdotes que trabajaban en la curia del papa Julio II consagraron su vida a Dios y se comprometieron a vivir en […]

12 Sep, 2024
Església de Barcelona

Imagen: Cathopic

Este año los religiosos teatinos celebran el quinientos aniversario de su fundación. Les agradecemos de corazón el trabajo que realizan en nuestra diócesis.

El 14 de septiembre de 1524, un grupo de sacerdotes que trabajaban en la curia del papa Julio II consagraron su vida a Dios y se comprometieron a vivir en fraternidad los votos de castidad, pobreza y obediencia. Se trataba de san Cayetano de Thiene, Pedro Carafa, Pablo Consiglieri y Bonifacio de Colle.

Todos ellos intentaban ser fieles al Evangelio, ponían la Eucaristía en el centro de su vida y pedían a la Virgen que les protegiera bajo su manto. Todos ellos tenían un objetivo común: crear un movimiento que renovara la Iglesia. Su testimonio nos enseña a ser sal y luz para los demás, a ser buena semilla que dé fruto abundante.

Los teatinos renunciaron a todos sus bienes para seguir a Jesucristo. San Cayetano lo expresará con estas palabras: «Veo a Cristo pobre y a mí rico. Ardo en deseos de acercarme a Él, aunque sea tan solo unos pasos». Su estilo de vida nos ayuda a valorar más el ser que el tener, a vivir de una manera sencilla y austera en la que Cristo ocupe el lugar más importante de nuestra existencia.

Trataban de vivir de acuerdo con una regla de comunidad inspirada en el ideal de las primeras comunidades cristianas. Tal como leemos en el libro de los Hechos de los Apóstoles, tenían un solo corazón y una sola alma y todo lo tenían en común (cf. Hch 4,32).

Desde el principio intentaron unir la vida contemplativa y la vida activa. El P. Magenis, religioso teatino, animaba a sus hermanos a mirar con un ojo a Dios, para amarle y unirse a Él, y con el otro al prójimo, para atender sus necesidades. Los teatinos siempre han procurado ser buen pan para los demás allá donde les han destinado: en las parroquias, colegios o atendiendo a personas marginadas.

Cuentan los biógrafos de san Cayetano que, mientras celebraba la misa de Navidad, sintió como la Virgen le entregaba al niño Jesús para que lo sostuviera en sus brazos. También nosotros podemos ser portadores de Cristo. Estamos llamados a llevarlo siempre en nuestro corazón y a mostrarlo al mundo con nuestra vida.

Queridos hermanos y hermanas, demos gracias a Dios por el carisma de los teatinos. Pidamos al Señor que su testimonio sencillo nos enseñe a ser buenos discípulos de Jesús que sigan transmitiendo el amor y el rostro de Cristo a todo aquel que encuentren a lo largo del camino de la vida. Pidamos al Señor que les siga ayudando a encender en nuestro mundo la llama de la Buena Nueva de Jesús.

† Card. Juan José Omella Omella
Arzobispo de Barcelona

Escucha la carta dominical en la voz del cardenal arzobispo de Barcelona.

Te interesará…

Síguenos

Facebook

19 hours ago

Arquebisbat de Barcelona
🎨 Una col·laboració històrica entre els Museus Vaticans i el Museu Diocesà de Barcelona.Barbara Jatta, directora dels Museus Vaticans, ens parla de la importància d'aquesta primera col·laboració entre les dues institucions amb motiu de l'exposició «Art sacre italià del segle XX».🖼️ Una oportunitat única per descobrir una selecció d'obres de la col·lecció d'art modern i contemporani dels Museus Vaticans.📍 Museu Diocesà de Barcelona📅 Fins al 8 de desembre ...
View on Facebook (abre en una nueva pestaña)
Santa Úrsula i les santes verges😇Santa Úrsula i les santes verges Santa Úrsula (‘ossa petita’) i les santes d’avui van arribar a ser suprimides del Santoral, però, degut al seu culte molt tradicional, encara avui les conserva. Possiblement, la tradició vol fer d’elles un homenatge a la virginitat femenina. La tradició del segle V ens informa que el pare de la princesa bretona Úrsula la volia casar amb el príncep pagà d’Armòrica (l’actual Bretanya). Ella, que ja havia consagrat la seva virginitat, s’hi volia negar, però això suposava la guerra. Per guanyar temps va posar unes condicions: un termini de tres anys, que es reunissin deu comparses de mil donzelles cada una (d’aquí les «11.000 verges»?) i que el príncep es bategés. A la tornada d’un complicat viatge a Roma pel Rin, l’Úrsula i les companyes van ser martiritzades a Colònia pels huns d’Àtila. En una inscripció llatina a la catedral de Colònia hi consta: «XI. M. V.», que es pot llegir com «11 màrtirs verges», i no «11 milers de verges». Al MNAC es conserva el quadre d’en Joan Reixach (segle XV): «El retaule de les onze mil verges». «Les verges... segueixen l’Anyell arreu on va» (Ap 14,4).🗣«Quan trona pel mes d’octubre, neu segura», segons una dita popular. ...
View on Facebook (abre en una nueva pestaña)
Santa Teresa de Jesús, verge i doctora de l'Església😇🙏Teresa de Cepeda y Ahumada neix a Àvila el 28 de març de 1515, de família ‘hidalga’. Sa mare, Beatriz, es casà molt jove amb don Alonso, vidu del seu primer matrimoni i amb un avi toledà judaïtzant, Juan Sánchez. Van tenir tres filles i nou fills. Tot i que va entrar de carmelita als 20 anys, no fou fins als 40 que experimentà una profunda conversió després de trobar-se amb una imatge de “Crist molt llagat”. La nit de la seva mort, el 4 d'octubre de 1582, es va aplicar la reforma gregoriana del calendari i es van suprimir 11 dies.🗣«Per Santa Teresa, planta l’ametlla», segons una dita popular. ...
View on Facebook (abre en una nueva pestaña)
Preguem ben units pel papa Lleó XIV🙏. ...
View on Facebook (abre en una nueva pestaña)
Mare de Déu del Pilar😇Una tradició molt ar­rela­da a l'Aragó vol fer ar­ribar l'origen del santuari de l'antiga Cesaraugusta (Saragossa) als inicis matei­xos del cristianis­me (Maria s'hauria aparegut a l'apòstol sant Jaume, damunt d'un pilar). Però és a par­tir de l'època moder­na que el Pilar es­devé un gran san­tuari marià de la Península Ibèrica, amb una ir­ra­di­ació vers l'A­mèrica Llatina (ja que els nadius de les actuals Bahames ‘descobreixen’ Colom i els seus el 1492). Maria, símbol de la fortalesa en la fe, la seguretat de l'esperança i la constància en la caritat.«Si bones faves vols sembrar, fes-ho per la Mare de Déu del Pilar», segons una dita popular. ...
View on Facebook (abre en una nueva pestaña)
Vatican Media

Agenda

Evangelio del día

No cabe que un profeta muera fuera de Jerusalén.

(Lc 13,31-35)