Carta dominical | «Nadal o la humilitat de Déu»

Hem arribat al quart i últim diumenge d’Advent. Es dóna la coincidència que avui acaba el temps litúrgic d’Advent i a partir d’aquesta tarda, amb les primeres vespres, iniciem el temps de Nadal amb la celebració de la Solemnitat del Naixement del Senyor. Us convido a contemplar el misteri de Nadal com a expressió de la humilitat de Déu.

Són molt nombrosos els sants i les santes que ens conviden a viure el goig del Nadal des de la perspectiva de la humilitat. Potser el més emblemàtic i popular és sant Francesc d’Assís. Així ens ho recorda el papa Benet XVI quan reconeix que «el particular i intens clima espiritual que envolta el Nadal es va desenvolupar a l’edat mitjana gràcies a sant Francesc d’Assís, que estava profundament enamorat de l’home Jesús, del Déu-amb-nosaltres» (Audiència General del dimecres 23 de desembre de 2009). S’explica que l’any 1223, mentre transitava per la petita població de Rieti, el Nadal el va sorprendre a l’ermita de Greccio i fou allí on va tenir la inspiració de reproduir en viu el naixement de Jesús. Una tradició preciosa que hem de conservar.

Animo les famílies a col·locar el pessebre a casa seva. Que la contemplació del naixement, com a Sant Francesc, ens faci créixer el desig d’experimentar de forma concreta, viva i actual la humil grandesa de l’esdeveniment del naixement del Nen Jesús i el desig de comunicar la seva alegria a tots.

Penso també en santa Tereseta de Lisieux, que com a religiosa carmelita descalça va prendre el nom de Teresa de l’Infant Jesús i de la Santa Faç, unint en el nom la humilitat de Jesús Infant i la tremenda humiliació del Déu-home a la Passió. Ella, que és també doctora de l’Església, va saber viure i donar testimoni d’allò que anomenava «el seu camí», la «infància espiritual», que s’aprèn meditant el misteri de Nadal, en el qual Déu per nosaltres es va fer petit i fràgil.

«Això és un gran misteri –va dir el papa Francesc el Nadal de l’any 2015-, Déu és humil! Nosaltres, que som orgullosos, estem plens de vanitat i ens considerem grans… no som res! Ell és gran, és humil i es fa nen. Això és un veritable misteri! Déu és humil. Això és bonic!»

En el temps nadalenc recordem especialment la seva infància: un nen Déu que vol captivar la nostra atenció i els nostres cors. Aquests dies de Nadal regalem-nos temps per contemplar aquest Déu que s’ha fet nen per acostar-se totalment a nosaltres. Aquest nen Déu que ens impulsa a acollir les necessitats dels que ens envolten. En aquest sentit, dono gràcies a Déu per poder comptar a Barcelona amb una obra diocesana centenària a favor dels nens malalts o discapacitats, que precisament porta el nom del nen Déu: la Fundació Nen Déu.

Deia el papa Francesc en l’al·locució que he citat: «És un bon costum que tenen els pares i avis: mirar els nens, mirar el que fan, mirar-los a ells. Així descobrim, sobretot, que els nens requereixen la nostra atenció. Ells han de ser al centre».

Aquest Nadal, us animo a contemplar amb goig els nostres nens i a descobrir-hi la mirada del nen Déu, i que així també siguin centre d’atenció els nostres avis i aquells que pateixen la soledat.

Us desitjo a tots un sant i Bon Nadal. Que Déu us concedeixi la seva Pau.

† Cardenal Joan Josep Omella
Arquebisbe de Barcelona

Escolta la glossa dominical en la veu del cardenal arquebisbe de Barcelona.