Carta dominical | «Propòsits eclesials per al nou any»

Som ja a la vigília del nou any del Senyor 2018. Tots som convidats a entrar-hi amb alguns bons propòsits. Tenim per endavant dotze mesos per omplir-los amb bones obres. Fa pensar molt, en aquest sentit, la inscripció llatina que hi ha al rellotge de la sagristia de la catedral de Barcelona, que diu: «Dum […]

28 Des, 2017
Església de Barcelona

Som ja a la vigília del nou any del Senyor 2018. Tots som convidats a entrar-hi amb alguns bons propòsits. Tenim per endavant dotze mesos per omplir-los amb bones obres. Fa pensar molt, en aquest sentit, la inscripció llatina que hi ha al rellotge de la sagristia de la catedral de Barcelona, que diu: «Dum tempus habemus operemur bonum» («Ara que tenim temps, fem el bé») (Ga 6,10).

Aquest any 2018 la nostra comunitat diocesana té unes tasques a complir, tasques que poden esdevenir propòsits per a l’any que comença. La primera és la publicació i l’aplicació del nou Pla Pastoral Diocesà. En el moment de cloure l’Any de la Misericòrdia, a la basílica de Santa Maria del Mar, el 19 de novembre de 2016, vaig proposar a tota la diòcesi iniciar un treball amb projecció de futur: la preparació personal i comunitària -en la línia d’una conversió pastoral i missionera- d’un Pla Pastoral Diocesà que ens ajudés a fer realitat en nosaltres la pràctica de la misericòrdia. Es varen rebre moltes respostes, de grups i de persones individuals. Totes han estat estudiades i estructurades per esdevenir la pauta per a la redacció del nou Pla, que ha d’inspirar l’acció pastoral en la nostra diòcesi durant el proper trienni.

Aquest treball comú va començar coincidint amb el temps de Quaresma de l’any que acabem. Ara ja tenim enllestit el nou Pla, que serà presentat a tots els diocesans coincidint també amb la Quaresma del nou any. Quan la litúrgia ens convida a celebrar la Resurrecció de Crist, presentarem i treballarem el text del nou Pla Pastoral, perquè ens ajudi a ser més fidels al Senyor i a l’Evangeli.

Aquest és, doncs, el primer dels nostres propòsits per al nou any. Les respostes rebudes manifestaven una gran sintonia amb les orientacions donades pel papa Francesc per a tota l’Església. Em plau subratllar aquest fet, perquè manifesta la sensibilitat i la vitalitat dels cristians d’aquesta terra en el seguiment de Jesucrist en els nostres temps. Donem gràcies a Déu per aquesta harmonia.

Un segon propòsit per al nou any és la celebració del vuitè centenari de la fundació de l’Orde de la Mercè. El fet s’esdevingué l’agost de l’any 1218, a la catedral de Barcelona. Hi tingué una gran responsabilitat el que era aleshores el bisbe de Barcelona, Berenguer de Palou, que oferí la creu de la catedral per incorporar-la a l’escut i a l’hàbit dels religiosos de la nova institució. Per obra sobretot del laic sant Pere Nolasc va néixer un orde religiós dedicat a la redempció dels captius, una greu necessitat social d’aquell temps. Aquesta commemoració ens fa pensar en les necessitats socials i en les respostes que hem de donar com a Església en el present. Aquesta commemoració és també un repte i un compromís. Ens comprometem a servir el nostre poble i a contribuir a la seva cohesió social, seguint una línia que ha estat una constant en l’acció pastoral diocesana i que creiem que continuarà donant bons fruits en el futur.

I el tercer propòsit, per no citar-ne més, és treballar per la pau i per la concòrdia al nostre país, a les nostres famílies, a les pròpies vides i a tot el món. La pau és el que tots desitgem, és el cant que van dur els àngels als pastors a Betlem i és el nom del Messies, Príncep de la Pau. I aquesta és la petició que, en començar l’any nou, farem demà a la Jornada Mundial per la Pau.

† Cardenal Joan Josep Omella
Arquebisbe de Barcelona

Escolta la glossa dominical en la veu del cardenal arquebisbe de Barcelona.

T’interessarà…

Seguiu-nos  

Facebook
Santa Úrsula i les santes verges😇Santa Úrsula i les santes verges Santa Úrsula (‘ossa petita’) i les santes d’avui van arribar a ser suprimides del Santoral, però, degut al seu culte molt tradicional, encara avui les conserva. Possiblement, la tradició vol fer d’elles un homenatge a la virginitat femenina. La tradició del segle V ens informa que el pare de la princesa bretona Úrsula la volia casar amb el príncep pagà d’Armòrica (l’actual Bretanya). Ella, que ja havia consagrat la seva virginitat, s’hi volia negar, però això suposava la guerra. Per guanyar temps va posar unes condicions: un termini de tres anys, que es reunissin deu comparses de mil donzelles cada una (d’aquí les «11.000 verges»?) i que el príncep es bategés. A la tornada d’un complicat viatge a Roma pel Rin, l’Úrsula i les companyes van ser martiritzades a Colònia pels huns d’Àtila. En una inscripció llatina a la catedral de Colònia hi consta: «XI. M. V.», que es pot llegir com «11 màrtirs verges», i no «11 milers de verges». Al MNAC es conserva el quadre d’en Joan Reixach (segle XV): «El retaule de les onze mil verges». «Les verges... segueixen l’Anyell arreu on va» (Ap 14,4).🗣«Quan trona pel mes d’octubre, neu segura», segons una dita popular. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Santa Teresa de Jesús, verge i doctora de l'Església😇🙏Teresa de Cepeda y Ahumada neix a Àvila el 28 de març de 1515, de família ‘hidalga’. Sa mare, Beatriz, es casà molt jove amb don Alonso, vidu del seu primer matrimoni i amb un avi toledà judaïtzant, Juan Sánchez. Van tenir tres filles i nou fills. Tot i que va entrar de carmelita als 20 anys, no fou fins als 40 que experimentà una profunda conversió després de trobar-se amb una imatge de “Crist molt llagat”. La nit de la seva mort, el 4 d'octubre de 1582, es va aplicar la reforma gregoriana del calendari i es van suprimir 11 dies.🗣«Per Santa Teresa, planta l’ametlla», segons una dita popular. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Preguem ben units pel papa Lleó XIV🙏. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Mare de Déu del Pilar😇Una tradició molt ar­rela­da a l'Aragó vol fer ar­ribar l'origen del santuari de l'antiga Cesaraugusta (Saragossa) als inicis matei­xos del cristianis­me (Maria s'hauria aparegut a l'apòstol sant Jaume, damunt d'un pilar). Però és a par­tir de l'època moder­na que el Pilar es­devé un gran san­tuari marià de la Península Ibèrica, amb una ir­ra­di­ació vers l'A­mèrica Llatina (ja que els nadius de les actuals Bahames ‘descobreixen’ Colom i els seus el 1492). Maria, símbol de la fortalesa en la fe, la seguretat de l'esperança i la constància en la caritat.«Si bones faves vols sembrar, fes-ho per la Mare de Déu del Pilar», segons una dita popular. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Vatican Media

Agenda

Evangeli del dia

Vosaltres sabeu entendre l’aspecte de la terra i del cel, i no sabeu entendre en quin temps esteu vivint?

(Lc 12,54-59)