Carta dominical | «La concòrdia, un objectiu prioritari»

En la glossa anterior vaig fer referència a tres objectius per a l’any que hem iniciat: el nou Pla Pastoral Diocesà, la celebració del vuitè centenari de la creació de l’Orde de la Mercè a Barcelona i el treball per la pau i la concòrdia. En aquesta voldria oferir-vos unes reflexions sobre el darrer d’aquests objectius: la concòrdia i la cohesió social a la nostra terra. És un objectiu que implica l’Església però que va més enllà, perquè és un repte per a tota la societat catalana. És, com avui es diu, un repte i un objectiu transversal.

Com a un punt de referència històrica a casa nostra, em referiré al pensament que en molts dels seus articles va expressar Joan Carrera Planas, el qui va ser bisbe auxiliar de Barcelona. Va ser un capellà i un bisbe molt arrelat a Catalunya i alhora molt obert als immigrants que hi van venir a treballar des de molts indrets d’Espanya en els anys seixanta i setanta. Els qui, utilitzant el títol d’una obra de l’escriptor Paco Candel, van ser anomenats «els altres catalans». El bisbe Carrera, que abans de ser bisbe va ser rector en parròquies de barris perifèrics, sempre deia que els joves sacerdots enviats a les noves parròquies creades pel bisbe Gregorio Modrego, en zones de forta immigració, havien fet un gran servei a la nostra societat, que va afavorir la integració a Catalunya dels «altres catalans». I ho van fer amb tota mena d’iniciatives que no tenien, aleshores, el suport oficial.

En un dels seus articles setmanals a Catalunya Cristiana en la secció «Ara mateix», escrivia el bisbe Joan Carrera l’any 1997: «Però va venir un altre temps en el qual l’arribada a Catalunya d’una infinitat d’homes i dones d’arreu d’Espanya va portar l’ús de la llengua castellana a la pastoral i a la litúrgia de moltes esglésies. Van néixer parròquies noves als barris obrers que sorgien al voltant de Barcelona i de moltes ciutats i viles grans. […] Un bon nombre de sacerdots s’hi abocaren amb cos i ànima. Al voltant d’aquelles parròquies, única presència activa, durant molts anys, de la societat catalana a les zones de més immigració, van sorgir escoles, cooperatives d’habitatges, agrupacions culturals i, fins i tot, sindicals, i es va establir la primera xarxa d’assistents socials de barri, gràcies a la organització de Càritas» (Cf. Ara mateix, Barcelona, 2010, pàg. 872-873).

Ara les circumstàncies socials són diferents. Diversos observadors atents a la nostra realitat actual estan preocupats per les possibles conseqüències negatives que els fets polítics recents puguin representar per a la cohesió social de la nostra societat. Per això, tots estem cridats a fer un esforç per teixir la concòrdia i la confiança mútua dins d’una societat en la qual es dona una gran pluralitat cultural, política i també religiosa.

Treballar per la cohesió social és responsabilitat de tots. L’Església voldria assumir aquest repte en el treball concret i diari de les parròquies, escoles i institucions cristianes. Cal que compartim tots el repte de viure en comunió enmig de la diferència, com una gran família en la qual tots s’estimen i respecten malgrat les diferents opinions i procedències. Que Déu ens ajudi en aquesta tasca tan bonica i apassionant.

† Cardenal Joan Josep Omella
Arquebisbe de Barcelona

Escolta la glossa dominical en la veu del cardenal arquebisbe de Barcelona.