Carta dominical | «La unitat dels cristians, un repte»

El proper dijous dia 18 de gener iniciem la Setmana de Pregària per la Unitat dels Cristians que culminarà el 25 de gener amb la celebració de la festa de la conversió de Sant Pau. Aquest any el lema és: «La vostra dreta, Senyor, és forta i gloriosa» (Ex 15,6). El lema d’aquest any vol […]

11 Gen, 2018
Església de Barcelona

El proper dijous dia 18 de gener iniciem la Setmana de Pregària per la Unitat dels Cristians que culminarà el 25 de gener amb la celebració de la festa de la conversió de Sant Pau. Aquest any el lema és: «La vostra dreta, Senyor, és forta i gloriosa» (Ex 15,6).

El lema d’aquest any vol anar al nucli per recordar-nos que és el Senyor qui sosté la nostra vida, és Ell qui fa meravelles i fa possible el que als nostres ulls semblaria inabastable. Els nostres germans cristians del Carib, de tradicions diverses, han fet experiència de la mà poderosa de Déu en la fi de l’esclavitud.

Els pobles del Carib conserven un cant de victòria sobre l’opressió de l’esclavatge. Es tracta d’un cant de llibertat que els uneix. Actualment afronten nous reptes que amenacen una altra vegada d’esclavitzar i de deteriorar la dignitat de l’ésser humà creat a imatge i semblança de Déu. La dignitat humana no es pot perdre, però amb freqüència s’enfosqueix pel pecat personal. Aquest pecat provoca que sovint les nostres relacions socials no gaudeixin de la justícia i compassió que mereix tota persona humana. El pecat esvaeix l’amor i el respecte en les nostres relacions i deriva en situacions de pobresa, violència, injustícia, pena, dolor i angoixa, que afecten de manera significativa la dignitat humana.

El nostre món no el canvien les estructures, sinó les persones; no el canvien els sistemes, sinó la qualitat de les nostres relacions humanes. Quan aquestes es mouen pels criteris de Jesús, tot esdevé nou. Déu vol que els humans visquem units i en vertadera concòrdia. La vigília del sacrifici de la creu, Jesús mateix va pregar al Pare pels seus deixebles i per tots els qui creuríem en Ell. Jesús va pregar al Pare: «que tots siguin u, com tu, Pare, estàs en mi i jo en tu» (Jn 17,21). Jesús ens convida a fer nostra aquesta pregària per tal que es vagi forjant una comunió viva i vivificant que, a poc a poc, transformi les nostres relaciones humanes. Transformant aquestes relaciones interpersonals, es transformarà el món.

Senyor, sabem que la teva crida és a la comunió en i amb Tu. Una comunió que acull i respecta la diversitat, que aprecia i valora la diferència, que no té por de cercar la veritat. Una força de comunió que rebem de Tu en l’Eucaristia i que si la deixem actuar pot refer allò trencat, o regenerar allò que s’esquerda. Senyor, perdó per la nostra incapacitat a l’hora de viure units tots els cristians. Senyor, encara que lentament, ja fa unes quantes dècades que anem aproximant postures. No és senzill, però sabem que Tu ens acompanyes.

En el camp del diàleg vers la unitat dels cristians, en el diàleg ecumènic, venim d’un any 2017 marcat per la commemoració del 500 aniversari de la Reforma luterana. Aquesta efemèride ha estat una bona ocasió per fer una reflexió serena. Durant massa temps, els cristians de diverses confessions vam viure en un clima de desconfiança i rivalitat. En aquest sentit, el papa Francesc ens convida a fer «un estudi atent i rigorós, lliure de prejudicis i polèmiques ideològiques, que permeti a les Esglésies discernir i assumir allò que de positiu i legítim hi havia en la Reforma, i distanciar-se dels errors, exageracions i fracassos, tot reconeixent els pecats que van portar a la divisió» (Luter, cinc-cents anys després, congrés celebrat a la Ciutat del Vaticà el 31 de març de 2017).

Benvolguts germans i germanes, acabo les meves paraules convidant-vos a intensificar la pregària per la unitat dels cristians. El proper dijous 18 de gener a la catedral de Barcelona iniciarem aquesta setmana de pregària amb un acte ecumènic organitzat per la Delegació Diocesana d’Ecumenisme i Relacions Interreligioses.

† Cardenal Joan Josep Omella
Arquebisbe de Barcelona

Escolta la glossa dominical en la veu del cardenal arquebisbe de Barcelona.

T’interessarà…

Seguiu-nos  

Facebook
Santa Úrsula i les santes verges😇Santa Úrsula i les santes verges Santa Úrsula (‘ossa petita’) i les santes d’avui van arribar a ser suprimides del Santoral, però, degut al seu culte molt tradicional, encara avui les conserva. Possiblement, la tradició vol fer d’elles un homenatge a la virginitat femenina. La tradició del segle V ens informa que el pare de la princesa bretona Úrsula la volia casar amb el príncep pagà d’Armòrica (l’actual Bretanya). Ella, que ja havia consagrat la seva virginitat, s’hi volia negar, però això suposava la guerra. Per guanyar temps va posar unes condicions: un termini de tres anys, que es reunissin deu comparses de mil donzelles cada una (d’aquí les «11.000 verges»?) i que el príncep es bategés. A la tornada d’un complicat viatge a Roma pel Rin, l’Úrsula i les companyes van ser martiritzades a Colònia pels huns d’Àtila. En una inscripció llatina a la catedral de Colònia hi consta: «XI. M. V.», que es pot llegir com «11 màrtirs verges», i no «11 milers de verges». Al MNAC es conserva el quadre d’en Joan Reixach (segle XV): «El retaule de les onze mil verges». «Les verges... segueixen l’Anyell arreu on va» (Ap 14,4).🗣«Quan trona pel mes d’octubre, neu segura», segons una dita popular. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Santa Teresa de Jesús, verge i doctora de l'Església😇🙏Teresa de Cepeda y Ahumada neix a Àvila el 28 de març de 1515, de família ‘hidalga’. Sa mare, Beatriz, es casà molt jove amb don Alonso, vidu del seu primer matrimoni i amb un avi toledà judaïtzant, Juan Sánchez. Van tenir tres filles i nou fills. Tot i que va entrar de carmelita als 20 anys, no fou fins als 40 que experimentà una profunda conversió després de trobar-se amb una imatge de “Crist molt llagat”. La nit de la seva mort, el 4 d'octubre de 1582, es va aplicar la reforma gregoriana del calendari i es van suprimir 11 dies.🗣«Per Santa Teresa, planta l’ametlla», segons una dita popular. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Preguem ben units pel papa Lleó XIV🙏. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Mare de Déu del Pilar😇Una tradició molt ar­rela­da a l'Aragó vol fer ar­ribar l'origen del santuari de l'antiga Cesaraugusta (Saragossa) als inicis matei­xos del cristianis­me (Maria s'hauria aparegut a l'apòstol sant Jaume, damunt d'un pilar). Però és a par­tir de l'època moder­na que el Pilar es­devé un gran san­tuari marià de la Península Ibèrica, amb una ir­ra­di­ació vers l'A­mèrica Llatina (ja que els nadius de les actuals Bahames ‘descobreixen’ Colom i els seus el 1492). Maria, símbol de la fortalesa en la fe, la seguretat de l'esperança i la constància en la caritat.«Si bones faves vols sembrar, fes-ho per la Mare de Déu del Pilar», segons una dita popular. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Vatican Media

Agenda

Evangeli del dia

Vosaltres sabeu entendre l’aspecte de la terra i del cel, i no sabeu entendre en quin temps esteu vivint?

(Lc 12,54-59)