Carta dominical | «La festa de la solidaritat»

Estem a les portes de celebrar el Nadal. Per als cristians, aquesta celebració és la commemoració del naixement del Fill de Déu a Betlem. Sant Pau ho diu a la carta als Gàlates: «Però quan va arribar la plenitud del temps, Déu envià el seu Fill, nascut d’una dona, nascut sota la Llei, perquè rescatés […]

14 Des, 2017
Església de Barcelona

Estem a les portes de celebrar el Nadal. Per als cristians, aquesta celebració és la commemoració del naixement del Fill de Déu a Betlem. Sant Pau ho diu a la carta als Gàlates: «Però quan va arribar la plenitud del temps, Déu envià el seu Fill, nascut d’una dona, nascut sota la Llei, perquè rescatés els qui vivíem sota la Llei i rebéssim la condició de fills» (Ga 4,4-5). Déu en Jesucrist no només s’ha fet solidari compartint la nostra condició humana, sinó que, a més, ens ha regalat una plenitud existencial que supera totes les nostres expectatives. Cap obsequi, per meravellós, esplèndid o sorprenent que sigui, pot igualar aquest regal de Déu.

Nadal és la festa de la solidaritat, perquè és la manifestació d’un Déu solidari amb el món. Sant Pau ho expressa amb unes paraules plenes de sentit en la seva carta a Titus: «Déu ha manifestat la seva gràcia, que és font de salvació per a tothom» (Tt 2,11). Nadal inclou un misteri de fe, però també inclou un missatge profundament humà.

El fet que en Crist s’hagi manifestat la humanitat i la benignitat de Déu ens ha de fer més humans, però no solament els dies de Nadal, perquè la vocació de la persona humana és sobretot l’amor, l’amor rebut i l’amor ofert. Només en aquesta experiència l’home pot trobar el sentit més profund de la seva vida.

El papa Francesc sovint ens recorda la seva predilecció per una Església accidentada, ferida i tacada per haver sortit al carrer. La prefereix a una Església malalta pel tancament i la comoditat d’aferrar-se a les pròpies seguretats, per l’enquistament en visions ideològiques o en el discurs de: «sempre s’ha fet així», i per la por a les noves iniciatives evangelitzadores. L’Església no es redueix a una missió religiosa arraconada en un àmbit privat de la realitat. Sortir al carrer vol dir també intervenir en els àmbits seculars on es genera el pensament i la cultura, vol dir fer-se present allà on la gent viu les seves alegries i els seus patiments.

L’Església en sortida que entre tots fem possible, irromp en un context marcat pel relativisme contemporani. Un dels perills d’aquest relativisme ideològic és la indiferència davant del patiment del proïsme. En canvi, l’empatia és una característica de l’esser humà que ens pot ser de gran ajuda. És aquesta capacitat la que ens permet desenvolupar institucions o realitzar activitats vertaderament col·lectives.

Nadal ens recorda que Déu és amic de l’home. Aquest Déu i aquest home són els qui s’han manifestat de manera concreta i històrica en Crist. Aquesta és la llum de Nadal. Aquesta és la llum que brillà a la ciutat de David fa més de dos mil anys: «Avui, a la ciutat de David, us ha nascut un salvador, que és el Messies, el Senyor» (Lc 2,11).

Per això, l’Advent i el Nadal són una invitació a fer-nos tots més humans, més solidaris amb els qui pateixen fam i set, amb els malalts i els pobres, amb els qui estan sols aquí i arreu del món. Encarnem-nos en el nostre món tal com ho va fer el Fill de Déu ara fa uns dos mil anys.

† Cardenal Joan Josep Omella
Arquebisbe de Barcelona

Escolta la glossa dominical en la veu del cardenal arquebisbe de Barcelona.

T’interessarà…

Seguiu-nos  

Facebook
Santa Úrsula i les santes verges😇Santa Úrsula i les santes verges Santa Úrsula (‘ossa petita’) i les santes d’avui van arribar a ser suprimides del Santoral, però, degut al seu culte molt tradicional, encara avui les conserva. Possiblement, la tradició vol fer d’elles un homenatge a la virginitat femenina. La tradició del segle V ens informa que el pare de la princesa bretona Úrsula la volia casar amb el príncep pagà d’Armòrica (l’actual Bretanya). Ella, que ja havia consagrat la seva virginitat, s’hi volia negar, però això suposava la guerra. Per guanyar temps va posar unes condicions: un termini de tres anys, que es reunissin deu comparses de mil donzelles cada una (d’aquí les «11.000 verges»?) i que el príncep es bategés. A la tornada d’un complicat viatge a Roma pel Rin, l’Úrsula i les companyes van ser martiritzades a Colònia pels huns d’Àtila. En una inscripció llatina a la catedral de Colònia hi consta: «XI. M. V.», que es pot llegir com «11 màrtirs verges», i no «11 milers de verges». Al MNAC es conserva el quadre d’en Joan Reixach (segle XV): «El retaule de les onze mil verges». «Les verges... segueixen l’Anyell arreu on va» (Ap 14,4).🗣«Quan trona pel mes d’octubre, neu segura», segons una dita popular. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Santa Teresa de Jesús, verge i doctora de l'Església😇🙏Teresa de Cepeda y Ahumada neix a Àvila el 28 de març de 1515, de família ‘hidalga’. Sa mare, Beatriz, es casà molt jove amb don Alonso, vidu del seu primer matrimoni i amb un avi toledà judaïtzant, Juan Sánchez. Van tenir tres filles i nou fills. Tot i que va entrar de carmelita als 20 anys, no fou fins als 40 que experimentà una profunda conversió després de trobar-se amb una imatge de “Crist molt llagat”. La nit de la seva mort, el 4 d'octubre de 1582, es va aplicar la reforma gregoriana del calendari i es van suprimir 11 dies.🗣«Per Santa Teresa, planta l’ametlla», segons una dita popular. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Preguem ben units pel papa Lleó XIV🙏. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Mare de Déu del Pilar😇Una tradició molt ar­rela­da a l'Aragó vol fer ar­ribar l'origen del santuari de l'antiga Cesaraugusta (Saragossa) als inicis matei­xos del cristianis­me (Maria s'hauria aparegut a l'apòstol sant Jaume, damunt d'un pilar). Però és a par­tir de l'època moder­na que el Pilar es­devé un gran san­tuari marià de la Península Ibèrica, amb una ir­ra­di­ació vers l'A­mèrica Llatina (ja que els nadius de les actuals Bahames ‘descobreixen’ Colom i els seus el 1492). Maria, símbol de la fortalesa en la fe, la seguretat de l'esperança i la constància en la caritat.«Si bones faves vols sembrar, fes-ho per la Mare de Déu del Pilar», segons una dita popular. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Vatican Media

Agenda

Evangeli del dia

Si no us convertiu, tots acabareu de la mateixa manera.

(Lc 13,1-9)