Carta dominical | «L’espiritualitat de l’Advent»

Celebrem avui el segon diumenge d’Advent. L’Advent forma una unitat de moviment amb el Nadal i l’Epifania. Les tres paraules tracten de dir el mateix: vinguda, naixement i manifestació. Un temps d’Advent viscut amb intensitat ens disposa per acollir plenament el regal del Nadal. Tant de bo aquest temps de preparació que ens ofereix l’Església […]

07 Des, 2017
Església de Barcelona

Celebrem avui el segon diumenge d’Advent. L’Advent forma una unitat de moviment amb el Nadal i l’Epifania. Les tres paraules tracten de dir el mateix: vinguda, naixement i manifestació. Un temps d’Advent viscut amb intensitat ens disposa per acollir plenament el regal del Nadal. Tant de bo aquest temps de preparació que ens ofereix l’Església ens ajudi a redescobrir que Nadal és l’apropament generós de Déu a la humanitat; Nadal és la visita que Déu ens fa per tal de fer-nos fills adoptius del Pare; Nadal és el compliment de les promeses del Senyor d’aplegar tot el gènere humà en un nou poble d’Israel, en l’Església una i única del Crist estesa d’Orient a Occident.

Déu ha vingut, ve i vindrà definitivament a nosaltres. Durant el temps d’Advent, la litúrgia ens convida a prendre consciència de les diverses vingudes del Senyor. La primera vinguda fou la que va succeir a Betlem ara fa més de 2000 anys i que celebrem anualment el 25 de desembre. La vinguda del Fill de Déu a la terra és un esdeveniment tan immens que Déu va voler preparar-lo durant segles. En aquesta celebració fem memòria de l’acompliment de les promeses fetes per Déu al poble d’Israel. Participant en la llarga preparació de la primera vinguda del Salvador, els cristians renovem el desig de la seva segona vinguda (cf. Catecisme Església Catòlica n. 524).

En efecte, l’Advent ens prepara també per a la vinguda definitiva del Senyor Jesús. Aquell que va prendre la nostra carn i que va néixer pobre i humil en una establia se’ns manifestarà en glòria i majestat a la fi dels temps per instaurar el cel nou i la terra nova, l’eternitat amb Déu en la glòria del cel. Els cristians hem de mirar també el futur, ja que hem estat creats a imatge i semblança de Déu i, per tant, per a l’eternitat. Les últimes paraules que llegim a la Bíblia, en el llibre de l’Apocalipsi, després de dir que Déu és l’Alfa i l’Omega de la història, ens fan exclamar a tots: «Veniu, Senyor Jesús».

Sovint, les preocupacions del món, l’acceleració de la vida actual i el sentit materialista que s’ha fet present en la nostra manera de viure, ens fan oblidar l’altra vida i limiten l’horitzó de la nostra existència a aquesta terra. Llavors, se’ns fa difícil entendre el contingut de les benaurances predicades per Jesús. Aquest Advent, us convido, germans, i em convido a mi mateix, a demanar al Senyor que augmenti en nosaltres el desig de la vida eterna, que és l’eterna felicitat. Sant Agustí diu, referint-se a aquest do, que tindrem molta més capacitat de rebre’l com més hi creguem, com més fermament l’esperem i com més ardentment el desitgem.

Actualment, a la nostra societat, l’esperança és una virtut que va de baixa. Es respira més aviat desencís i frustració. Potser hem errat a l’hora d’escollir el valor sobre el qual hauríem de fonamentar la nostra confiança. L’Advent és temps d’esperança. No d’una esperança inquieta i angoixosa, sinó confiada i joiosa. L’alegria de l’Advent és dolça i profunda, perquè brolla no de l’esperança humana, sinó de l’esperança cristiana, que mai no s’enganya perquè es fonamenta en el fet que Déu acomplirà les seves promeses, particularment, la de la vida eterna.

Enmig d’un temps de desencís, regala’t Advent. Sí, aquesta és la meva proposta: posa més Advent en la teva vida. Contempla les promeses que Déu ens ha fet, gaudeix i descansa en elles. Regala’t un temps per a la pregària, una major atenció a les inspiracions de l’Esperit, que vol fer meravelles en nosaltres i a través nostre. D’aquesta manera acomplirem les paraules d’Isaïes que fa seves sant Joan Baptista: «Obriu una ruta al Senyor, aplaneu-li el camí».

† Cardenal Joan Josep Omella
Arquebisbe de Barcelona

Escolta la glossa dominical en la veu del cardenal arquebisbe de Barcelona.

T’interessarà…

Seguiu-nos  

Facebook
Santa Úrsula i les santes verges😇Santa Úrsula i les santes verges Santa Úrsula (‘ossa petita’) i les santes d’avui van arribar a ser suprimides del Santoral, però, degut al seu culte molt tradicional, encara avui les conserva. Possiblement, la tradició vol fer d’elles un homenatge a la virginitat femenina. La tradició del segle V ens informa que el pare de la princesa bretona Úrsula la volia casar amb el príncep pagà d’Armòrica (l’actual Bretanya). Ella, que ja havia consagrat la seva virginitat, s’hi volia negar, però això suposava la guerra. Per guanyar temps va posar unes condicions: un termini de tres anys, que es reunissin deu comparses de mil donzelles cada una (d’aquí les «11.000 verges»?) i que el príncep es bategés. A la tornada d’un complicat viatge a Roma pel Rin, l’Úrsula i les companyes van ser martiritzades a Colònia pels huns d’Àtila. En una inscripció llatina a la catedral de Colònia hi consta: «XI. M. V.», que es pot llegir com «11 màrtirs verges», i no «11 milers de verges». Al MNAC es conserva el quadre d’en Joan Reixach (segle XV): «El retaule de les onze mil verges». «Les verges... segueixen l’Anyell arreu on va» (Ap 14,4).🗣«Quan trona pel mes d’octubre, neu segura», segons una dita popular. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Santa Teresa de Jesús, verge i doctora de l'Església😇🙏Teresa de Cepeda y Ahumada neix a Àvila el 28 de març de 1515, de família ‘hidalga’. Sa mare, Beatriz, es casà molt jove amb don Alonso, vidu del seu primer matrimoni i amb un avi toledà judaïtzant, Juan Sánchez. Van tenir tres filles i nou fills. Tot i que va entrar de carmelita als 20 anys, no fou fins als 40 que experimentà una profunda conversió després de trobar-se amb una imatge de “Crist molt llagat”. La nit de la seva mort, el 4 d'octubre de 1582, es va aplicar la reforma gregoriana del calendari i es van suprimir 11 dies.🗣«Per Santa Teresa, planta l’ametlla», segons una dita popular. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Preguem ben units pel papa Lleó XIV🙏. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Mare de Déu del Pilar😇Una tradició molt ar­rela­da a l'Aragó vol fer ar­ribar l'origen del santuari de l'antiga Cesaraugusta (Saragossa) als inicis matei­xos del cristianis­me (Maria s'hauria aparegut a l'apòstol sant Jaume, damunt d'un pilar). Però és a par­tir de l'època moder­na que el Pilar es­devé un gran san­tuari marià de la Península Ibèrica, amb una ir­ra­di­ació vers l'A­mèrica Llatina (ja que els nadius de les actuals Bahames ‘descobreixen’ Colom i els seus el 1492). Maria, símbol de la fortalesa en la fe, la seguretat de l'esperança i la constància en la caritat.«Si bones faves vols sembrar, fes-ho per la Mare de Déu del Pilar», segons una dita popular. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Vatican Media

Agenda

Evangeli del dia

Si no us convertiu, tots acabareu de la mateixa manera.

(Lc 13,1-9)