Carta dominical | «L’espiritualitat de l’Advent»

Celebrem avui el segon diumenge d’Advent. L’Advent forma una unitat de moviment amb el Nadal i l’Epifania. Les tres paraules tracten de dir el mateix: vinguda, naixement i manifestació. Un temps d’Advent viscut amb intensitat ens disposa per acollir plenament el regal del Nadal. Tant de bo aquest temps de preparació que ens ofereix l’Església ens ajudi a redescobrir que Nadal és l’apropament generós de Déu a la humanitat; Nadal és la visita que Déu ens fa per tal de fer-nos fills adoptius del Pare; Nadal és el compliment de les promeses del Senyor d’aplegar tot el gènere humà en un nou poble d’Israel, en l’Església una i única del Crist estesa d’Orient a Occident.

Déu ha vingut, ve i vindrà definitivament a nosaltres. Durant el temps d’Advent, la litúrgia ens convida a prendre consciència de les diverses vingudes del Senyor. La primera vinguda fou la que va succeir a Betlem ara fa més de 2000 anys i que celebrem anualment el 25 de desembre. La vinguda del Fill de Déu a la terra és un esdeveniment tan immens que Déu va voler preparar-lo durant segles. En aquesta celebració fem memòria de l’acompliment de les promeses fetes per Déu al poble d’Israel. Participant en la llarga preparació de la primera vinguda del Salvador, els cristians renovem el desig de la seva segona vinguda (cf. Catecisme Església Catòlica n. 524).

En efecte, l’Advent ens prepara també per a la vinguda definitiva del Senyor Jesús. Aquell que va prendre la nostra carn i que va néixer pobre i humil en una establia se’ns manifestarà en glòria i majestat a la fi dels temps per instaurar el cel nou i la terra nova, l’eternitat amb Déu en la glòria del cel. Els cristians hem de mirar també el futur, ja que hem estat creats a imatge i semblança de Déu i, per tant, per a l’eternitat. Les últimes paraules que llegim a la Bíblia, en el llibre de l’Apocalipsi, després de dir que Déu és l’Alfa i l’Omega de la història, ens fan exclamar a tots: «Veniu, Senyor Jesús».

Sovint, les preocupacions del món, l’acceleració de la vida actual i el sentit materialista que s’ha fet present en la nostra manera de viure, ens fan oblidar l’altra vida i limiten l’horitzó de la nostra existència a aquesta terra. Llavors, se’ns fa difícil entendre el contingut de les benaurances predicades per Jesús. Aquest Advent, us convido, germans, i em convido a mi mateix, a demanar al Senyor que augmenti en nosaltres el desig de la vida eterna, que és l’eterna felicitat. Sant Agustí diu, referint-se a aquest do, que tindrem molta més capacitat de rebre’l com més hi creguem, com més fermament l’esperem i com més ardentment el desitgem.

Actualment, a la nostra societat, l’esperança és una virtut que va de baixa. Es respira més aviat desencís i frustració. Potser hem errat a l’hora d’escollir el valor sobre el qual hauríem de fonamentar la nostra confiança. L’Advent és temps d’esperança. No d’una esperança inquieta i angoixosa, sinó confiada i joiosa. L’alegria de l’Advent és dolça i profunda, perquè brolla no de l’esperança humana, sinó de l’esperança cristiana, que mai no s’enganya perquè es fonamenta en el fet que Déu acomplirà les seves promeses, particularment, la de la vida eterna.

Enmig d’un temps de desencís, regala’t Advent. Sí, aquesta és la meva proposta: posa més Advent en la teva vida. Contempla les promeses que Déu ens ha fet, gaudeix i descansa en elles. Regala’t un temps per a la pregària, una major atenció a les inspiracions de l’Esperit, que vol fer meravelles en nosaltres i a través nostre. D’aquesta manera acomplirem les paraules d’Isaïes que fa seves sant Joan Baptista: «Obriu una ruta al Senyor, aplaneu-li el camí».

† Cardenal Joan Josep Omella
Arquebisbe de Barcelona

Escolta la glossa dominical en la veu del cardenal arquebisbe de Barcelona.