Carta dominical | «Maria, presència discreta i activa»

En la Carta als Filipencs sant Pau ens diu: «Perquè per a mi, viure és Crist» (Fl 1,21). Certament, ser cristià és viure centrat completament en Jesús. No obstant això, no podem oblidar el que va representar la figura de Maria, la seva mare, per a Ell i per a tots nosaltres.

¿Com podem conèixer Maria? Si busquem Maria en l’Evangeli no trobarem gaires cites sobre ella. Pot ser que no siguin gaires, però són molt significatives. En el fragment de les noces de Canà llegim: «Hi havia la mare de Jesús» (Jn 2,1). També trobem Maria al costat de Jesús al Calvari: vora la creu de Jesús hi havia la seva mare (cf. Jn 19,25a). Sant Lluc també ens fa notar la presència de Maria després de l’Ascensió de Jesús: «Tots ells eren constants i unànimes en la pregària, juntament amb algunes dones, amb Maria, la mare de Jesús, i amb els germans d’ell» (Ac 1,14).

Quan tractem de comprendre com és Déu, ens ajuda la imatge del pare que ens acull, que ens sosté i que ens abraça. De la mateixa manera, quan pensem en Maria, ens poden servir d’exemple totes aquelles dones desconegudes, relegades i oblidades, que han sostingut i transformat famílies i comunitats senceres amb la potència del seu testimoni (cf. Gaudete et Exsultate, 12).

Penso, per exemple, en la dona africana que ha patit les terribles conseqüències de la guerra civil al seu país, però que no es deixa doblegar ni pel sofriment ni per la rancúnia i que anys més tard és capaç de seguir endavant amb la seva vida i, si pot, organitza una cooperativa per ajudar al desenvolupament de la seva comunitat.

Em ve també al cap el testimoni d’una dona que, durant més de trenta anys, ha visitat diàriament la seva germana que està ingressada en un hospital psiquiàtric. Ara, ja gran, només està preocupada per saber qui anirà a veure-la quan ella ja no hi sigui.

Penso, així mateix, en les paraules d’un home que està molt ficat en el món de la droga i que no pot sortir-ne. En un moment de lucidesa diu: «No entenc per què la meva mare continua venint a veure’m després de tot el que he fet». I conclou dient: «No hi ha amor més gran».

Totes aquestes dones, com diria el papa Francesc, són un exemple dels sants de la porta del costat. És a dir, d’aquells que viuen prop nostre i són un reflex de la presència de Déu (cf. n.7).

Totes elles també poden apropar-nos a la figura de Maria. Ella sap estar al costat de Crist en els moments més importants de la seva vida. Maria, amb la seva presència discreta i activa, és el model perfecte de deixebla de Jesús.

I Maria sap estar prop nostre, els seus fills. No ens deixa sols. Ha pujat al cel en cos i ànima. Des d’allà vetlla i intercedeix per cadascun de nosaltres. Per tu i per mi. Gràcies, Mare de Déu. Som els teus fills i t’estimem.

Card. Joan Josep Omella
Arquebisbe de Barcelona

Escolta la glossa dominical en la veu del cardenal arquebisbe de Barcelona.