Carta dominical | «L’arbre dels problemes»

Aquest diumenge voldria compartir amb vosaltres un conte molt inspirador que parla de l’actitud en què podem afrontar els mals de cap que tots tenim en el nostre dia a dia. La història diu així.

Aquell dia havia estat especialment desafortunat pel fuster que la bona senyora havia contractat per què l’ajudés a rehabilitar una vella granja. La talladora elèctrica s’havia obstinat a no funcionar i ara, quan ja es feia fosc, el vell camió no volia engegar-se.

-Jo el l’acompanyo amb el meu cotxe a casa seva –es va oferir amablement la senyora. Gairebé no es van creuar cap paraula durant tot el trajecte. El rostre de l’home era una estampa de desànim i cansament. No obstant això, quan van arribar a destí, va somriure penosament i va convidar a la senyora a entrar un moment a casa perquè conegués la família.

Mentre es dirigien a la porta, el fuster es va aturar un moment davant un petit arbre i va acariciar-ne les branques. Quan van entrar, va ocórrer una transformació sorprenent: la cara del fuster es va il·luminar amb un gran somriure, va abraçar amb joia als seus fills i va fer un petó amb entusiasme i estima a la seva dona. Van prendre un cafè, van conversar alegrement una estona i després, quan s’acomiadaven, va acompanyar a la senyora fins el cotxe. Quan va passar prop de l’arbre, la senyora va sentir preguntar-se què havia fet amb l’arbre uns minuts abans i què l’havia transformat d’aquella manera.

-¡Oh, aquest és el meu arbre dels problemes! –va respondre somrient el fuster. Sé que no puc evitar tenir problemes en el treball, però una cosa és ben certa: no me’ls emporto a casa, no vull turmentar amb ells ni la meva dona ni els meus fills. Així que els penjo cada nit a l’arbre abans d’entrar a casa. L’endemà els recullo, però la veritat és que durant la nit disminueixen i es debiliten molt.

Quin conte més bonic! Us animo a prendre exemple del nostre amic fuster i de com va saber blindar la seva llar de les angoixes quotidianes. En aquest dies d’estiu que passem més temps amb les nostres famílies, podem aprendre a penjar les preocupacions a l’arbre dels problemes.

La pregària, el recolliment interior en presència del Senyor i deixar-nos abraçar per Ell, compartint amb Jesús les nostres alegries i també les nostres tristeses i angoixes, pot ser la millor manera perquè nosaltres i les nostres relacions familiars no es vegin dominades per les circumstàncies. Cada vespre, abans de tornar a casa, de trobar-nos amb els que més ens estimen i a qui més estimem, confiem a Jesús les nostres preocupacions i angoixes. Ell, com l’arbre del conte, vol ajudar-nos a suportar les càrregues de la vida, sense deixar que elles turmentin la nostra vida familiar.

Benvolguts germans, gaudim d’aquests dies d’estiu amb harmonia amb els nostres éssers més estimats i aprenguem a compartir la nostra felicitat amb tots ells.

Cardenal Joan Josep Omella
Arquebisbe de Barcelona

Escolta la glossa dominical en la veu del senyor arquebisbe metropolità de Barcelona.