Carta dominical | «Tenir cura dels nostres infants»

Llegia recentment en un diari que a l’Estat espanyol hi ha prop de sis-cents mil infants d’entre sis i tretze anys que es queden sols a les tardes quan surten d’escola, un fet que s’agreuja a l’estiu. Segons un estudi de l’ONG Educo, el motiu d’aquesta lamentable situació és la impossibilitat de conciliar la vida laboral i familiar dels pares i les mares d’aquests infants.

Sempre he manifestat la voluntat de treballar plegats en la consecució del bé comú. Sempre que puc animo totes les persones amb alguna responsabilitat o influència social i política que tinguin molt presents les famílies. ¿Oi que hauria de fer el mateix pels nostres infants, que són un tresor per a la nostra societat?

Volem que tots els nens i les nenes, independentment del seu context social, puguin créixer com a persones i tinguin oportunitats de futur. Per això, cal que totes les instàncies civils, polítiques i religioses treballem al servei dels infants, col·laborant amb pares, mares i familiars per ajudar-los a evitar la soledat dels menuts quan surten d’escola o durant els mesos d’estiu.

Què podem fer per resoldre aquesta situació? El repte a assolir és la conciliació de la vida laboral i familiar. El diàleg amb molts matrimonis, famílies, personal docent d’escoles i educadors de centres de lleure, em fa adonar del gran repte que tenim totes les institucions a l’hora de promoure aquesta conciliació. A casa nostra, malgrat diverses temptatives, semblaria que això és impossible d’assolir. Ara bé, si mirem al nostre voltant, si analitzem la situació d’altres països d’Europa, ens adonem que no és impossible. Només cal una gran conscienciació sobre el tema i un esforç de les empreses, dels seus directius i de les institucions polítiques i civils per assolir aquesta anhelada conciliació, que permeti als infants i joves gaudir de la necessària presència del pare i la mare en sortir de l’escola o en els períodes de vacances.

Mentre treballem per aconseguir la desitjada conciliació parental de la vida laboral i familiar, cal que l’Església ajudi allà on no pot arribar l’administració pública. En aquest sentit, convido parròquies, instituts de vida consagrada i societats de vida apostòlica, escoles i institucions cristianes a ser creatius i a prendre la iniciativa. Us animo a oferir el vostre temps i els espais parroquials, escolars i propis per acollir els nens i les nenes que pateixen les conseqüències provocades per aquesta manca de conciliació un cop surten de l’escola o dels casals d’estiu. Sé que molts ja ho feu i us felicito per aquestes iniciatives. Tenim també exemples preciosos com els de sant Felip Neri o sant Joan Bosco, entre d’altres. Que el seu testimoni ens esperoni a tots a descobrir com ajudar a pal·liar aquestes noves pobreses que, de vegades, emergeixen quan l’economia no és al servei de la persona.

Benvolguts germans i germanes, tenir cura de la família és assegurar el futur d’un poble. El papa Francesc ens recorda que la qualitat d’una societat es mesura segons el tracte que reben els infants i la gent gran. La nostra societat ha de ser conscient del valor dels infants. Tenir-ne cura i protegir-los és clau perquè el nostre sigui un futur pròsper i més humà.

Cardenal Joan Josep Omella Omella
Arquebisbe metropolità de Barcelona

Escolta la glossa dominical en la veu del senyor arquebisbe metropolità de Barcelona.