Carta dominical | «L’alegria del Nadal»

Ja som a les portes de la celebració del Nadal i, per ajudar-nos a viure-la, ve a tomb parlar-vos d’una narració de Mario Delpini, arquebisbe de Milà i escriptor. El llibre, amb el títol I la papallona va volar, inclou cinquanta-dues històries simbòliques amb un rerefons clarament cristià.

La narració número trenta-nou d’aquest llibre es titula «Les preferències de Jesús» i explica que, des que havien arribat els romans, s’havia estès per Jerusalem i els seus voltants un frenesí que alguns en deien boom econòmic i altres bogeria col·lectiva. Els tallers havien de produir cada cop més, encara que baixés la qualitat. Ara bé, no tothom actuava d’aquesta manera. Malgrat tot, preservaven els ritmes antics, no perdien el son per multiplicar els guanys i sempre tenien present el Déu d’Abraham i el descans sabàtic.

Els artesans que estimaven la seva feina no s’amoïnaven gaire. «Mentre tinguem per viure… Beneït sigui el Senyor!». Anna, la teixidora de llana, acompanyava els fils amb delicadesa. Ester treballava el vímet amb nervi i precisió, retallava i polia amb força les puntes perquè el cistell fos fort i no esgarrinxés ningú. I Rubèn, el pastor, cridava amablement les ovelles, en recollia la llet i, sense pressa, deixava reposar els formatges.

I va ser precisament a la porta de l’Anna on Josep, empès pel fred de la nit, va decidir trucar. «Bona dona: ha nascut el nen. Som pobres i no tenim mantes per escalfar-lo». Anna no li va preguntar si podia pagar ni si era del poble. Per escalfar el nadó, li va donar la manteta que teixia.

En sentir la veu amoïnada de Josep, també es va presentar Ester, que va escollir el cistell més gran i més bonic: «¿Com? ¿No voldràs deixar pas el nen a terra o posar-lo en una menjadora? Aquí tens un bressol!».

Rubèn, el pastor, va ser gairebé envestit per Josep, que buscava alguna cosa per menjar. De la cova de Rubèn en va sortir un gerro de llet acabada de munyir i un formatge tan gustós que Josep va estar temptat de fer-li una mossegada abans que arribés on l’esperava Maria.

Mentre els negocis plens de mercaderies estaven encara tancats, cors que saben acollir a tota hora i rostres que saben somriure a cada trobada, van saber acollir Jesús, Maria i Josep.

Tant de bo que aquests dies de Nadal, Déu prepari el teu cor per poder acollir Jesús que ve a nosaltres. Ell trucarà a la teva porta sense pretensions i sense arrogància, com un pobre que viu d’allò que tu li pots donar. Feliç tu si, com l’Anna, l’Ester i el Rubèn, li pots oferir un regal preparat amb paciència i amor; feliç tu si li pots oferir el teu temps atent i amorós. Aquests són signes d’afecte que consolen més que les riqueses, són signes que els àngels aprecien i admiren.

Benvolguts germans, és quan valorem aquestes coses o acollim amb joia els altres que trobem el rostre de Jesús que ens somriu. Aquesta és la font de l’alegria del Nadal. Això és el que us desitjo a tots!

† Card. Joan Josep Omella
Arquebisbe de Barcelona

Escolta la glossa dominical en la veu del cardenal arquebisbe de Barcelona.