Carta dominical | «La petja del papa Francesc»

Aviat farà set anys d’ençà de la primera aparició pública del papa Francesc. Tots estàvem expectants i l’Església vivia amb emoció el relleu en el ministeri petrí. Avui, en ple temps d’Advent, us convido a reflexionar sobre el que, fins ara, ens ha volgut dir el bisbe de Roma. En el seu pontificat, el Sant […]

12 Des, 2019
Església de Barcelona

Aviat farà set anys d’ençà de la primera aparició pública del papa Francesc. Tots estàvem expectants i l’Església vivia amb emoció el relleu en el ministeri petrí. Avui, en ple temps d’Advent, us convido a reflexionar sobre el que, fins ara, ens ha volgut dir el bisbe de Roma.

En el seu pontificat, el Sant Pare ha anat marcant una ruta, una nova manera de fer amb un missatge que ha arribat a catòlics i a no catòlics. Fa un mes, a l’Ateneu Universitari Sant Pacià, vam celebrar el congrés L’aportació del papa Francesc a la teologia i a la pastoral de l’Església, en què vam reflexionar sobre el seu pensament i sobre la seva praxi. En el camí que el Papa ha traçat, teologia i pastoral són les dues cares d’una mateixa moneda, no es poden separar: fa teologia des de la realitat i fa pastoral des de la teologia.

El papa Francesc no se sent còmode fent només una «teologia d’escriptori», sinó que també vol fer una «teologia de genolls» basada en l’experiència i en la pregària. Imagina una Església sempre disposada a sortir del seu confort i bolcada totalment en la missió, una missió que potser no serà un camí de roses ni serà sempre aplaudida, però què no s’aturarà en el seu desig de fer d’aquest món un lloc més humà i més fratern.

El Papa parla amb frases eloqüents, però, sobretot, parla amb els seus gestos i amb les seves accions. El Papa vol que l’Església vegi i observi les necessitats de les persones in situ, vol que anem a la perifèria a trobar els pobres, a escoltar-los i a atendre’ls. L’Església ha de ser mare de misericòrdia, amiga dels pobres i que parli al cor als seus fills.

Les paraules del Papa ressonen extramurs, més enllà dels llocs de culte, van  dirigides a tots, creients i no creients. El papa Francesc se sent un pastor a qui el Senyor ha encarregat guiar no només el seu ramat, sinó també les altres ovelles que no són d’aquest ramat, però que escoltaran la veu de Jesús i esdevindran un sol ramat (cf. Joan 10,16).

El Papa surt al carrer i no ens deixa indiferents amb els seus comentaris, és un bon comunicador, ens sorprèn quan parla, perquè parla sense embuts, amb un llenguatge directe i personal. Escurça distàncies amb expressions quotidianes, molt entenedores i amb metàfores suggeridores. És un pastor que sovint ens fa tocs d’atenció fraterns perquè reaccionem davant la injustícia humana, davant la indiferència vers els altres i davant la destrucció de les persones i del planeta.

El magisteri del Papa se centra en la misericòrdia evangèlica i en el diàleg, dos elements claus per reconstruir un món que amenaça ruïna i que, si no hi fem res, s’esfondrarà. El Papa mira el futur amb una mirada de fe i d’esperança, font de la qual és l’alegria de l’evangeli.

Benvolguts germans i germanes, aquest temps d’Advent us animo a reflexionar sobre el missatge del papa Francesc i a caminar tots junts seguint les seves petjades.

† Card. Joan Josep Omella
Arquebisbe de Barcelona

Escolta la glossa dominical en la veu del cardenal arquebisbe de Barcelona.

T’interessarà…

Seguiu-nos  

Facebook
🎬 Aquest estiu, cinema per gaudir i també per reflexionar!Mn. Peio Sánchez proposa cinc pel·lícules per a aquestes vacances. Històries per a tots els públics que ens conviden a fer-nos preguntes sobre l'acollida, la superació, la convivència, la vocació i la nostra manera de mirar els altres.🍿 «El día de la revelación»🍿 «Las locas del Obelisco»🍿 «Viaje al país de los blancos»🍿 «León XIV, el hombre detrás del Papa»🍿 «Las ovejas detectives»▶️ Descobreix les seves recomanacions i prepara una bona sessió de cinema aquest est#CinemaEspiritualitual @cinemaspiritcatImatge: Generada amb IA (OpenAI) ... See MoreSee Less
View on Facebook
La Carmina va patir depressió. Fa gairebé dos mesos, a l'Estadi Lluís Companys, la jove va fer arribar el seu testimoni al papa Lleó XIV. Recupera l'entrevista compVatican Newstican News 👇www.vaticannews.va/es/iglesia/news/2026-07/carmina-historia-depresion-papa-viaje-espana-testimoni... ... See MoreSee Less
View on Facebook
«Avui les santes Juliana i Semproniana ens ajuden a alçar la mirada»Mons. Sergi Gordo, bisbe de Tortosa, ha presidit aquest 27 de juliol la missa de Les Santes de Mataró.🔗 tinyurl.com/cvu5jmbk📸 J. Merino ... See MoreSee Less
View on Facebook

2 weeks ago

Arquebisbat de Barcelona
Aquest dilluns, 27 de juliol, ha tingut lloc la missa d’acció de gràcies en agraïment al comitè organitzador de la visita apostòlica del Sant Pare Lleó XIV a Barcelona, i als col·laboradors, a la Catedral de Barcelona. L’arquebisbe de Barcelona, el cardenal Joan Josep Omella, ha presidit la missa i l’ha concelebrat el bisbe auxiliar de Barcelona, Mons. David Abadías. 📸 Dr. G. Simón ... See MoreSee Less
View on Facebook
Memòria de les santes Juliana i Semproniana, verges i màrtirs. Acompanyant la història de sant Cugat, a partir de l’Edat Mitjana sorgeix la tradició que les santes Juliana (“relatiu a Júlia”) i Semproniana (“relatiu a Semprònia = eterna”) són deixebles seves. I l’any 1667, el frare Joan Gaspar Roig, afirma en una obra que les santes són filles de l’antiga Iluro. Mataró en reivindicarà les relíquies fins que les aconseguirà el 1772. L’ofici que es canta a la “Missa de les Santes” (“Missa de Glòria”) fou composta el 1848 per Mn. Manuel Blanch, amb aire d’òpera italianitzant; s’interpreta per privilegi pontifici, amb orquestra i cor, i té una duració aproximada de tres hores. Després, processó (recuperada el 1972) al voltant del temple amb les relíquies de les santes. Des de 1985 hi participa també un grup de diablesses amb música i ball propis. Festa gran a Mataró.«Si vols saber què és calor, ves per les Santes a Mataró»🥵. ... See MoreSee Less
View on Facebook
Vatican Media

Agenda

Evangeli del dia

Mana’m que vingui caminant sobre l’aigua.

(Mt 14,22-36)