Carta dominical | «La petja del papa Francesc»

Aviat farà set anys d’ençà de la primera aparició pública del papa Francesc. Tots estàvem expectants i l’Església vivia amb emoció el relleu en el ministeri petrí. Avui, en ple temps d’Advent, us convido a reflexionar sobre el que, fins ara, ens ha volgut dir el bisbe de Roma.

En el seu pontificat, el Sant Pare ha anat marcant una ruta, una nova manera de fer amb un missatge que ha arribat a catòlics i a no catòlics. Fa un mes, a l’Ateneu Universitari Sant Pacià, vam celebrar el congrés L’aportació del papa Francesc a la teologia i a la pastoral de l’Església, en què vam reflexionar sobre el seu pensament i sobre la seva praxi. En el camí que el Papa ha traçat, teologia i pastoral són les dues cares d’una mateixa moneda, no es poden separar: fa teologia des de la realitat i fa pastoral des de la teologia.

El papa Francesc no se sent còmode fent només una «teologia d’escriptori», sinó que també vol fer una «teologia de genolls» basada en l’experiència i en la pregària. Imagina una Església sempre disposada a sortir del seu confort i bolcada totalment en la missió, una missió que potser no serà un camí de roses ni serà sempre aplaudida, però què no s’aturarà en el seu desig de fer d’aquest món un lloc més humà i més fratern.

El Papa parla amb frases eloqüents, però, sobretot, parla amb els seus gestos i amb les seves accions. El Papa vol que l’Església vegi i observi les necessitats de les persones in situ, vol que anem a la perifèria a trobar els pobres, a escoltar-los i a atendre’ls. L’Església ha de ser mare de misericòrdia, amiga dels pobres i que parli al cor als seus fills.

Les paraules del Papa ressonen extramurs, més enllà dels llocs de culte, van  dirigides a tots, creients i no creients. El papa Francesc se sent un pastor a qui el Senyor ha encarregat guiar no només el seu ramat, sinó també les altres ovelles que no són d’aquest ramat, però que escoltaran la veu de Jesús i esdevindran un sol ramat (cf. Joan 10,16).

El Papa surt al carrer i no ens deixa indiferents amb els seus comentaris, és un bon comunicador, ens sorprèn quan parla, perquè parla sense embuts, amb un llenguatge directe i personal. Escurça distàncies amb expressions quotidianes, molt entenedores i amb metàfores suggeridores. És un pastor que sovint ens fa tocs d’atenció fraterns perquè reaccionem davant la injustícia humana, davant la indiferència vers els altres i davant la destrucció de les persones i del planeta.

El magisteri del Papa se centra en la misericòrdia evangèlica i en el diàleg, dos elements claus per reconstruir un món que amenaça ruïna i que, si no hi fem res, s’esfondrarà. El Papa mira el futur amb una mirada de fe i d’esperança, font de la qual és l’alegria de l’evangeli.

Benvolguts germans i germanes, aquest temps d’Advent us animo a reflexionar sobre el missatge del papa Francesc i a caminar tots junts seguint les seves petjades.

† Card. Joan Josep Omella
Arquebisbe de Barcelona

Escolta la glossa dominical en la veu del cardenal arquebisbe de Barcelona.