Carta dominical | «La petja del papa Francesc»

Aviat farà set anys d’ençà de la primera aparició pública del papa Francesc. Tots estàvem expectants i l’Església vivia amb emoció el relleu en el ministeri petrí. Avui, en ple temps d’Advent, us convido a reflexionar sobre el que, fins ara, ens ha volgut dir el bisbe de Roma. En el seu pontificat, el Sant […]

12 Des, 2019
Església de Barcelona

Aviat farà set anys d’ençà de la primera aparició pública del papa Francesc. Tots estàvem expectants i l’Església vivia amb emoció el relleu en el ministeri petrí. Avui, en ple temps d’Advent, us convido a reflexionar sobre el que, fins ara, ens ha volgut dir el bisbe de Roma.

En el seu pontificat, el Sant Pare ha anat marcant una ruta, una nova manera de fer amb un missatge que ha arribat a catòlics i a no catòlics. Fa un mes, a l’Ateneu Universitari Sant Pacià, vam celebrar el congrés L’aportació del papa Francesc a la teologia i a la pastoral de l’Església, en què vam reflexionar sobre el seu pensament i sobre la seva praxi. En el camí que el Papa ha traçat, teologia i pastoral són les dues cares d’una mateixa moneda, no es poden separar: fa teologia des de la realitat i fa pastoral des de la teologia.

El papa Francesc no se sent còmode fent només una «teologia d’escriptori», sinó que també vol fer una «teologia de genolls» basada en l’experiència i en la pregària. Imagina una Església sempre disposada a sortir del seu confort i bolcada totalment en la missió, una missió que potser no serà un camí de roses ni serà sempre aplaudida, però què no s’aturarà en el seu desig de fer d’aquest món un lloc més humà i més fratern.

El Papa parla amb frases eloqüents, però, sobretot, parla amb els seus gestos i amb les seves accions. El Papa vol que l’Església vegi i observi les necessitats de les persones in situ, vol que anem a la perifèria a trobar els pobres, a escoltar-los i a atendre’ls. L’Església ha de ser mare de misericòrdia, amiga dels pobres i que parli al cor als seus fills.

Les paraules del Papa ressonen extramurs, més enllà dels llocs de culte, van  dirigides a tots, creients i no creients. El papa Francesc se sent un pastor a qui el Senyor ha encarregat guiar no només el seu ramat, sinó també les altres ovelles que no són d’aquest ramat, però que escoltaran la veu de Jesús i esdevindran un sol ramat (cf. Joan 10,16).

El Papa surt al carrer i no ens deixa indiferents amb els seus comentaris, és un bon comunicador, ens sorprèn quan parla, perquè parla sense embuts, amb un llenguatge directe i personal. Escurça distàncies amb expressions quotidianes, molt entenedores i amb metàfores suggeridores. És un pastor que sovint ens fa tocs d’atenció fraterns perquè reaccionem davant la injustícia humana, davant la indiferència vers els altres i davant la destrucció de les persones i del planeta.

El magisteri del Papa se centra en la misericòrdia evangèlica i en el diàleg, dos elements claus per reconstruir un món que amenaça ruïna i que, si no hi fem res, s’esfondrarà. El Papa mira el futur amb una mirada de fe i d’esperança, font de la qual és l’alegria de l’evangeli.

Benvolguts germans i germanes, aquest temps d’Advent us animo a reflexionar sobre el missatge del papa Francesc i a caminar tots junts seguint les seves petjades.

† Card. Joan Josep Omella
Arquebisbe de Barcelona

Escolta la glossa dominical en la veu del cardenal arquebisbe de Barcelona.

T’interessarà…

Seguiu-nos  

Facebook
Santa Úrsula i les santes verges😇Santa Úrsula i les santes verges Santa Úrsula (‘ossa petita’) i les santes d’avui van arribar a ser suprimides del Santoral, però, degut al seu culte molt tradicional, encara avui les conserva. Possiblement, la tradició vol fer d’elles un homenatge a la virginitat femenina. La tradició del segle V ens informa que el pare de la princesa bretona Úrsula la volia casar amb el príncep pagà d’Armòrica (l’actual Bretanya). Ella, que ja havia consagrat la seva virginitat, s’hi volia negar, però això suposava la guerra. Per guanyar temps va posar unes condicions: un termini de tres anys, que es reunissin deu comparses de mil donzelles cada una (d’aquí les «11.000 verges»?) i que el príncep es bategés. A la tornada d’un complicat viatge a Roma pel Rin, l’Úrsula i les companyes van ser martiritzades a Colònia pels huns d’Àtila. En una inscripció llatina a la catedral de Colònia hi consta: «XI. M. V.», que es pot llegir com «11 màrtirs verges», i no «11 milers de verges». Al MNAC es conserva el quadre d’en Joan Reixach (segle XV): «El retaule de les onze mil verges». «Les verges... segueixen l’Anyell arreu on va» (Ap 14,4).🗣«Quan trona pel mes d’octubre, neu segura», segons una dita popular. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Santa Teresa de Jesús, verge i doctora de l'Església😇🙏Teresa de Cepeda y Ahumada neix a Àvila el 28 de març de 1515, de família ‘hidalga’. Sa mare, Beatriz, es casà molt jove amb don Alonso, vidu del seu primer matrimoni i amb un avi toledà judaïtzant, Juan Sánchez. Van tenir tres filles i nou fills. Tot i que va entrar de carmelita als 20 anys, no fou fins als 40 que experimentà una profunda conversió després de trobar-se amb una imatge de “Crist molt llagat”. La nit de la seva mort, el 4 d'octubre de 1582, es va aplicar la reforma gregoriana del calendari i es van suprimir 11 dies.🗣«Per Santa Teresa, planta l’ametlla», segons una dita popular. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Preguem ben units pel papa Lleó XIV🙏. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Mare de Déu del Pilar😇Una tradició molt ar­rela­da a l'Aragó vol fer ar­ribar l'origen del santuari de l'antiga Cesaraugusta (Saragossa) als inicis matei­xos del cristianis­me (Maria s'hauria aparegut a l'apòstol sant Jaume, damunt d'un pilar). Però és a par­tir de l'època moder­na que el Pilar es­devé un gran san­tuari marià de la Península Ibèrica, amb una ir­ra­di­ació vers l'A­mèrica Llatina (ja que els nadius de les actuals Bahames ‘descobreixen’ Colom i els seus el 1492). Maria, símbol de la fortalesa en la fe, la seguretat de l'esperança i la constància en la caritat.«Si bones faves vols sembrar, fes-ho per la Mare de Déu del Pilar», segons una dita popular. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Vatican Media

Agenda

Evangeli del dia

Estima el Senyor, el teu Déu, i estima els altres com a tu mateix.

(Mt 22,34-40)