Carta dominical | «La mirada de Maria»

Avui celebrem la solemnitat de la Immaculada Concepció, la festa de la Mare de Déu, la nostra Mare i Mare de l’Església. Quin honor, quina alegria i quina sort tenir-la com a mare!

L’amor de mare és profund. I és que per un fill, una mare és capaç de tot. Els fills, petits i no tan petits, busquen comprensió i consol en la mare. Una sola mirada seva reconforta. No hi ha història d’amor més gran que la d’una mare i un fill. Llavors, imaginem com devia ser l’amor que va sentir la Mare de Déu, que va ser escollida per ser la mare del mateix Déu. I precisament per això, l’Església ha reconegut que en Maria no hi ha pecat original, que la seva concepció ha estat immaculada.

I així la seva vida ha estat del tot apta per acollir el designi de Déu per mitjà de l’àngel Gabriel: «No tinguis por, Maria. Has trobat gràcia davant de Déu. Concebràs i tindràs un fill, i li posaràs el nom de Jesús» (Lc, 1,30s). I Maria, plena de gràcia, dona un sí incondicional: «Soc la serventa del Senyor; que es compleixi en mi la teva paraula». (Lc 1,38). Un sí humà, el de Maria, que fa possible el misteri inefable de l’Encarnació de Déu.

¡Que afortunats que som de tenir de nou en aquest Advent la mirada amorosa de Maria! El papa Francesc ens demana que sentim la mirada de la Mare de Déu, perquè també és la mirada de Jesús (cf. Missatge del Sant Pare en la seva visita pastoral a Cagliari, 22 de setembre de 2013). Ella ens mira a tots i a cada un de nosaltres. El seu cor batega amb el nostre. La nostra alegria és la seva. Quan patim, ella pateix. Li parlem i ella ens parla. La seva mirada busca perdre’s en la profunditat dels nostres ulls per dir-nos com ens estima, com ens escolta, com ens acull, com ens abraça, com ens protegeix, com ens consola, com ens perdona, com ens ajuda i com ens acompanya en els moments difícils. I ho fa amb tendresa, amb delicadesa. Com ho faria qualsevol mare. Però ella, a més, intercedeix per nosaltres davant de Déu.

A través de la seva mirada maternal, Maria ens porta a Jesús, però també ens porta a la misericòrdia, ens porta a l’Eucaristia, ens porta als camps de refugiats, als hospitals, a les cases d’acollida, als països en guerra… I ens demana que mirem als ulls els pobres, els ancians o els malalts. Que els ajudem i acollim com a germans nostres que són.

Ella vol que ens comprometem amb els més necessitats. Ella, que és símbol de grandesa, vol que construïm el Regne de Déu des dels petits detalls d’amor. Ella, que és conciliadora, ens demana que lluitem per un món de justícia i de fraternitat. I ella, que va néixer a la terra per mostrar-nos la seva humanitat, un dia ens conduirà cap al Cel i ens deixarà caure en els braços de Déu Pare.

† Card. Joan Josep Omella
Arquebisbe de Barcelona

Escolta la glossa dominical en la veu del cardenal arquebisbe de Barcelona.