Carta dominical | «La mirada de Maria»

Avui celebrem la solemnitat de la Immaculada Concepció, la festa de la Mare de Déu, la nostra Mare i Mare de l’Església. Quin honor, quina alegria i quina sort tenir-la com a mare! L’amor de mare és profund. I és que per un fill, una mare és capaç de tot. Els fills, petits i no […]

05 Des, 2019
Església de Barcelona

Avui celebrem la solemnitat de la Immaculada Concepció, la festa de la Mare de Déu, la nostra Mare i Mare de l’Església. Quin honor, quina alegria i quina sort tenir-la com a mare!

L’amor de mare és profund. I és que per un fill, una mare és capaç de tot. Els fills, petits i no tan petits, busquen comprensió i consol en la mare. Una sola mirada seva reconforta. No hi ha història d’amor més gran que la d’una mare i un fill. Llavors, imaginem com devia ser l’amor que va sentir la Mare de Déu, que va ser escollida per ser la mare del mateix Déu. I precisament per això, l’Església ha reconegut que en Maria no hi ha pecat original, que la seva concepció ha estat immaculada.

I així la seva vida ha estat del tot apta per acollir el designi de Déu per mitjà de l’àngel Gabriel: «No tinguis por, Maria. Has trobat gràcia davant de Déu. Concebràs i tindràs un fill, i li posaràs el nom de Jesús» (Lc, 1,30s). I Maria, plena de gràcia, dona un sí incondicional: «Soc la serventa del Senyor; que es compleixi en mi la teva paraula». (Lc 1,38). Un sí humà, el de Maria, que fa possible el misteri inefable de l’Encarnació de Déu.

¡Que afortunats que som de tenir de nou en aquest Advent la mirada amorosa de Maria! El papa Francesc ens demana que sentim la mirada de la Mare de Déu, perquè també és la mirada de Jesús (cf. Missatge del Sant Pare en la seva visita pastoral a Cagliari, 22 de setembre de 2013). Ella ens mira a tots i a cada un de nosaltres. El seu cor batega amb el nostre. La nostra alegria és la seva. Quan patim, ella pateix. Li parlem i ella ens parla. La seva mirada busca perdre’s en la profunditat dels nostres ulls per dir-nos com ens estima, com ens escolta, com ens acull, com ens abraça, com ens protegeix, com ens consola, com ens perdona, com ens ajuda i com ens acompanya en els moments difícils. I ho fa amb tendresa, amb delicadesa. Com ho faria qualsevol mare. Però ella, a més, intercedeix per nosaltres davant de Déu.

A través de la seva mirada maternal, Maria ens porta a Jesús, però també ens porta a la misericòrdia, ens porta a l’Eucaristia, ens porta als camps de refugiats, als hospitals, a les cases d’acollida, als països en guerra… I ens demana que mirem als ulls els pobres, els ancians o els malalts. Que els ajudem i acollim com a germans nostres que són.

Ella vol que ens comprometem amb els més necessitats. Ella, que és símbol de grandesa, vol que construïm el Regne de Déu des dels petits detalls d’amor. Ella, que és conciliadora, ens demana que lluitem per un món de justícia i de fraternitat. I ella, que va néixer a la terra per mostrar-nos la seva humanitat, un dia ens conduirà cap al Cel i ens deixarà caure en els braços de Déu Pare.

† Card. Joan Josep Omella
Arquebisbe de Barcelona

Escolta la glossa dominical en la veu del cardenal arquebisbe de Barcelona.

T’interessarà…

Seguiu-nos  

Facebook
Santa Úrsula i les santes verges😇Santa Úrsula i les santes verges Santa Úrsula (‘ossa petita’) i les santes d’avui van arribar a ser suprimides del Santoral, però, degut al seu culte molt tradicional, encara avui les conserva. Possiblement, la tradició vol fer d’elles un homenatge a la virginitat femenina. La tradició del segle V ens informa que el pare de la princesa bretona Úrsula la volia casar amb el príncep pagà d’Armòrica (l’actual Bretanya). Ella, que ja havia consagrat la seva virginitat, s’hi volia negar, però això suposava la guerra. Per guanyar temps va posar unes condicions: un termini de tres anys, que es reunissin deu comparses de mil donzelles cada una (d’aquí les «11.000 verges»?) i que el príncep es bategés. A la tornada d’un complicat viatge a Roma pel Rin, l’Úrsula i les companyes van ser martiritzades a Colònia pels huns d’Àtila. En una inscripció llatina a la catedral de Colònia hi consta: «XI. M. V.», que es pot llegir com «11 màrtirs verges», i no «11 milers de verges». Al MNAC es conserva el quadre d’en Joan Reixach (segle XV): «El retaule de les onze mil verges». «Les verges... segueixen l’Anyell arreu on va» (Ap 14,4).🗣«Quan trona pel mes d’octubre, neu segura», segons una dita popular. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Santa Teresa de Jesús, verge i doctora de l'Església😇🙏Teresa de Cepeda y Ahumada neix a Àvila el 28 de març de 1515, de família ‘hidalga’. Sa mare, Beatriz, es casà molt jove amb don Alonso, vidu del seu primer matrimoni i amb un avi toledà judaïtzant, Juan Sánchez. Van tenir tres filles i nou fills. Tot i que va entrar de carmelita als 20 anys, no fou fins als 40 que experimentà una profunda conversió després de trobar-se amb una imatge de “Crist molt llagat”. La nit de la seva mort, el 4 d'octubre de 1582, es va aplicar la reforma gregoriana del calendari i es van suprimir 11 dies.🗣«Per Santa Teresa, planta l’ametlla», segons una dita popular. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Preguem ben units pel papa Lleó XIV🙏. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Mare de Déu del Pilar😇Una tradició molt ar­rela­da a l'Aragó vol fer ar­ribar l'origen del santuari de l'antiga Cesaraugusta (Saragossa) als inicis matei­xos del cristianis­me (Maria s'hauria aparegut a l'apòstol sant Jaume, damunt d'un pilar). Però és a par­tir de l'època moder­na que el Pilar es­devé un gran san­tuari marià de la Península Ibèrica, amb una ir­ra­di­ació vers l'A­mèrica Llatina (ja que els nadius de les actuals Bahames ‘descobreixen’ Colom i els seus el 1492). Maria, símbol de la fortalesa en la fe, la seguretat de l'esperança i la constància en la caritat.«Si bones faves vols sembrar, fes-ho per la Mare de Déu del Pilar», segons una dita popular. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Vatican Media

Agenda

Evangeli del dia

Estima el Senyor, el teu Déu, i estima els altres com a tu mateix.

(Mt 22,34-40)