Carta dominical | «Que no s’apagui la flama»

Fa uns dies, llegia una frase que em va captivar i que avui, dia de la Sagrada Família, m’agradaria compartir amb vosaltres: «L’amor conjugal és un signe de l’amor de Déu i, paradoxalment, no hi ha un amor més vulnerable. Mentre que l’amor pels fills ho suporta tot, l’amor conjugal necessita cures contínues». Com podem aconseguir que el matrimoni sigui una veritable història d’amor? Com podem mantenir encesa la flama? Per aconseguir-ho és important construir una convivència que sigui positiva, amb delicadesa en el tracte i amb petits detalls, com una carícia, una paraula d’ànim, un regal inesperat… Cal també un projecte en comú que es reflecteixi en allò més quotidià, per exemple, a la feina, en l’educació dels fills, en els plans de futur…, però que no passi per alt el paper que ha de tenir la fe en aquesta aventura compartida. Amb un projecte vital i espiritual en comú, el matrimoni s’alimentarà i creixerà.

Estimar l’altre és aprendre a veure-hi la bellesa dels tresors que Déu ha posat en el seu cor. Tot i que home i dona són diferents, estan cridats a descobrir la grandesa de la seva complementarietat, a viure la seva diferència com una riquesa i a valorar mútuament tots els dons que atresoren, però que sovint semblen amagats. Ens ho diu clarament el llibre de l’Eclesiastès: «Més val ser dos que no pas un, perquè així el treball rendeix més. I si l’un cau, l’altre s’aixeca» (Coh 4, 9-10).

El papa Francesc, en una de les audiències que fa cada dimecres, ens va regalar tres paraules que sempre haurien de dir-se en una llar: permís, gràcies i perdó. Són tres paraules màgiques. Permís, entès com a consens mutu, tenint sempre en compte l’opinió del cònjuge. Gràcies, per agrair-li tot el que fa. I perdó, per totes les vegades que ens equivoquem (cf. Audiència General del dimecres 2 d’ abril de 2014).

La riquesa més gran de la parella és l’amor. I quan és fecund, és un regal meravellós… Com canvia la vida quan arriba un fill! Entra un torrent d’alegria que ho inunda tot, encara que tampoc falten els maldecaps. Els fills desperten i fan descobrir als pares capacitats extraordinàries i, sobretot, un amor i generositat incommensurables.

Déu és la font de tot amor, per això, és bàsic que el matrimoni mantingui viva la seva relació amb Déu. La família que prega unida es manté unida, perquè «una corda de tres caps no es trenca fàcilment» (Coh 4,12). L’amor és tan fort que ni les aigües cabaloses no podran mai apagar-lo, ni negar els rius (cf. Ct 8,7).

Benvolguts germans i germanes, Déu ha volgut establir sempre una aliança amb l’ésser humà basada en l’amor. Que Ell faci de les nostres famílies una comunitat de vida i d’amor. Que la Sagrada Família de Natzaret ajudi a fer de les nostres famílies un espai de pregària, pau i alegria.

† Card. Joan Josep Omella
Arquebisbe de Barcelona

Escolta la glossa dominical en la veu del cardenal arquebisbe de Barcelona.