Carta dominical | «Carta als Reis d’Orient»

Foto: Ramon Ripoll
«Si no canvieu i no us feu com els infants, no entrareu pas al Regne del cel» (Mt 18,3). Precioses paraules de l’Evangeli que també es poden aplicar al bisbe que escriu aquest text. Vull fer-me nen per un instant i escriure una carta als Reis.
Benvolguts Reis d’Orient:
Queden molt poques hores per a la vostra arribada, però no he volgut perdre l’oportunitat d’escriure-us la meva carta amb les il·lusions per al nou any.
En primer lloc, m’agradaria que, quan aneu a visitar el nen Jesús, li feu arribar la nostra promesa ferma: aquest any intentarem ser millors persones, procurarem fer el bé i buscarem l’interès dels altres per damunt del propi.
També us demano que arribi la pau i la fraternitat a tots els racons de món, tan necessàries en aquests temps que corren. Que s’acabin els odis, les venjances, les divisions i els enfrontaments.
Pensant en les persones que es lamenten del que no poden tenir, m’agradaria demanar-vos que els feu arribar paper i llapis perquè puguin apuntar tot allò que posseeixen i s’adonin de com en són d’afortunades. I algunes gomes d’esborrar perquè facin desaparèixer rancors i experiències negatives, que només fan que perjudicar el camí de la vida.
També m’agradaria que regaléssiu un rellotge a totes les persones amb tendència a queixar-se contínuament, perquè siguin conscients de la importància del temps i perquè el dediquin al que realment importa: estimar el proïsme i deixar-se estimar per Déu. És més joiós donar que rebre.
Si poguéssiu, a d’altres persones també els aniria bé tenir un telescopi perquè, per fi, es convencin que la llum que irradia l’estrella de Betlem és el mateix Jesús que ens guia en la nostra vida.
Tenint en compte la delicada situació del planeta, si pot ser, us demano set mil cinc-cents milions d’escombres, amb els recollidors corresponents, perquè tots contribuïm a la neteja de la terra, ja que tots som responsables de cuidar-la. Déu la va crear perquè fos la casa de tots i cal que en tinguem cura.
Als nens, porteu-los joguines i tot allò que és essencial per tenir una vida digna. Als adults, com que la majoria tenim més del que necessitem, he pensat que, en lloc de portar-nos regals, el que podríeu fer és emportar-vos tot allò que provoca el sofriment humà: la manca de caritat, l’odi, l’avarícia, la incomprensió i la supèrbia.
Als no creients, m’agradaria que els oferíssiu l’oportunitat d’apropar-se a Déu per conèixer la seva bondat i grandesa. Així mateix, us demano que ens ajudeu a veure amb claredat que el millor regal que existeix ja el tenim: és la vida, i ser fills del mateix Déu, que ens va regalar la vida del seu únic Fill per redimir-nos.
I, finalment, us demano carbó, molt carbó, perquè les persones més desafavorides puguin escalfar-se quan el fred s’intensifica. Són els anomenats pobres energètics, només a Barcelona n’hi ha prop de vint mil. Encara que, si no us fa res, seria millor que ens portéssiu altres sistemes d’escalfament més actuals i sostenibles, per no perjudicar el planeta.
Majestats, us agraeixo de tot cor la vostra tasca i desitjo que tingueu un bon any.
Cordialment,
† Card. Joan Josep Omella
Arquebisbe de Barcelona
Escolta la glossa dominical en la veu del cardenal arquebisbe de Barcelona.