17 DE JUNY

Beat Josep Maria Cassant, prevere

Beat Josep Maria Cassant, prevere

Si “a casa del meu Pare hi ha lloc per a molts” (Jn 14,2), a la casa de l’Església també n’hi ha, per a molts. En Josep Maria (1878-1903), fill d’una família pagesa del sud de França, només parlava occità, va haver d’aprendre el francès, i el llatí se li faria una muntanya. Per això li van aconsellar que no entrés al seminari, bo com era, i va optar, als 16 anys per entrar a la trapa de Santa Maria del Desert, prop de Tolosa. El nou novici sempre es mostrava content, fet pel qual ben aviat es va guanyar la simpatia dels companys. Però a part del bon caràcter, no semblava destacar per res més. Ni tan sols en salut: ben aviat la tuberculosi el va visitar. Amb tot, va fer els vots solemnes, va rebre l’ordenació sacerdotal, i sempre va conrear intensament la pregària. El cos se li anava afeblint, però espiritualment s’anava enfortint i fins al darrer moment es va mantenir en una pau diàfana. Tenia 25 anys. Va ser beatificat per Joan Pau II l’any 2004.

          

  1. Sants Blast i Diògenes, màrtirs. A Roma, a la via Salària Antiga, «ad Septem Palumbas» (data incerta).
  1. Sants Isauri, Innocenci, Fèlix, Hèrmies, Pelegrí i Basili, màrtirs. A Apol·lònia, de Macedònia (data incerta).
  1. Sants màrtirs Nicanor i Marcià. Essent soldats, van rebutjar fer ofrena i es van negar a sacrificar als déus, i per això van ser condemnats a la pena capital pel prefecte Màxim, en la persecució durant el temps de l’emperador Dioclecià. A Dorostorum, a Mèsia (ara Romania) (~ 297).
  1. Sant Antidi, bisbe i màrtir, que va ser condemnat a mort, segons es diu, per Chrocus, rei dels vàndals. A Besançon, a la Gàl·lia Celta (~ 411).
  1. Sant Hipaci, hegumen del monestir dels Rufmians, qui, de vida austera i durs dejunis, va ensenyar als seus deixebles la perfecta obediència de l’observança monàstica i, als seglars, el veritable temor de Déu. A Bitínia (446).
  1. Sant Herveu, eremita, cec de naixement, que cantava els goigs del paradís. A la Bretanya Menor (s. VI).
  1. Sant Avit, abat. A Orleans, a la Gàl·lia (~ 530).
  1. Sant Raineri o Ranieri, pobre i pelegrí per Crist. A Pisa, a la Toscana (1160)
  2. Santa Teresa, que essent reina de Lleó i mare de tres fills, en perdre al seu espòs va abraçar la vida regular en un monestir fundat per ella mateixa, sota la disciplina cistercenca. A Lorvão, a Portugal (1250).
  3. Beat Pere Gambacorta, fundador de l’orde dels Eremites de Sant Jeroni, els primers religiosos van ser lladres que ell mateix havia convertit. A Venècia (1435).
  4. Beat Pau Burali, de l’orde de Clergues Regulars o Teatins, primer bisbe de Piacenza i després de Nàpols, que es va lliurar de ple a restaurar la disciplina de l’Església i a confirmar en la fe el ramat que li havia confiat. A Nàpols, de la Campània (1578).
  5. Beat Felip Pappon, prevere d’Autun i màrtir, que sent rector durant la Revolució Francesa, per ser el fet de ser sacerdot va ser empresonat, morint després d’haver donat la absolució a un altre captiu. Al litoral de França, en una nau ancorada davant el port de Rochefort (1794).
  6. Sant Pere Da, màrtir, qui d’ofici era fuster i sagristà, va ser sotmès a molts i cruels turments en temps de l’emperador Tu-Duc, romanent ferm en la professió de la seva fe, raó per la qual finalment va ser llançat a les flames. A la localitat de Qua Linh, al Tonquín (1862).

                                               

AAl juny, de tres vestits, posa-te’n un.

AAl juny, de tres vestits, posa-te’n un.