Carta dominical | «Els ‘Hibakusha’ o la necessitat de la memòria»

«La pau, com a objecte de la nostra esperança, és un bé preciós al qual aspira tota la humanitat». Amb aquestes paraules comença el missatge del papa Francesc, amb motiu de la Jornada Mundial de la Pau que celebrem cada primer de gener, des que el papa sant Pau VI la va instituir fa cinquanta […]

09 Gen, 2020
Òscar Martí

«La pau, com a objecte de la nostra esperança, és un bé preciós al qual aspira tota la humanitat». Amb aquestes paraules comença el missatge del papa Francesc, amb motiu de la Jornada Mundial de la Pau que celebrem cada primer de gener, des que el papa sant Pau VI la va instituir fa cinquanta anys.

El missatge d’aquest any porta per títol: «La pau com a camí d’esperança: diàleg, reconciliació i conversió ecològica». Es tracta d’un text molt personal del papa Francesc, que sembla redactat després de les experiències viscudes durant el viatge apostòlic a Tailàndia i al Japó, el passat mes de novembre. Durant el viatge al país nipó, va visitar les ciutats d’Hiroshima i Nagasaki, afectades greument per les bombes atòmiques llançades durant la Segona Guerra Mundial. El passat 24 de novembre, en l’anomenat Parc de l’epicentre de la bomba atòmica de Nagasaki, el Sant Pare va pronunciar un memorable discurs sobre la necessitat de renunciar a les armes nuclears.

En aquest discurs, va posar èmfasi en els valuosos recursos que es malgasten en lloc d’utilitzar-los en benefici del desenvolupament integral dels pobles i de la cura de la creació. Sens dubte, com assenyala el Papa, les fortunes que es gasten en la fabricació, modernització, manteniment i venda d’armes, cada vegada més destructives, són un «atemptat continu que clama al cel».

La història ha de ser contínuament recordada, ja que els fets succeïts són sempre susceptibles de repetir-se. Precisament en aquest missatge, amb motiu de la Jornada Mundial de la Pau, el Papa recorda els Hibakusha, els supervivents dels bombardejos atòmics d’Hiroshima i Nagasaki. Ells són un testimoni de l’horror del que va passar l’agost de 1945. El seu testimoni és imprescindible perquè les generacions actuals i futures no perdem mai la memòria.

Tampoc nosaltres podem oblidar els errors del nostre passat recent. En els anys immediatament anteriors al desastre provocat per les bombes atòmiques i per la Segona Guerra Mundial, els espanyols vam viure el drama d’una guerra civil. Una guerra motivada pel fracàs a l’hora de viure la fraternitat i per la impossibilitat d’enarborar un projecte comú que recollís tot el que ens uneix i que respectés les legítimes diferències.

La història és mestra de vida. Tant de bo que tots siguem capaços d’avançar cap al futur i aprendre dels encerts i dels errors del nostre passat. La nostra conversió contínua consisteix a tornar a posar al centre de la nostra acció la «dignitat de la persona humana». La pau social està en joc. Hem d’apostar per reduir la creixent desigualtat; per assegurar, com a mínim, un habitatge i un sou dignes per a les famílies.

Com podem construir un camí de pau? Meditem la proposta del Papa: «Hem de buscar una veritable fraternitat que estigui basada en el nostre origen comú a Déu» i promoure «un diàleg convençut d’homes i dones que busquin la veritat, més enllà de les ideologies i opinions discrepants». Senyor, fes-nos capaços d’acollir l’Esperit de comunió perquè ens deslliuri d’«encasellar l’altre pel que va poder dir o fer», i perquè ens doni la força per tenir-lo sempre en compte.

† Card. Joan Josep Omella
Arquebisbe de Barcelona

Escolta la glossa dominical en la veu del cardenal arquebisbe de Barcelona.

T’interessarà…

Seguiu-nos  

Facebook
Santa Úrsula i les santes verges😇Santa Úrsula i les santes verges Santa Úrsula (‘ossa petita’) i les santes d’avui van arribar a ser suprimides del Santoral, però, degut al seu culte molt tradicional, encara avui les conserva. Possiblement, la tradició vol fer d’elles un homenatge a la virginitat femenina. La tradició del segle V ens informa que el pare de la princesa bretona Úrsula la volia casar amb el príncep pagà d’Armòrica (l’actual Bretanya). Ella, que ja havia consagrat la seva virginitat, s’hi volia negar, però això suposava la guerra. Per guanyar temps va posar unes condicions: un termini de tres anys, que es reunissin deu comparses de mil donzelles cada una (d’aquí les «11.000 verges»?) i que el príncep es bategés. A la tornada d’un complicat viatge a Roma pel Rin, l’Úrsula i les companyes van ser martiritzades a Colònia pels huns d’Àtila. En una inscripció llatina a la catedral de Colònia hi consta: «XI. M. V.», que es pot llegir com «11 màrtirs verges», i no «11 milers de verges». Al MNAC es conserva el quadre d’en Joan Reixach (segle XV): «El retaule de les onze mil verges». «Les verges... segueixen l’Anyell arreu on va» (Ap 14,4).🗣«Quan trona pel mes d’octubre, neu segura», segons una dita popular. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Santa Teresa de Jesús, verge i doctora de l'Església😇🙏Teresa de Cepeda y Ahumada neix a Àvila el 28 de març de 1515, de família ‘hidalga’. Sa mare, Beatriz, es casà molt jove amb don Alonso, vidu del seu primer matrimoni i amb un avi toledà judaïtzant, Juan Sánchez. Van tenir tres filles i nou fills. Tot i que va entrar de carmelita als 20 anys, no fou fins als 40 que experimentà una profunda conversió després de trobar-se amb una imatge de “Crist molt llagat”. La nit de la seva mort, el 4 d'octubre de 1582, es va aplicar la reforma gregoriana del calendari i es van suprimir 11 dies.🗣«Per Santa Teresa, planta l’ametlla», segons una dita popular. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Preguem ben units pel papa Lleó XIV🙏. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Mare de Déu del Pilar😇Una tradició molt ar­rela­da a l'Aragó vol fer ar­ribar l'origen del santuari de l'antiga Cesaraugusta (Saragossa) als inicis matei­xos del cristianis­me (Maria s'hauria aparegut a l'apòstol sant Jaume, damunt d'un pilar). Però és a par­tir de l'època moder­na que el Pilar es­devé un gran san­tuari marià de la Península Ibèrica, amb una ir­ra­di­ació vers l'A­mèrica Llatina (ja que els nadius de les actuals Bahames ‘descobreixen’ Colom i els seus el 1492). Maria, símbol de la fortalesa en la fe, la seguretat de l'esperança i la constància en la caritat.«Si bones faves vols sembrar, fes-ho per la Mare de Déu del Pilar», segons una dita popular. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Vatican Media

Agenda

Evangeli del dia

Si no us convertiu, tots acabareu de la mateixa manera.

(Lc 13,1-9)