Carta dominical | «La vida no és un negoci»

Demà dilluns, solemnitat de l’Anunciació del Senyor, celebrem la Jornada per la Vida, que aquest any porta per lema «Educar per acollir el do de la vida». Aquesta Jornada ens convida a rebre amb amor i confiança el do de la vida. Una vida que ens és regalada, sense que cap de nosaltres hagi pogut decidir quan naixem, on ni en quines condicions.

Avui voldria compartir amb vosaltres una paràbola preciosa que circula aquests dies per les xarxes socials. Explica que dins la panxa d’una mare dos nadons inicien un singular diàleg:

Un: Creus en la vida després del part?

L’altre: Naturalment! Hi ha d’haver alguna cosa després de néixer.

Un: Ximpleries! No hi ha vida després del naixement. Què et fa pensar que podria haver-n’hi?

L’altre: Suposo que si tenim ulls, cames i boca és perquè hi ha un món exterior amb llum per contemplar; un espai immens que cal recórrer i infinitat d’aliments per menjar. Si no, ¿per què els hauríem de tenir? Hi ha coses que ara no comprenem.

Un: Això és absurd. Tu només estàs creant una il·lusió esperançadora. Aquesta foscor és tot el que hi ha.

L’altre: A més, per què creus que som aquí, flotant tan tranquils, totalment protegits? Qui ens alimenta? Hi ha una explicació: tenim una Mare que ens alimenta i que ens acull. Sí, i ara… som dins seu! Només pot ser així.

Un: Bé, jo no la veig i, per tant, no crec que existeixi.

L’altre: De vegades quan estic en silenci l’arribo a sentir. Percebo la seva presència i sento la seva veu afectuosa.

A la llum d’aquesta paràbola, podem afirmar que tot allò que no veiem amb els ulls i que no toquem amb les mans no existeix?

Quantes coses ens enceguen i ens impedeixen veure la bellesa de les coses grans! Aprenguem a estimar i a respectar la vida. Cal respectar la vida dels no- nascuts, ja que tenen dret a viure i a gaudir d’aquest món en què vivim nosaltres. Estiguem atents i oberts a veure els signes de la VIDA que ens espera en el més enllà.

I permeteu-me una darrera reflexió. De tant en tant, em trobo amb famílies que han adoptat nens i comparteixen amb mi la seva immensa alegria. No obstant això, també es lamenten de l’excessiva durada i de l’elevat cost del procés que han hagut de seguir abans d’arribar a acollir-los com a fills. Per això, en aquesta Jornada per la Vida, convido a treballar per un sistema d’adopcions més àgil que aposti per la vida i superi tota temptació de convertir-se en un negoci econòmic. La vida no és un negoci. Per què adoptar és tan car i tan complicat? No seria possible oferir als pares biològics que no es veuen capacitats per acompanyar una nova vida, un sistema àgil i senzill de donar les seves criatures en adopció?

Vull donar gràcies pel do de la vida i demano que la intercessió de santa Maria ens ajudi a superar les barreres que, sovint, es fan presents en la nostra existència.

Que Déu ens beneeixi a tots.

† Cardenal Joan Josep Omella
Arquebisbe de Barcelona

Escolta la glossa dominical en la veu del cardenal arquebisbe de Barcelona.