Carta dominical | La porta de la felicitat

Una de les preguntes fonamentals que tot ésser humà es planteja és què és la felicitat i com aconseguir-la. L’Evangeli ens narra l’episodi d’un jove ric que es va apropar a Jesús i li va preguntar què havia de fer per aconseguir la vida eterna, és a dir, la felicitat plena i per sempre. Coneixem […]

06 Oct, 2016
Església de Barcelona

Una de les preguntes fonamentals que tot ésser humà es planteja és què és la felicitat i com aconseguir-la.

L’Evangeli ens narra l’episodi d’un jove ric que es va apropar a Jesús i li va preguntar què havia de fer per aconseguir la vida eterna, és a dir, la felicitat plena i per sempre. Coneixem la resposta que li va donar el Senyor, però m’agradaria que llegíssim aquesta paràbola abans de comentar la resposta de Jesús a aquest jove.

A la porta de la felicitat arriba un home en la plenitud de la vida. El seu pas és ferm i decidit. Una força invisible sembla atreure’l cap allí. Colpeja la porta, amb força i esperançat. Surt el guardià, que, mirant-lo fixament i sorprès, li pregunta:

-Què vol?

-És aquesta la porta de la felicitat? -pregunta el bon home.

-Sí, aquesta és la porta. Però aquesta no és la teva hora.

El nostre home es queda una mica perplex, desconcertat i sense capacitat de reacció. Després d’uns segons de vacil·lació, s’asseu a terra i queda pensatiu, abstret. Així passa una llarga estona… Després comença a mirar al seu voltant encuriosit: la porta, les finestres, l’edifici…, com si busqués una manera d’accedir i d’esquivar el guardià. Cap solució sembla convèncer-lo. Nerviós, lluita entre el desig, el dubte, la indecisió, fins que per fi es decideix a cridar novament.

-Vostè em va dir que aquesta era, efectivament, la porta de la felicitat però que no era la meva hora. Quina és, doncs, la meva hora? Què haig de fer?

-El meu paper només és aquest; no puc dir-li res més.

Com que li sembla un mur infranquejable, intenta abordar-lo d’una altra manera. Inicia una conversa amb ell: parla de mil coses, intenta caure-li simpàtic, l’observa molt, estudia les seves reaccions i punts febles… però res. No hi ha res a fer.

Cansat, i sense aconseguir res, s’estira a terra a pensar, a jugar tot sol, a cantar, a dormir… Qui sap si alguna vegada, per casualitat, descuit o aprofitant l’arribada d’algú altre…!

Allò és avorrit, insuportable, però… Què cal fer? Com anar-se’n, si aquella és la porta de la felicitat, la seva felicitat! Passen mesos i anys sense més preocupacions que les d’organitzar la seva solitud perquè l’espera sigui al més agradable possible. Tot pagarà la pena quan arribi la felicitat.

Molt malalt i envellit, sent com va defallint. Potser el seu estat inspiri compassió al guardià i el deixi entrar. Per aquest motiu, fent un últim esforç, s’apropa i diu una altre cop, preguntant amb la veu ja somorta:

-Com és que, si aquesta és la porta de la felicitat, no ha vingut ningú, quan al món la gent es mata per aconseguir-la?

-És que cadascú té la seva porta.

-Aleshores, està segur que aquesta és la meva?

-Sí. Aquesta era la teva porta, ara la tanco definitivament –va dir amb convenciment el guardià.

I ara tornem a la narració evangèlica. Jesús li diu al jove: compleix els manaments, ven el que tens, dóna-ho als pobres és a dir, comparteix i segueix-me.

Només aconseguirem ser feliços si sortim del nostre egoisme, si intentem fer feliços els altres, si som solidaris amb ells i si Crist, el Fill de Déu, forma part de la nostra vida, és a dir, si el seguim i l’estimem de veritat.

Amics: no ens quedem aturats esperant que la felicitat arribi a nosaltres. No oblidem que hi ha més goig a donar que a rebre.

Benvolguts germans, que Déu us beneeixi a tots.

+ Joan Josep Omella Omella
Arquebisbe de Barcelona


Descarrega’t aquesta carta dominical en format àudio *.mp3

T’interessarà…

Seguiu-nos  

Facebook
Si bé és a finals del segle XVII quan la Mare de Déu del Carme començà a ser la patrona dels mariners i pescadors, els orígens del seu culte cal anar-los a buscar ben amunt i lluny, a la muntanya, en aquell Carmel de Palestina del segle XII on un grup d’ermitans va voler seguir els passos del profeta Elies. Avui l’estol dels seus fills, els Carmelites, són convidats “a arribar feliçment a la muntanya que és Crist”.«Deixem-nos guiar per Maria, ella que és Mare, i sap com fer-ho» (Papa Francesc).«El Carmel és la més bella de les muntanyes de Terra Santa; per una banda, mira als seus peus totes les muntanyes de Galilea, i, per altra, albira la mar», segons una dita popular. ... See MoreSee Less
View on Facebook
Aquest dilluns ha tingut lloc a Barcelona un sopar amb responsables de voluntaris del viatge apostòlic de papa Lleó XIV a Catalunya.L’ha presidit el cardenal Joan Josep Omella, arquebisbe de Barcelona, i hi ha participat també Mons. David Abadías, bisbe auxiliar de Barcelona.📸 A. Codinach ... See MoreSee Less
View on Facebook
El @Pontifex_es envia una carta d’agraïment a l’arxidiòcesi de Barcelona i demana «alçar la mirada» cap a Jesucrist.El @OmellaCardenal ha fet pública la carta aquest dissabte durant la missa d'acció de gràcies amb els voluntaris que van col·laborar en la visita apostòlica.📸Dr. Simón🔗 tinyurl.com/rz2uawz7 ... See MoreSee Less
View on Facebook
Conegut com a “Reprovat” (“rebutjat”), segons la tradició occidental, després de buscar el sobirà més poderós d’aquest món per a posar-se al seu servei, el trobà en forma d’un infant que volia travessar un riu. Ell, alt i fort, no va ser capaç de transportar-lo. Era l’Infant Jesús, el “creador del món” que li canvià el nom: Cristòfol (Christo-phorus), “el portador de Crist”. Patró dels automobilistes, el 10 de juliol del 1907 es fa la primera benedicció de cotxes a la capella de Sant Cristòfol del Regomir (Ciutat Vella) de Barcelona. «Molta gent porta una imatge de sant Cristòfol en el seu cotxe. Enmig de l’intens trànsit de la ciutat o per una autopista congestionada, mirant la imatge confiem arribar sans i estalvis a casa: qui condueix amb por és més propens a patir accidents. La confiança és més forta que la por, i ens fa estar més atents i ser més responsables en la conducció, amb el Crist que ens porta» (Anselm Grün, benedictí i psicòleg).«Pluja per Sant Cristòfol, bones figues de moro; pluja per Santa Anna, ja és tardana»☔, segons una dita popular. ... See MoreSee Less
View on Facebook

2 weeks ago

Arquebisbat de Barcelona
🙏 Prop d'un miler de fidels s'han reunit aquesta setmana a Santa Maria del Mar per pregar per la pau i l'esperança del poble veneçolà.El cardenal Joan Josep Omella al va presidir la missa, que va ser un signe de comunió, pregària i solidaritat amb tots els qui pateixen. 🇻🇪🤍🤲🏼 En l'homilia, Mons. Tomás Jesús Zárraga, bisbe emèrit de Veneçuela va agrair el «miracle de solidaritat» de tantes persones que continuen ajudant els qui #esglésiadebarcelona##pregàriae#Veneçuela##esperançaVeneçuela #Esperança ... See MoreSee Less
View on Facebook
Vatican Media

Agenda

Evangeli del dia

Assenyalant amb la mà els seus deixebles, digué: -Aquests són la meva mare i els meus germans.

(Mt 12,46-50)