Carta dominical | «La fraternitat, camí de pau»

«No hi ha alternativa: o construïm un futur junts, o no hi haurà futur». Va pronunciar aquesta frase el papa Francesc en el recent viatge que va fer a Abu Dhabi, als Emirats Àrabs Units (EAU), del 3 al 5 del passat febrer. Ha estat un viatge històric per molts aspectes, però em sembla, sobretot, […]

21 Març, 2019
Església de Barcelona

«No hi ha alternativa: o construïm un futur junts, o no hi haurà futur». Va pronunciar aquesta frase el papa Francesc en el recent viatge que va fer a Abu Dhabi, als Emirats Àrabs Units (EAU), del 3 al 5 del passat febrer. Ha estat un viatge històric per molts aspectes, però em sembla, sobretot, que marcarà un estil en el camp de les relacions interreligioses i, més concretament, en les relacions entre l’islamisme i el cristianisme.

El Sant Pare va fer una crida a superar «sense vacil·lació, qualsevol forma de violència que es pugui justificar en nom de la religió». Va fer aquesta crida durant aquesta trobada interreligiosa. «Les religions, especialment, no poden renunciar a la feina de construir ponts entre els pobles i les cultures», va dir el Papa, després d’anunciar la firma d’un Document de Fraternitat Humana amb el gran imam de la Universitat d’Al Azhar, Ahmet al Tayeb, amb qui havia mantingut una anterior trobada durant el viatge del Summe Pontífex a Egipte.

«He acceptat venir aquí com un creient assedegat de pau, com un germà que busca la pau amb els germans», va assegurar el papa Francesc. I, de retorn a Roma, un dia després d’acabar aquest viatge als EAU, en la seva «catequesi» durant l’audiència general del dimecres 6 de febrer, va dir: «Per primera vegada, un Papa ha anat a la península aràbiga. I la Providència ha volgut que hagi estat un Papa que porta el nom de Francesc, 800 anys després de la visita de Sant Francesc d’Assís al sultà al-Malik al-Kamil. He pensat sovint en Sant Francesc durant aquest viatge: m’ajudava a portar l’Evangeli en el cor, l’amor de Jesucrist, mentre vivia els diversos moments de la visita».

D’aquesta trobada per la fraternitat han quedat moltes fotografies i, sens dubte, moltes ganes de pau. Fem que aquestes ganes se’ns encomanin i condicionin les nostres vides.

«Portar l’Evangeli i l’amor a Jesucrist en el cor». El Papa ens confirma aquest objectiu dient que «el sentit de la vida a la terra és aquí, en la comunió amb ell i en l’amor pels altres». Aquestes paraules del Sant Pare ens recorden que el nostre Pla Pastoral Diocesà, durant tot aquest curs, ens proposa un objectiu: «Des de la trobada amb la persona de Jesucrist, promoure la fraternitat».

Germans, aquesta Quaresma ens convida a fer realitat aquest camí. Sens dubte, avui les nostres societats occidentals són cada vegada més multiculturals i multireligioses. També és cert que moltes persones tenen el desig de donar un sentit a les seves vides.

Recordeu la invitació que us vaig fer a l’inici de la Quaresma. Us convidava a treballar per la fraternitat. Animem-nos tots a fer dejuni de lluites innecessàries entre germans que ens omplen de rancor i ens deixen buits.

Card. Joan Josep Omella
Arquebisbe de Barcelona

Escolta la glossa dominical en la veu del cardenal arquebisbe de Barcelona.

T’interessarà…

Seguiu-nos  

Facebook
Santa Úrsula i les santes verges😇Santa Úrsula i les santes verges Santa Úrsula (‘ossa petita’) i les santes d’avui van arribar a ser suprimides del Santoral, però, degut al seu culte molt tradicional, encara avui les conserva. Possiblement, la tradició vol fer d’elles un homenatge a la virginitat femenina. La tradició del segle V ens informa que el pare de la princesa bretona Úrsula la volia casar amb el príncep pagà d’Armòrica (l’actual Bretanya). Ella, que ja havia consagrat la seva virginitat, s’hi volia negar, però això suposava la guerra. Per guanyar temps va posar unes condicions: un termini de tres anys, que es reunissin deu comparses de mil donzelles cada una (d’aquí les «11.000 verges»?) i que el príncep es bategés. A la tornada d’un complicat viatge a Roma pel Rin, l’Úrsula i les companyes van ser martiritzades a Colònia pels huns d’Àtila. En una inscripció llatina a la catedral de Colònia hi consta: «XI. M. V.», que es pot llegir com «11 màrtirs verges», i no «11 milers de verges». Al MNAC es conserva el quadre d’en Joan Reixach (segle XV): «El retaule de les onze mil verges». «Les verges... segueixen l’Anyell arreu on va» (Ap 14,4).🗣«Quan trona pel mes d’octubre, neu segura», segons una dita popular. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Santa Teresa de Jesús, verge i doctora de l'Església😇🙏Teresa de Cepeda y Ahumada neix a Àvila el 28 de març de 1515, de família ‘hidalga’. Sa mare, Beatriz, es casà molt jove amb don Alonso, vidu del seu primer matrimoni i amb un avi toledà judaïtzant, Juan Sánchez. Van tenir tres filles i nou fills. Tot i que va entrar de carmelita als 20 anys, no fou fins als 40 que experimentà una profunda conversió després de trobar-se amb una imatge de “Crist molt llagat”. La nit de la seva mort, el 4 d'octubre de 1582, es va aplicar la reforma gregoriana del calendari i es van suprimir 11 dies.🗣«Per Santa Teresa, planta l’ametlla», segons una dita popular. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Preguem ben units pel papa Lleó XIV🙏. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Mare de Déu del Pilar😇Una tradició molt ar­rela­da a l'Aragó vol fer ar­ribar l'origen del santuari de l'antiga Cesaraugusta (Saragossa) als inicis matei­xos del cristianis­me (Maria s'hauria aparegut a l'apòstol sant Jaume, damunt d'un pilar). Però és a par­tir de l'època moder­na que el Pilar es­devé un gran san­tuari marià de la Península Ibèrica, amb una ir­ra­di­ació vers l'A­mèrica Llatina (ja que els nadius de les actuals Bahames ‘descobreixen’ Colom i els seus el 1492). Maria, símbol de la fortalesa en la fe, la seguretat de l'esperança i la constància en la caritat.«Si bones faves vols sembrar, fes-ho per la Mare de Déu del Pilar», segons una dita popular. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Vatican Media

Agenda

Evangeli del dia

No he vingut a portar la pau, sinó la divisió.

(Lc 12,49-53)