Carta dominical | «Els trets distintius d’una Església sinodal»

Aquest diumenge es clausura la primera sessió de la XVI Assemblea General Ordinària del Sínode dels Bisbes. Hem arribat fins aquí després de fer un llarg camí per les diòcesis d’arreu del món, per les diverses Conferències episcopals i en les trobades continentals que han anat marcant el camí del Sínode. L’itinerari que hem recorregut […]

26 Oct, 2023
Església de Barcelona

Aquest diumenge es clausura la primera sessió de la XVI Assemblea General Ordinària del Sínode dels Bisbes. Hem arribat fins aquí després de fer un llarg camí per les diòcesis d’arreu del món, per les diverses Conferències episcopals i en les trobades continentals que han anat marcant el camí del Sínode.

L’itinerari que hem recorregut junts no ha estat en va. Hem anat descobrint els trets que han de caracteritzar una Església sinodal. Uns trets que encara cal anar perfilant, reflexionant i discernint. Volem avançar vers una Església més sinodal en la seva universalitat, en la seva concreció diocesana i en cada grup i comunitat eclesial. Assenyalo algunes d’aquestes característiques que es recullen en l’Instrumentum laboris (vegeu els números 19-31).

El Concili Vaticà II parla de l’Església com a Poble de Déu, en el qual cada un dels seus membres té un paper específic, irreemplaçable i complementari. Ara bé, allò que ens uneix i identifica com a Poble de Déu és l’Esperit Sant rebut en el baptisme, que ens fa fills de Déu, membres de la seva família, iguals en dignitat i responsables tots plegats d’una missió comuna, que és l’anunci de la salvació i l’esperança que ens porta Jesús. Aquesta missió tindrà sentit si la duem a terme junts i en comunió.

L’Església és un àmbit d’encontre, d’escolta recíproca, de diàleg, d’acollida per a tothom. Com a Poble de Déu hem de ser capaços d’abraçar cada persona, acceptar-la tal com és i acompanyar-la des de la seva situació a l’encontre amb Déu.

El nostre món està marcat per múltiples tensions, que també habiten en el dia a dia de la comunitat eclesial. Un dels aspectes distintius de l’Església sinodal és saber reconèixer aquestes tensions i, sobretot, ser capaços de gestionar-les moguts per l’Esperit Sant i mantenint viva la comunió.

Tot plegat fa que el discerniment sigui un repte i una necessitat que acompanya el camí sinodal i la vida de l’Església. Discerniment per copsar el pas de Déu en la vida de les persones i del món, per anar descobrint a què ens crida l’Esperit Sant en aquest moment concret. Discerniment en la vida personal i en la comunitària, en el dia a dia de la nostra fe. Una Església que vol discernir escoltant l’Esperit Sant i deixant-se guiar per Ell.

Benvolguts germans i germanes, ha estat un mes de treball exhaustiu, d’escolta mútua sota l’impuls de l’Esperit. La vida sinodal no és una estratègia per organitzar l’Església, sinó l’experiència de poder trobar una unitat que abraça la diversitat sense cancel·lar-la, perquè està fonamentada en la unió amb Déu, en la confessió d’una mateixa fe, sota el guiatge de l’Esperit Sant.

Que Santa Maria, mare de l’Església, ens ajudi a tots.

† Card. Joan Josep Omella Omella
Arquebisbe de Barcelona

*Podeu trobar la Carta de la XVI Assemblea General Ordinària del Sínode dels Bisbes al Poble de Déu, del 25 de octubre de 2023, en aquest enllaç.

Escolteu la carta dominical en la veu del cardenal arquebisbe de Barcelona.

T’interessarà…

Seguiu-nos  

Facebook
Si bé és a finals del segle XVII quan la Mare de Déu del Carme començà a ser la patrona dels mariners i pescadors, els orígens del seu culte cal anar-los a buscar ben amunt i lluny, a la muntanya, en aquell Carmel de Palestina del segle XII on un grup d’ermitans va voler seguir els passos del profeta Elies. Avui l’estol dels seus fills, els Carmelites, són convidats “a arribar feliçment a la muntanya que és Crist”.«Deixem-nos guiar per Maria, ella que és Mare, i sap com fer-ho» (Papa Francesc).«El Carmel és la més bella de les muntanyes de Terra Santa; per una banda, mira als seus peus totes les muntanyes de Galilea, i, per altra, albira la mar», segons una dita popular. ... See MoreSee Less
View on Facebook
Aquest dilluns ha tingut lloc a Barcelona un sopar amb responsables de voluntaris del viatge apostòlic de papa Lleó XIV a Catalunya.L’ha presidit el cardenal Joan Josep Omella, arquebisbe de Barcelona, i hi ha participat també Mons. David Abadías, bisbe auxiliar de Barcelona.📸 A. Codinach ... See MoreSee Less
View on Facebook
El @Pontifex_es envia una carta d’agraïment a l’arxidiòcesi de Barcelona i demana «alçar la mirada» cap a Jesucrist.El @OmellaCardenal ha fet pública la carta aquest dissabte durant la missa d'acció de gràcies amb els voluntaris que van col·laborar en la visita apostòlica.📸Dr. Simón🔗 tinyurl.com/rz2uawz7 ... See MoreSee Less
View on Facebook
Conegut com a “Reprovat” (“rebutjat”), segons la tradició occidental, després de buscar el sobirà més poderós d’aquest món per a posar-se al seu servei, el trobà en forma d’un infant que volia travessar un riu. Ell, alt i fort, no va ser capaç de transportar-lo. Era l’Infant Jesús, el “creador del món” que li canvià el nom: Cristòfol (Christo-phorus), “el portador de Crist”. Patró dels automobilistes, el 10 de juliol del 1907 es fa la primera benedicció de cotxes a la capella de Sant Cristòfol del Regomir (Ciutat Vella) de Barcelona. «Molta gent porta una imatge de sant Cristòfol en el seu cotxe. Enmig de l’intens trànsit de la ciutat o per una autopista congestionada, mirant la imatge confiem arribar sans i estalvis a casa: qui condueix amb por és més propens a patir accidents. La confiança és més forta que la por, i ens fa estar més atents i ser més responsables en la conducció, amb el Crist que ens porta» (Anselm Grün, benedictí i psicòleg).«Pluja per Sant Cristòfol, bones figues de moro; pluja per Santa Anna, ja és tardana»☔, segons una dita popular. ... See MoreSee Less
View on Facebook

3 weeks ago

Arquebisbat de Barcelona
🙏 Prop d'un miler de fidels s'han reunit aquesta setmana a Santa Maria del Mar per pregar per la pau i l'esperança del poble veneçolà.El cardenal Joan Josep Omella al va presidir la missa, que va ser un signe de comunió, pregària i solidaritat amb tots els qui pateixen. 🇻🇪🤍🤲🏼 En l'homilia, Mons. Tomás Jesús Zárraga, bisbe emèrit de Veneçuela va agrair el «miracle de solidaritat» de tantes persones que continuen ajudant els qui #esglésiadebarcelona##pregàriae#Veneçuela##esperançaVeneçuela #Esperança ... See MoreSee Less
View on Facebook
Vatican Media

Agenda

Evangeli del dia

Dona, per què plores? Qui busques?

(Jn 20,1.11-18)