Carta dominical | «No és el final, és l’inici»
Llegiu la glossa de l'arquebisbe de Barcelona, el cardenal Omella, que aquesta setmana ens parla del misteri de la mort i la vida eterna.
Carta dominical | «El Pla Pastoral d’una normalitat renovada»
Quan parlem de l’espiritualitat d’una Església en sortida pensem normalment en una espiritualitat de sortir, és a dir, de l’acció, de la missió… Però, potser, aquest temps de la Covid-19, que ens ha limitat poder sortir, ha estat la gran oportunitat per redescobrir l’espiritualitat d’entrar, és a dir, de rebre, d’escoltar, d’acollir, d’estar atents, de […]
10 Set, 2020
Quan parlem de l’espiritualitat d’una Església en sortida pensem normalment en una espiritualitat de sortir, és a dir, de l’acció, de la missió… Però, potser, aquest temps de la Covid-19, que ens ha limitat poder sortir, ha estat la gran oportunitat per redescobrir l’espiritualitat d’entrar, és a dir, de rebre, d’escoltar, d’acollir, d’estar atents, de contemplar…
En el progressiu retorn a la normalitat, ¿a quines coses ens convé estar amatents des de les nostres parròquies, comunitats, associacions, moviments, fundacions diocesanes, escoles cristianes, centres culturals catòlics i entitats de la nostra arxidiòcesi? ¿Què vol dir sortir en el context actual? ¿Quina crida rebem del Senyor en aquesta nova situació, totalment excepcional i que ningú no preveia fa uns mesos?
Hem fet experiència de la fragilitat. Pensàvem que teníem respostes a totes les preguntes, però ens hem adonat que no en tenim. També hem pogut fer experiència que Jesucrist Ressuscitat ens surt al pas i no respon a les preguntes que emergeixen de la realitat que estem vivint amb explicacions teòriques, sinó amb la seva presència: «Jo soc amb vosaltres dia rere dia fins a la fi del món» (Mt 28,20). Ell és sempre amb nosaltres, ens ajuda en la nostra fragilitat, i ens infon la seva pau i serenor; ens fa sortir sense por a difondre l’alegria de l’Evangeli.
Des de la senzillesa de sentir-nos fràgils i necessitats, estem cridats a sortir a l’encontre de les persones, de la societat, de la humanitat sencera, per viure la fraternitat. Estem cridats a donar testimoni explicitant públicament el que ens convida a viure el papa Francesc a l’exhortació apostòlica Christus vivit: «Déu ens estima, Crist ens salva, Ell viu!» (n. 130).
Estem cridats a un seriós discerniment sobre el futur; a pregar cada dia i a demanar al Senyor: quina és la teva voluntat? Caldrà donar resposta als joves i amb els joves, i vetllar per aquest nou present i futur. La nostra vocació és servir els més pobres i vulnerables. En aquest sentit, ara haurem de continuar aplicant més que mai el Pla Pastoral Diocesà, seguint l’eix dels joves, cercant els irrenunciables per a una pastoral juvenil i, alhora, la mateixa realitat de la crisi econòmica i social provocada pels efectes de la pandèmia del coronavirus ens exigeix que unim esforços per acollir i viure l’Evangeli amb els més pobres i vulnerables de la nostra societat. Durant el proper curs pastoral, haurem de treballar conjuntament aquests dos eixos.
Com veieu, el nostre Pla Pastoral Sortim! és més vigent que mai. Com a Església en sortida, doncs, sortim a l’encontre dels germans i de la comunitat a través de la fraternitat; sortim a l’encontre dels joves; sortim a l’encontre dels pobres, i fem-ho des de l’escolta de l’Esperit en el discerniment i, sobretot, des de l’encontre personal i comunitari amb Jesucrist.
† Card. Joan Josep Omella
Arquebisbe de Barcelona
Escolta la glossa dominical en la veu del cardenal arquebisbe de Barcelona.
T’interessarà…
Carta dominical | «Del teler a la missió»
Llegiu la glossa de l'arquebisbe de Barcelona, el cardenal Omella, que aquesta setmana ens parla de la festa de sant Antoni Maria Claret.
Carta dominical | «Missió possible»
Llegiu la glossa de l'arquebisbe de Barcelona, el cardenal Omella, que aquesta setmana ens parla de la jornada mundial de les Missions.
Seguiu-nos
⛪ La basílica de Santa Maria de Mataró ha celebrat el cinquè centenari de la seva dedicació amb una eucaristia presidida pel cardenal Joan Josep Omella.💬 «Ara ens toca a nosaltres continuar escrivint la història», va destacar el cardenal durant l'homilia, convidant els fidels a mantenir viu el llegat de fe rebut al llarg de cinc segles.🙏 Una celebració per recordar el passat amb gratitud i mirar cap al futur amb esperança.📸 Compartim alguns moments d'aquesta jornada!
🎨 Una col·laboració històrica entre els Museus Vaticans i el Museu Diocesà de Barcelona.Barbara Jatta, directora dels Museus Vaticans, ens parla de la importància d'aquesta primera col·laboració entre les dues institucions amb motiu de l'exposició «Art sacre italià del segle XX».🖼️ Una oportunitat única per descobrir una selecció d'obres de la col·lecció d'art modern i contemporani dels Museus Vaticans.📍 Museu Diocesà de Barcelona📅 Fins al 8 de desembre
Santa Úrsula i les santes verges😇Santa Úrsula i les santes verges Santa Úrsula (‘ossa petita’) i les santes d’avui van arribar a ser suprimides del Santoral, però, degut al seu culte molt tradicional, encara avui les conserva. Possiblement, la tradició vol fer d’elles un homenatge a la virginitat femenina. La tradició del segle V ens informa que el pare de la princesa bretona Úrsula la volia casar amb el príncep pagà d’Armòrica (l’actual Bretanya). Ella, que ja havia consagrat la seva virginitat, s’hi volia negar, però això suposava la guerra. Per guanyar temps va posar unes condicions: un termini de tres anys, que es reunissin deu comparses de mil donzelles cada una (d’aquí les «11.000 verges»?) i que el príncep es bategés. A la tornada d’un complicat viatge a Roma pel Rin, l’Úrsula i les companyes van ser martiritzades a Colònia pels huns d’Àtila. En una inscripció llatina a la catedral de Colònia hi consta: «XI. M. V.», que es pot llegir com «11 màrtirs verges», i no «11 milers de verges». Al MNAC es conserva el quadre d’en Joan Reixach (segle XV): «El retaule de les onze mil verges». «Les verges... segueixen l’Anyell arreu on va» (Ap 14,4).🗣«Quan trona pel mes d’octubre, neu segura», segons una dita popular.
Santa Teresa de Jesús, verge i doctora de l'Església😇🙏Teresa de Cepeda y Ahumada neix a Àvila el 28 de març de 1515, de família ‘hidalga’. Sa mare, Beatriz, es casà molt jove amb don Alonso, vidu del seu primer matrimoni i amb un avi toledà judaïtzant, Juan Sánchez. Van tenir tres filles i nou fills. Tot i que va entrar de carmelita als 20 anys, no fou fins als 40 que experimentà una profunda conversió després de trobar-se amb una imatge de “Crist molt llagat”. La nit de la seva mort, el 4 d'octubre de 1582, es va aplicar la reforma gregoriana del calendari i es van suprimir 11 dies.🗣«Per Santa Teresa, planta l’ametlla», segons una dita popular.
Agenda
