Carta dominical | «No és el final, és l’inici»
Llegiu la glossa de l'arquebisbe de Barcelona, el cardenal Omella, que aquesta setmana ens parla del misteri de la mort i la vida eterna.
Carta dominical | «El diumenge de l’alegria»
Avui celebrem el IV Diumenge de Quaresma, anomenat, segons la tradició de l’Església, Diumenge Laetare. Laetare és una paraula llatina que significa «alegrar-se», ja que l’antífona d’introducció de l’Eucaristia d’avui comença amb aquestes joioses paraules del profeta Isaïes: «Alegreu-vos amb Jerusalem, feu festa tots els que l’estimeu. Estigueu contents tots els qui portàveu dol per […]
07 Març, 2024
Avui celebrem el IV Diumenge de Quaresma, anomenat, segons la tradició de l’Església, Diumenge Laetare. Laetare és una paraula llatina que significa «alegrar-se», ja que l’antífona d’introducció de l’Eucaristia d’avui comença amb aquestes joioses paraules del profeta Isaïes: «Alegreu-vos amb Jerusalem, feu festa tots els que l’estimeu. Estigueu contents tots els qui portàveu dol per ella.» (Is 66,10).
Aquest diumenge, en plena Quaresma, està revestit de certa alegria. Avui els preveres i diaques poden fer servir vestits litúrgics de color rosa, un color intermedi entre el morat de la Quaresma i el blanc de la Pasqua. A més a més, aquest diumenge també es pot adornar l’altar amb flors.
Voldria compartir dos motius pels quals ens podem alegrar aquest dia. El primer és que avui l´Església ens recorda que s´acosta la Pasqua. Certament, falten poques setmanes perquè celebrem la passió i resurrecció de Crist. La victòria de Crist sobre la mort i la trobada amb Jesús ressuscitat omple de goig tots els qui creiem en Ell i volem seguir-lo.
El segon motiu el podem descobrir si llegim i meditem les lectures de l´Eucaristia d´avui. La primera lectura ens recorda que Déu estima el seu poble malgrat les seves infidelitats (2Cr 36,14-23). En la segona, l’apòstol Pau ens diu que, malgrat els nostres pecats, Déu ens ha tornat a donar la vida, ens ha fet ressuscitar amb Crist. Finalment, en el passatge de l’Evangeli d’avui, podem llegir que Déu ens estima tant que ha donat el seu Fill únic per salvar-nos (cf. Jn 3,16).
Sens dubte tenim molts motius per alegrar-nos. Déu mai no es cansa de nosaltres, sempre ens està buscant. Déu sempre ens espera amb els braços oberts. El seu amor perdona, transforma els nostres cors i ens torna l’esperança.
Avui, Diumenge Laetare, també és un bon dia per recordar que fa només uns mesos celebràvem el desè aniversari de l’exhortació apostòlica del papa Francesc Evangelii gaudium. En aquest document, el Papa ens demana que siguem apòstols alegres. La font de la nostra felicitat és Jesucrist. Tal com ens diu el Papa, amb Jesucrist al costat nostre «sempre neix i reneix la joia» (EG 1).
Benvolguts germans i germanes, l’alegria és l’ADN dels deixebles de Crist. Demanem a Déu que, en aquest temps de Quaresma, ens ajudi a acollir el seu amor infinit amb el cor alegre. Ell sempre ens ajuda a aixecar-nos i a emprendre novament, amb ànim, el nostre camí.
† Card. Joan Josep Omella Omella
Arquebisbe de Barcelona
Escolteu la carta dominical en la veu del cardenal arquebisbe de Barcelona.
T’interessarà…
Carta dominical | «Del teler a la missió»
Llegiu la glossa de l'arquebisbe de Barcelona, el cardenal Omella, que aquesta setmana ens parla de la festa de sant Antoni Maria Claret.
Carta dominical | «Missió possible»
Llegiu la glossa de l'arquebisbe de Barcelona, el cardenal Omella, que aquesta setmana ens parla de la jornada mundial de les Missions.
Seguiu-nos
⛪ La basílica de Santa Maria de Mataró ha celebrat el cinquè centenari de la seva dedicació amb una eucaristia presidida pel cardenal Joan Josep Omella.💬 «Ara ens toca a nosaltres continuar escrivint la història», va destacar el cardenal durant l'homilia, convidant els fidels a mantenir viu el llegat de fe rebut al llarg de cinc segles.🙏 Una celebració per recordar el passat amb gratitud i mirar cap al futur amb esperança.📸 Compartim alguns moments d'aquesta jornada!
🎨 Una col·laboració històrica entre els Museus Vaticans i el Museu Diocesà de Barcelona.Barbara Jatta, directora dels Museus Vaticans, ens parla de la importància d'aquesta primera col·laboració entre les dues institucions amb motiu de l'exposició «Art sacre italià del segle XX».🖼️ Una oportunitat única per descobrir una selecció d'obres de la col·lecció d'art modern i contemporani dels Museus Vaticans.📍 Museu Diocesà de Barcelona📅 Fins al 8 de desembre
Santa Úrsula i les santes verges😇Santa Úrsula i les santes verges Santa Úrsula (‘ossa petita’) i les santes d’avui van arribar a ser suprimides del Santoral, però, degut al seu culte molt tradicional, encara avui les conserva. Possiblement, la tradició vol fer d’elles un homenatge a la virginitat femenina. La tradició del segle V ens informa que el pare de la princesa bretona Úrsula la volia casar amb el príncep pagà d’Armòrica (l’actual Bretanya). Ella, que ja havia consagrat la seva virginitat, s’hi volia negar, però això suposava la guerra. Per guanyar temps va posar unes condicions: un termini de tres anys, que es reunissin deu comparses de mil donzelles cada una (d’aquí les «11.000 verges»?) i que el príncep es bategés. A la tornada d’un complicat viatge a Roma pel Rin, l’Úrsula i les companyes van ser martiritzades a Colònia pels huns d’Àtila. En una inscripció llatina a la catedral de Colònia hi consta: «XI. M. V.», que es pot llegir com «11 màrtirs verges», i no «11 milers de verges». Al MNAC es conserva el quadre d’en Joan Reixach (segle XV): «El retaule de les onze mil verges». «Les verges... segueixen l’Anyell arreu on va» (Ap 14,4).🗣«Quan trona pel mes d’octubre, neu segura», segons una dita popular.
Santa Teresa de Jesús, verge i doctora de l'Església😇🙏Teresa de Cepeda y Ahumada neix a Àvila el 28 de març de 1515, de família ‘hidalga’. Sa mare, Beatriz, es casà molt jove amb don Alonso, vidu del seu primer matrimoni i amb un avi toledà judaïtzant, Juan Sánchez. Van tenir tres filles i nou fills. Tot i que va entrar de carmelita als 20 anys, no fou fins als 40 que experimentà una profunda conversió després de trobar-se amb una imatge de “Crist molt llagat”. La nit de la seva mort, el 4 d'octubre de 1582, es va aplicar la reforma gregoriana del calendari i es van suprimir 11 dies.🗣«Per Santa Teresa, planta l’ametlla», segons una dita popular.
Agenda
