Carta dominical | «No és el final, és l’inici»
Llegiu la glossa de l'arquebisbe de Barcelona, el cardenal Omella, que aquesta setmana ens parla del misteri de la mort i la vida eterna.
Carta dominical | «Sembradors d’amor»
El proper 19 de març, solemnitat de sant Josep, celebrem el Dia del Seminari. L’Església ens convida a donar el nostre suport al Seminari i agrair a Déu el do de la vocació sacerdotal. Demanem al Senyor que enviï més sembradors del seu amor i de la seva Paraula. I és que «la collita és […]
14 Març, 2024
El proper 19 de març, solemnitat de sant Josep, celebrem el Dia del Seminari. L’Església ens convida a donar el nostre suport al Seminari i agrair a Déu el do de la vocació sacerdotal. Demanem al Senyor que enviï més sembradors del seu amor i de la seva Paraula. I és que «la collita és abundant, però els segadors són pocs» (Mt 9,37).
Per comprendre el sentit d’aquest dia ens pot ajudar un text preciós de l’Antic Testament que tracta sobre la vocació del profeta Samuel (1Sam 3,1-19). Samuel era un jove que vivia al santuari de Siló amb un sacerdot, anomenat Elí, a qui ajudava. Una nit en què Samuel dormia plàcidament, el Senyor el va cridar. Samuel va creure que era Elí qui es dirigia a ell. No obstant això, quan va anar a trobar-lo, el sacerdot li va dir que ell no havia estat.
El Senyor va cridar Samuel dues vegades més. Elí, en tornar a veure el jove, va interpretar el que havia passat. Qui el cridava era el Senyor. Així, doncs, li va dir a Samuel que si rebia de nou la crida de Déu respongués: «Parla, Senyor, que el teu servent escolta». Samuel va fer el que li va manar Elí i va poder dialogar amb Déu.
El Senyor mai es cansa de cridar-nos. I, com en el cas del jove Samuel, ens crida constantment. Ens crida, encara que la nostra fe sembli adormida. Déu vol iniciar un diàleg amb nosaltres, de cor a cor, i espera que li responguem amb generositat.
Eli ajuda Samuel a reconèixer la veu de Déu. És important discernir la seva crida, acompanyats d’un guia espiritual o d’algun membre de l’equip de pastoral vocacional. Els sacerdots podem ajudar a fer que la vocació doni molt de fruit.
Per tant, tal com va fer Samuel, escoltem la veu de Déu. Acollim el do de la vocació amb pau i confiança. La vocació és un camí ple de llum i de sentit. No ens deixem vèncer per les dificultats que trobem al llarg del camí. Jesús sempre serà al nostre costat. Recordem les paraules de l’apòstol Pau: «Sé en qui he cregut» (2Tim 1,12).
Les vocacions sacerdotals són un regal que rebem amb alegria. Les demanem a Déu i cada any ho fem de manera especial a les vigílies de pregària que s’organitzen al voltant del Dia del Seminari. També ajuden a impulsar la pastoral vocacional els recessos, com el del mes de febrer passat, on podem descobrir la bellesa de la vocació sacerdotal. Aquests dies podem pregar tots intensament per les vocacions.
Benvolguts germans i germanes, demanem a Déu que, per intercessió de sant Josep, patró dels Seminaris, ens doni sacerdots alegres, propers i plens de Déu que ens ajudin a viure la seva Paraula i els seus sagraments. Preveres que siguin bons companys de camí de tots els homes, especialment dels més vulnerables. Que Maria, Mare de l’Església, il·lumini el cor dels joves, perquè responguin a la crida del Senyor amb alegria.
† Card. Joan Josep Omella Omella
Arquebisbe de Barcelona
Escolteu la carta dominical en la veu del cardenal arquebisbe de Barcelona.
T’interessarà…
Carta dominical | «Del teler a la missió»
Llegiu la glossa de l'arquebisbe de Barcelona, el cardenal Omella, que aquesta setmana ens parla de la festa de sant Antoni Maria Claret.
Carta dominical | «Missió possible»
Llegiu la glossa de l'arquebisbe de Barcelona, el cardenal Omella, que aquesta setmana ens parla de la jornada mundial de les Missions.
Seguiu-nos
⛪ La basílica de Santa Maria de Mataró ha celebrat el cinquè centenari de la seva dedicació amb una eucaristia presidida pel cardenal Joan Josep Omella.💬 «Ara ens toca a nosaltres continuar escrivint la història», va destacar el cardenal durant l'homilia, convidant els fidels a mantenir viu el llegat de fe rebut al llarg de cinc segles.🙏 Una celebració per recordar el passat amb gratitud i mirar cap al futur amb esperança.📸 Compartim alguns moments d'aquesta jornada!
🎨 Una col·laboració històrica entre els Museus Vaticans i el Museu Diocesà de Barcelona.Barbara Jatta, directora dels Museus Vaticans, ens parla de la importància d'aquesta primera col·laboració entre les dues institucions amb motiu de l'exposició «Art sacre italià del segle XX».🖼️ Una oportunitat única per descobrir una selecció d'obres de la col·lecció d'art modern i contemporani dels Museus Vaticans.📍 Museu Diocesà de Barcelona📅 Fins al 8 de desembre
Santa Úrsula i les santes verges😇Santa Úrsula i les santes verges Santa Úrsula (‘ossa petita’) i les santes d’avui van arribar a ser suprimides del Santoral, però, degut al seu culte molt tradicional, encara avui les conserva. Possiblement, la tradició vol fer d’elles un homenatge a la virginitat femenina. La tradició del segle V ens informa que el pare de la princesa bretona Úrsula la volia casar amb el príncep pagà d’Armòrica (l’actual Bretanya). Ella, que ja havia consagrat la seva virginitat, s’hi volia negar, però això suposava la guerra. Per guanyar temps va posar unes condicions: un termini de tres anys, que es reunissin deu comparses de mil donzelles cada una (d’aquí les «11.000 verges»?) i que el príncep es bategés. A la tornada d’un complicat viatge a Roma pel Rin, l’Úrsula i les companyes van ser martiritzades a Colònia pels huns d’Àtila. En una inscripció llatina a la catedral de Colònia hi consta: «XI. M. V.», que es pot llegir com «11 màrtirs verges», i no «11 milers de verges». Al MNAC es conserva el quadre d’en Joan Reixach (segle XV): «El retaule de les onze mil verges». «Les verges... segueixen l’Anyell arreu on va» (Ap 14,4).🗣«Quan trona pel mes d’octubre, neu segura», segons una dita popular.
Santa Teresa de Jesús, verge i doctora de l'Església😇🙏Teresa de Cepeda y Ahumada neix a Àvila el 28 de març de 1515, de família ‘hidalga’. Sa mare, Beatriz, es casà molt jove amb don Alonso, vidu del seu primer matrimoni i amb un avi toledà judaïtzant, Juan Sánchez. Van tenir tres filles i nou fills. Tot i que va entrar de carmelita als 20 anys, no fou fins als 40 que experimentà una profunda conversió després de trobar-se amb una imatge de “Crist molt llagat”. La nit de la seva mort, el 4 d'octubre de 1582, es va aplicar la reforma gregoriana del calendari i es van suprimir 11 dies.🗣«Per Santa Teresa, planta l’ametlla», segons una dita popular.
Agenda
