Carta dominical | El cardenal Bergoglio i sant Gaietà

El papa Francesc sempre ha estat un clar defensor de la religiositat popular, és a dir, de la fe senzilla del poble de Déu. Des dels seus anys de provincial i de professor a les facultats de la Companyia de Jesús a l’Argentina, ha estat un defensor del que ell anomena la teologia del poble.

Això és manifesta especialment en la seva relació, a Buenos Aires, amb les manifestacions de la religiositat popular. Una d’aquestes és la devoció a sant Gaietà, la festa del qual s’escau el 7 d’agost.

És sorprenent que un sant italià, Gaetano de Thiene, nascut a Venècia, sacerdot fundador de l’Orde dels Clergues Regulars –també anomenats teatins, que tenen una església a Barcelona- hagi suscitat tanta devoció a Buenos Aires fins al punt de ser considerat un sant porteño. El seu culte s’inicià al barri de Liniers al segle XIX, però començà a fer-se popular a la ciutat l’any 1929, quan, amb motiu de la crisi econòmica mundial d’aquell any, la situació social esdevingué crítica. La imatge de Sant Gaietà amb el Nen Jesús als braços va atreure cada vegada més fidels que demanaven al Santito “pa i feina”, com demanen molts fidels catalans a sant Pancraç “salut i feina”. La parròquia va respondre a aquesta urgència humana, i cada dia centenars de persones eren ateses amb un conjunt de serveis: borsa de treball, atenció a les mares solteres i a famílies que necessitaven aliments, classes d’alfabetització, farmàcia… La fama de Sant Gaietà es va estendre per tota la capital i per les localitats del cinturó obrer.

Des de l’any 1997, l’arquebisbe Bergoglio anava tots els anys a celebrar una missa a Sant Gaietà, coincidint amb la seva festa. Des que va assumir les funcions de bisbe auxiliar, l’any 1992, s’interessava per aquest temple en què es donaven unes creixents manifestacions de religiositat popular. Potser perquè considerava que la religiositat popular havia estat un dels signes que havien marcat la seva vida, Bergoglio ha sintonitzat sempre amb les manifestacions de la pietat del poble. Quan va deixar de ser provincial i fou desterrat a la ciutat argentina de Córdoba sense cap missió especial, només per celebrar missa i escoltar confessions, va declarar que per a ell dedicar llargues hores a confessar era un consol, perquè en el confessionari “es pot veure la santedat del poble de Déu”.

El 7 d’agost de 2013, el cardenal Bergoglio no va poder anar a la parròquia de Sant Gaietà, perquè al març d’aquell any havia estat elegit bisbe de Roma. Però va voler enviar un missatge especial als més de cent mil fidels que varen passar –des de la matinada fins a la mitjanit- davant la imatge del Santito. “Aquest any –els deia- no podré estar físicament recorrent les fileres de persones que esperen entrar en el temple, no podré parlar amb vosaltres i rebre els missatges –“els paperets”- amb les vostres intencions, però us invito a anar, amb Jesús i amb sant Gaietà, a trobar els més necessitats, els que estan passant per mals moments, pitjors que els que passeu vosaltres; ajudeu-los sense preguntar-los quina és la seva religió”.

Chesterton, un dels autors preferits per Bergoglio, va escriure que “és una bogeria intentar posar el cel en el cap, quan és més sensat posar el cap en el cel”.

Que Déu us beneeixi a tots!

+ Joan Josep Omella Omella
Arquebisbe de Barcelona

Descarrega’t aquesta carta dominical en format àudio *.mp3