Carta dominical | El bé comú

Un informe presentat recentment per Càritas Diocesana de Barcelona insistia en la idea que les famílies ateses cada vegada són més pobres i han de recórrer durant més temps a la distribució d’aliments en espècie o assistir als menjadors socials. Arran d’aquest estudi, avui vull parlar-vos del bé comú, principi que es deriva de la […]

05 Gen, 2017
Església de Barcelona

Un informe presentat recentment per Càritas Diocesana de Barcelona insistia en la idea que les famílies ateses cada vegada són més pobres i han de recórrer durant més temps a la distribució d’aliments en espècie o assistir als menjadors socials. Arran d’aquest estudi, avui vull parlar-vos del bé comú, principi que es deriva de la dignitat, unitat i igualtat de totes les persones, i que té el seu origen en el fet meravellós i exigent que tots som membres d’una mateixa família, la família humana.

No obstant això, crida l’atenció constatar com s’ha instal·lat fins adquirir carta de naturalesa, un individualisme que no dubto en qualificar de ferotge. Les manifestacions estan al cap de tots: cadascú va a la “seva”, la proximitat de l’“altre” està absolutament absent, no ens sentim membres que integren una gran família de germans, etcètera.

Què és el bé comú? És el conjunt de condicions de la vida social que fan possible a les associacions i a cada un dels membres l’assoliment més ple i més fàcil de la pròpia perfecció” (Compendi de Doctrina Social de l’Església, núm. 164).

El bé comú pretén el bé de tots els homes i de tot l’home. Allí està la vertadera clau perquè el bé comú sigui en la doctrina social de l’Església el “tema estrella”, amb paraules col·loquials del nostre temps. Desgraciadament, és bo insistir en què en l’actualitat el que prima no és el bé de tots rectament entès: prima el bé particular o, per ser més exacte, el bé d’uns pocs.

L’Església, a través de la doctrina social que manté en el seu magisteri, ens ofereix un diagnòstic summament precís a l’afirmar que una visió purament històrica i materialista acabaria per transformar el bé comú en un simple benestar social, carent de finalitat transcendent, és a dir, de la seva raó profunda d’ésser”. (Compendi de Doctrina Social de l’Església, núm. 164).

El papa Francesc ens recorda quelcom tan bàsic com que sense el bé comú com a fi últim es corre el risc de destruir riquesa i crear pobresa. “Fa falta tornar a sentir que ens necessitem els uns als altres, que tenim una responsabilitat per a altres i per al món, que val la pena ser bons i honestos. Ja hem tingut molt temps de degradació moral, burlant-nos de l’ètica, de la bondat, de la fe, de l’honestedat, i ha arribat l’hora d’advertir que aquesta alegre superficialitat ens ha servit de poc. Aquesta destrucció de tot fonament de la vida social acaba enfrontant-nos els uns amb els altres per preservar els propis interessos.” (Laudato si’, núm. 229).

Concloc la reflexió d’aquest diumenge amb unes paraules de l’inoblidable sant Joan XXIII, referides al bé comú i els més necessitats, que, malgrat el temps transcorregut, sempre té vigència: “Tots els membres de la comunitat han de participar en el bé comú, per raó de la seva pròpia naturalesa, encara que en graus diversos. (…) Els governants han d’orientar els seus esforços cap el fet que el bé comú redundi en profit de tots, sense cap preferència per una persona o grup social determinat, (…) posant especial cura dels ciutadans més febles; els que es troben en condicions d’inferioritat, per defensar els seus drets i assegurar els seus legítims interessos” (Pacem in terris, núm. 56).

Aplicat al moment que estem vivint, on prop d’un 25% de famílies catalanes están en risc d’exclusióés necessari que governants i governats revisem el nostre camí i que treballem plegats administracions, Església i societat en la consecució del bé comú.

+ Joan Josep Omella Omella
Arquebisbe de Barcelona


Escolta la glossa dominical en la veu del senyor arquebisbe metropolità de Barcelona.

T’interessarà…

Seguiu-nos  

Facebook
🎬 Aquest estiu, cinema per gaudir i també per reflexionar!Mn. Peio Sánchez proposa cinc pel·lícules per a aquestes vacances. Històries per a tots els públics que ens conviden a fer-nos preguntes sobre l'acollida, la superació, la convivència, la vocació i la nostra manera de mirar els altres.🍿 «El día de la revelación»🍿 «Las locas del Obelisco»🍿 «Viaje al país de los blancos»🍿 «León XIV, el hombre detrás del Papa»🍿 «Las ovejas detectives»▶️ Descobreix les seves recomanacions i prepara una bona sessió de cinema aquest est#CinemaEspiritualitual @cinemaspiritcatImatge: Generada amb IA (OpenAI) ... See MoreSee Less
View on Facebook
La Carmina va patir depressió. Fa gairebé dos mesos, a l'Estadi Lluís Companys, la jove va fer arribar el seu testimoni al papa Lleó XIV. Recupera l'entrevista compVatican Newstican News 👇www.vaticannews.va/es/iglesia/news/2026-07/carmina-historia-depresion-papa-viaje-espana-testimoni... ... See MoreSee Less
View on Facebook
«Avui les santes Juliana i Semproniana ens ajuden a alçar la mirada»Mons. Sergi Gordo, bisbe de Tortosa, ha presidit aquest 27 de juliol la missa de Les Santes de Mataró.🔗 tinyurl.com/cvu5jmbk📸 J. Merino ... See MoreSee Less
View on Facebook

2 weeks ago

Arquebisbat de Barcelona
Aquest dilluns, 27 de juliol, ha tingut lloc la missa d’acció de gràcies en agraïment al comitè organitzador de la visita apostòlica del Sant Pare Lleó XIV a Barcelona, i als col·laboradors, a la Catedral de Barcelona. L’arquebisbe de Barcelona, el cardenal Joan Josep Omella, ha presidit la missa i l’ha concelebrat el bisbe auxiliar de Barcelona, Mons. David Abadías. 📸 Dr. G. Simón ... See MoreSee Less
View on Facebook
Memòria de les santes Juliana i Semproniana, verges i màrtirs. Acompanyant la història de sant Cugat, a partir de l’Edat Mitjana sorgeix la tradició que les santes Juliana (“relatiu a Júlia”) i Semproniana (“relatiu a Semprònia = eterna”) són deixebles seves. I l’any 1667, el frare Joan Gaspar Roig, afirma en una obra que les santes són filles de l’antiga Iluro. Mataró en reivindicarà les relíquies fins que les aconseguirà el 1772. L’ofici que es canta a la “Missa de les Santes” (“Missa de Glòria”) fou composta el 1848 per Mn. Manuel Blanch, amb aire d’òpera italianitzant; s’interpreta per privilegi pontifici, amb orquestra i cor, i té una duració aproximada de tres hores. Després, processó (recuperada el 1972) al voltant del temple amb les relíquies de les santes. Des de 1985 hi participa també un grup de diablesses amb música i ball propis. Festa gran a Mataró.«Si vols saber què és calor, ves per les Santes a Mataró»🥵. ... See MoreSee Less
View on Facebook
Vatican Media

Agenda

Evangeli del dia

No et dic que perdonis set vegades, sinó setanta vegades set.

(Mt 18,21-19,1)