Carta dominical | «Contemplant les estrelles»

¿T’has preguntat mai per què la nit és fosca? Hi ha una resposta molt poètica a aquesta qüestió. La nit és fosca perquè les estrelles puguin brillar. Precisament a l’estiu, quan fa calor, gaudir d’una nit estrellada és una proposta magnífica. Damunt nostre podem contemplar milers d’estrelles similars al nostre Sol. Imagina’t la immensitat! Els científics calculen que a l’univers hi ha milers i milers de milions d’estrelles.

Jo, des d’aquí, et convido que cerquis Déu al cel. Si mires el firmament amb atenció, sentiràs la seva magnitud. Sentiràs la grandesa de la creació; podràs endinsar-te en aquest immens univers. ¡Com ens estima Déu per haver creat l’univers així! I quan miris cap amunt, no et fixis en la foscor, sinó en les estrelles. Deixa’t guiar per la seva llum. Mira amb els ulls, però sobretot amb el cor. Cerca la bellesa del firmament. Si la nit es torna fosca, no et preocupis, és el moment de confiar, de creure; les estrelles es veuen, però, sobretot, se senten a l’ànima. Recorda que després de la tempesta sempre ve la calma.

Tant de bo que escoltant el silenci puguis sentir com Ell et murmura que t’estima. Tant de bo que calculant les distàncies de l’Univers, descobreixis la grandesa de la vida. T’adonaràs que les estrelles assenyalen Déu i que Déu, a la vegada, ens ha convertit en les seves estrelles: som rutilants punts de llum, destinats a brillar com a pares, com a fills, com a germans, com a amics i, sobretot, com a cristians. L’única diferència entre tu i una estrella és que tu brilles a terra i l’estrella brilla allà dalt. Potser des de baix, en la foscor, la nostra brillantor individual et sembli insignificant. Una bella lliçó d’humilitat per a tots. Però si sumem cada un d’aquests milers i milions de punts diminuts de llum, podrem imaginar com deu ser el firmament i la seva immensitat.

Que meravellós devia ser el moment, reflectit en el llibre del Gènesi, en què Déu es va dirigir a Abraham, que no podia tenir descendència, i li va mostrar les estrelles del firmament tot dient-li: «Mira el cel i compta les estrelles, si és que les pots comptar» i va afegir: «Doncs així serà la teva descendència» (Gn 15,5). I aquesta immensa descendència, que ha arribat fins als nostres dies, ha confirmat que Déu compleix les seves promeses.

De la mateixa manera que van fer els tres reis d’Orient, cal que seguim sempre l’estrella que ens guia cap a Déu. El papa Francesc ens diu: «Aquesta llum veritable és la llum del Senyor. Seguint-la, tindrem alegria» (Catequesi del papa Francesc del 6 de gener del 2017).

Benvolguts germans, contemplar les estrelles ens ajuda a sentir l’amor infinit de Déu, però també ens ajuda a endinsar-nos en el més profund del nostre cor. És un viatge per connectar amb l’ànima. És pregar. És impregnar-se de fe. És meditar. És deixar-se acariciar per la bondat. És transcendir. És confiar. És descobrir que, en una nit d’estiu, el somni d’apropar-nos més a Déu pot fer-se realitat.

Card. Joan Josep Omella
Arquebisbe de Barcelona

Escolta la glossa dominical en la veu del cardenal arquebisbe de Barcelona.