Carta dominical | «Reduïm la precarietat laboral»

La crisi econòmica va deixar molta gent en situació d’atur, però des d’aleshores prop de mig milió de persones han trobat feina a Catalunya. Malgrat aquesta dada positiva, vam sortir de la crisi per la porta del darrere, ja que des de llavors ha augmentat, i molt, la precarietat laboral. Creix el nombre de persones […]

18 Jul, 2019
Església de Barcelona

La crisi econòmica va deixar molta gent en situació d’atur, però des d’aleshores prop de mig milió de persones han trobat feina a Catalunya. Malgrat aquesta dada positiva, vam sortir de la crisi per la porta del darrere, ja que des de llavors ha augmentat, i molt, la precarietat laboral. Creix el nombre de persones ocupades amb dificultats per sortir del llindar de la pobresa, afectades per unes condicions laborals precàries: sous baixos, hores intermitents de feina, contractes inexistents, horaris intempestius…

El drama de la precarietat laboral afecta tots els àmbits de la vida. Les persones que pateixen aquesta situació les fem invisibles i se senten desprotegides, atrapades, explotades i devaluades. Invisibles, perquè moltes vegades l’única porta d’entrada al mercat laboral és mitjançant una relació laboral fora de la legalitat, que fa que el treballador no consti enlloc. Desprotegides, perquè no tenen dret a prestacions per desocupació, per incapacitat temporal o accident de treball… i en el futur tindran, en el millor dels casos, una jubilació precària. Atrapades, perquè la precarietat laboral fa que la persona concentri els seus esforços a sobreviure, amb incapacitat de planificar més enllà. No és estrany, que, quan els pares estan concentrats en cobrir les necessitats més bàsiques, desatenguin altres aspectes quotidians que són importants dins l’àmbit familiar. També se senten explotades i devaluades, perquè sovint les condicions que han d’acceptar són humiliants i les accepten, perquè no tenen més opcions per tirar endavant.

Aquestes són ara les regles de joc del mercat laboral, marcades per la precarietat, tanmateix, hi ha moltes entitats d’Església que neden contra corrent i treballen perquè les persones recuperin la confiança en elles mateixes i se’n surtin. La clau és escoltar i acompanyar. Només així podrem ajudar els nostres germans a redescobrir el seu potencial perquè puguin trobar una solució a la seva situació. Volem, amb l’ajuda de Déu, ser petits punts de llum enmig de la boira.

És possible revertir aquesta situació, però per això és molt important arribar a ser plenament conscients del sofriment de molts veïns nostres; experimentar en la nostra carn el seu dolor i la seva angoixa. Si tots ens hi posem, podem donar la volta a aquesta situació i fer que el treball precari esdevingui més digne i decent. Sant Joan Pau II ens deia: «El treball constitueix una dimensió fonamental de l’existència de l’home a la terra» (Laborem Exercens 4).

Benvolguts germans, el treball és essencial per a les persones, ens permet sobreviure i mantenir la família, realitzar-nos, desenvolupar les nostres capacitats i contribuir al bé comú de la societat. Entre tots, podem reduir la precarietat laboral.

Card. Joan Josep Omella
Arquebisbe de Barcelona

Escolta la glossa dominical en la veu del cardenal arquebisbe de Barcelona.

T’interessarà…

Seguiu-nos  

Facebook
🎙️ Torna Ràdio Estel! Descobreix totes les novetats de la temporada 2026/27 amb les cares visibles que l'acompanyaran.🫂 El 7 de setembre arrenca la 32a temporada de l'emissora catòlica, amb un objectiu clar: consolidar la graella, reforçar els continguts religiosos i seguir arribant a nous públics. ... See MoreSee Less
View on Facebook
⏳ Últims dies per apuntar-se a la 2a edició del Curs d'Orientador en Prevenció de Riscos Psicosocials a l'Església. El curs està destinat a tota la comunitat eclesial, en especial als laics que, d’una manera o altra, estan vinculats a una parròquia o realitat eclesial diocesana, a fi que puguin exercir com a Orientadors dins el seu àmbit diocesà.✍🏻 Més informació i matrícula a: www.iscreb.org/ca/formacio/linies-formatives/curs-dorientador-en-prevencio-de-riscos-psicosocials... ... See MoreSee Less
View on Facebook
🙏 SOLEMNITAT DE LA MARE DE DÉU DE LA MERCÈ 🙏Barcelona celebra la seva patrona! 💛L'arquebisbe de Barcelona, el cardenal Joan Josep Omella, presidirà la Missa solemne amb motiu de la festivitat de la Mare de Déu de la Mercè, patrona de la ciutat.📅 24 de setembre🕥 A les 10:30h📍 A la Basílica de la Mercè 🎟️ L’aforament és limitat i ja està complet. Per accedir cal entrada especial.Vivim junts aquesta festa tan especial per a Barcelona i per a tots els barcelonins i barcelonines.Que la Mare de Déu de la Mercè ens acompanyi i ens protegeixi! 🕊️ ... See MoreSee Less
View on Facebook

2 weeks ago

Arquebisbat de Barcelona
⛪ Descobrir una església és també descobrir la història d'un poble. #SantFeliuFeliu de Cabrera de Mar hi trobem molt més que un temple: una antiga església fortalesa construïda al segle XVI, pensada també per protegir els veïns dels atacs de pirates i bandolers.L'historiador i feligrès Jaume Molinos ens mostra alguns dels seus elements més singulars.▶️ Descobreix la història i el patrimoni d'aquest temple de l'Arxipr#esglésiabarcelona#maresmei#cabrerademara#patrimonireradeMar #Patrimoni ... See MoreSee Less
View on Facebook
Nascut a Montpeller (Llenguadoc), cap al 1350, Roc vengué tot el que tenia i inicià un pelegrinatge per Itàlia en què es dedicà a atendre les moltes víctimes de la pesta negra que assolava Europa. Va morir abans de fer quaranta anys, i ben aviat assolí una gran popularitat com a advocat contra la pesta i altres epidèmies. Canonitzat el 1629. «Se’l representa vestit de pelegrí, amb la cama nafrada (que ensenya) i un gos al seu costat. Nosaltres, fàcilment amaguem les nostres ferides (defectes, manies, misèries...). Això no ens prova, ens debilita, fa que la gent malparli. I si tens el valor, com Sant Roc, de “mostrar les teves ferides”?» (Anselm Grün, monjo i psicòleg).«Quan Sant Roc tomba l’espatlla, el temps canvia», segona una dita popular. ... See MoreSee Less
View on Facebook
Vatican Media

Agenda

Evangeli del dia

Per què feu això que no és permès en dissabte?

(Lc 6,1-5)