Carta dominical | «Reduïm la precarietat laboral»

La crisi econòmica va deixar molta gent en situació d’atur, però des d’aleshores prop de mig milió de persones han trobat feina a Catalunya. Malgrat aquesta dada positiva, vam sortir de la crisi per la porta del darrere, ja que des de llavors ha augmentat, i molt, la precarietat laboral. Creix el nombre de persones […]

18 Jul, 2019
Església de Barcelona

La crisi econòmica va deixar molta gent en situació d’atur, però des d’aleshores prop de mig milió de persones han trobat feina a Catalunya. Malgrat aquesta dada positiva, vam sortir de la crisi per la porta del darrere, ja que des de llavors ha augmentat, i molt, la precarietat laboral. Creix el nombre de persones ocupades amb dificultats per sortir del llindar de la pobresa, afectades per unes condicions laborals precàries: sous baixos, hores intermitents de feina, contractes inexistents, horaris intempestius…

El drama de la precarietat laboral afecta tots els àmbits de la vida. Les persones que pateixen aquesta situació les fem invisibles i se senten desprotegides, atrapades, explotades i devaluades. Invisibles, perquè moltes vegades l’única porta d’entrada al mercat laboral és mitjançant una relació laboral fora de la legalitat, que fa que el treballador no consti enlloc. Desprotegides, perquè no tenen dret a prestacions per desocupació, per incapacitat temporal o accident de treball… i en el futur tindran, en el millor dels casos, una jubilació precària. Atrapades, perquè la precarietat laboral fa que la persona concentri els seus esforços a sobreviure, amb incapacitat de planificar més enllà. No és estrany, que, quan els pares estan concentrats en cobrir les necessitats més bàsiques, desatenguin altres aspectes quotidians que són importants dins l’àmbit familiar. També se senten explotades i devaluades, perquè sovint les condicions que han d’acceptar són humiliants i les accepten, perquè no tenen més opcions per tirar endavant.

Aquestes són ara les regles de joc del mercat laboral, marcades per la precarietat, tanmateix, hi ha moltes entitats d’Església que neden contra corrent i treballen perquè les persones recuperin la confiança en elles mateixes i se’n surtin. La clau és escoltar i acompanyar. Només així podrem ajudar els nostres germans a redescobrir el seu potencial perquè puguin trobar una solució a la seva situació. Volem, amb l’ajuda de Déu, ser petits punts de llum enmig de la boira.

És possible revertir aquesta situació, però per això és molt important arribar a ser plenament conscients del sofriment de molts veïns nostres; experimentar en la nostra carn el seu dolor i la seva angoixa. Si tots ens hi posem, podem donar la volta a aquesta situació i fer que el treball precari esdevingui més digne i decent. Sant Joan Pau II ens deia: «El treball constitueix una dimensió fonamental de l’existència de l’home a la terra» (Laborem Exercens 4).

Benvolguts germans, el treball és essencial per a les persones, ens permet sobreviure i mantenir la família, realitzar-nos, desenvolupar les nostres capacitats i contribuir al bé comú de la societat. Entre tots, podem reduir la precarietat laboral.

Card. Joan Josep Omella
Arquebisbe de Barcelona

Escolta la glossa dominical en la veu del cardenal arquebisbe de Barcelona.

T’interessarà…

Seguiu-nos  

Facebook
Santa Úrsula i les santes verges😇Santa Úrsula i les santes verges Santa Úrsula (‘ossa petita’) i les santes d’avui van arribar a ser suprimides del Santoral, però, degut al seu culte molt tradicional, encara avui les conserva. Possiblement, la tradició vol fer d’elles un homenatge a la virginitat femenina. La tradició del segle V ens informa que el pare de la princesa bretona Úrsula la volia casar amb el príncep pagà d’Armòrica (l’actual Bretanya). Ella, que ja havia consagrat la seva virginitat, s’hi volia negar, però això suposava la guerra. Per guanyar temps va posar unes condicions: un termini de tres anys, que es reunissin deu comparses de mil donzelles cada una (d’aquí les «11.000 verges»?) i que el príncep es bategés. A la tornada d’un complicat viatge a Roma pel Rin, l’Úrsula i les companyes van ser martiritzades a Colònia pels huns d’Àtila. En una inscripció llatina a la catedral de Colònia hi consta: «XI. M. V.», que es pot llegir com «11 màrtirs verges», i no «11 milers de verges». Al MNAC es conserva el quadre d’en Joan Reixach (segle XV): «El retaule de les onze mil verges». «Les verges... segueixen l’Anyell arreu on va» (Ap 14,4).🗣«Quan trona pel mes d’octubre, neu segura», segons una dita popular. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Santa Teresa de Jesús, verge i doctora de l'Església😇🙏Teresa de Cepeda y Ahumada neix a Àvila el 28 de març de 1515, de família ‘hidalga’. Sa mare, Beatriz, es casà molt jove amb don Alonso, vidu del seu primer matrimoni i amb un avi toledà judaïtzant, Juan Sánchez. Van tenir tres filles i nou fills. Tot i que va entrar de carmelita als 20 anys, no fou fins als 40 que experimentà una profunda conversió després de trobar-se amb una imatge de “Crist molt llagat”. La nit de la seva mort, el 4 d'octubre de 1582, es va aplicar la reforma gregoriana del calendari i es van suprimir 11 dies.🗣«Per Santa Teresa, planta l’ametlla», segons una dita popular. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Preguem ben units pel papa Lleó XIV🙏. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Mare de Déu del Pilar😇Una tradició molt ar­rela­da a l'Aragó vol fer ar­ribar l'origen del santuari de l'antiga Cesaraugusta (Saragossa) als inicis matei­xos del cristianis­me (Maria s'hauria aparegut a l'apòstol sant Jaume, damunt d'un pilar). Però és a par­tir de l'època moder­na que el Pilar es­devé un gran san­tuari marià de la Península Ibèrica, amb una ir­ra­di­ació vers l'A­mèrica Llatina (ja que els nadius de les actuals Bahames ‘descobreixen’ Colom i els seus el 1492). Maria, símbol de la fortalesa en la fe, la seguretat de l'esperança i la constància en la caritat.«Si bones faves vols sembrar, fes-ho per la Mare de Déu del Pilar», segons una dita popular. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Vatican Media

Agenda

Evangeli del dia

Vosaltres sabeu entendre l’aspecte de la terra i del cel, i no sabeu entendre en quin temps esteu vivint?

(Lc 12,54-59)