Carta dominical | «Amb un somriure»

Al llarg d’aquest curs, a la nostra arxidiòcesi, hem estat treballant un dels eixos del Pla Pastoral Diocesà que vam iniciar ja fa més d’un any: la fraternitat. Aquests darrers dotze mesos n’hem anat prenent consciència i us hem convidat a revisar aquesta actitud fonamental per a una vida més humana. El document diocesà ens […]

25 Jul, 2019
Església de Barcelona

Al llarg d’aquest curs, a la nostra arxidiòcesi, hem estat treballant un dels eixos del Pla Pastoral Diocesà que vam iniciar ja fa més d’un any: la fraternitat. Aquests darrers dotze mesos n’hem anat prenent consciència i us hem convidat a revisar aquesta actitud fonamental per a una vida més humana.

El document diocesà ens convida a recuperar aquesta actitud. Quan redescobrim el valor de la fraternitat, recuperem la mirada amable cap als altres. Jesús ens va mostrar el camí amb les seves accions. Només cal que l’imitem, que ens emmirallem en Ell i que ens convertim en constructors de pau.

La fraternitat és un dels majors regals que podem oferir a la societat. Sempre hem sentit parlar del gran poder de la paraula, d’un gest amable, d’una mirada plena d’amor o d’una abraçada càlida en el moment en què més la necessitem. La fraternitat és amor incondicional. Amor a canvi de res.

¡Destil·lem l’essència de la fraternitat en un petit somriure! És un gest espontani i natural que expressem des que naixem. És un llenguatge universal que tots entenem. Quan ens fem grans sembla que desaprenguem a somriure. La duresa de la vida, la duresa de les experiències que vivim, ens afligeixen i ens omplen de dolor, un dolor que ens endureix el cor. Podem, però, tornar a somriure si deixem que Jesús ens acompanyi. Ell sempre està preparat per regalar-nos l’alegria i d’entendrir-nos el cor.

Déu és fraternitat, és relació, és comunió d’amor. Nosaltres hem estat creats a imatge i semblança seva i, per això, cal que acollim aquest amor per poder viure intensament la fraternitat. Si observem el que passa al nostre voltant, ens adonem que vivim un temps de certa desorientació. Moltes persones se senten perdudes i sense rumb en una societat on cada cop l’individualisme és més rellevant: la primera persona, «el jo» ho ocupa tot.

Els vincles que ens uneixen amb la resta de persones es debiliten. Sembla que no estigui de moda estrènyer els llaços fraternals entre nosaltres. Ens costa donar la mà a un desconegut. Hauríem de ser capaços de descobrir Jesús al rostre de l’altre. Jesús ens recorda la nostra condició de germans. Aquesta és la clau: veure en l’altre el nostre germà, obrir-li el cor sabent que l’amor sempre té la darrera paraula.

Somriure és un gest que expressa una actitud fraternal. ¿Us heu plantejat mai què passaria si somriguéssim més a les persones que ens envolten? ¿Heu pensat què succeiria si saludéssim amb un simple «bon dia», el veí que ens trobem a l’ascensor? O ¿què passaria si truquéssim a una persona estimada que viu moments de soledat? Cal que cultivem l’amor mutu, aquell amor fraternal que nodreix i enriqueix el nostre ésser.

Benvolguts germans, aquest estiu no marxeu de vacances sense una maleta carregada de somriures!

Card. Joan Josep Omella
Arquebisbe de Barcelona

Escolta la glossa dominical en la veu del cardenal arquebisbe de Barcelona.

T’interessarà…

Seguiu-nos  

Facebook
Santa Úrsula i les santes verges😇Santa Úrsula i les santes verges Santa Úrsula (‘ossa petita’) i les santes d’avui van arribar a ser suprimides del Santoral, però, degut al seu culte molt tradicional, encara avui les conserva. Possiblement, la tradició vol fer d’elles un homenatge a la virginitat femenina. La tradició del segle V ens informa que el pare de la princesa bretona Úrsula la volia casar amb el príncep pagà d’Armòrica (l’actual Bretanya). Ella, que ja havia consagrat la seva virginitat, s’hi volia negar, però això suposava la guerra. Per guanyar temps va posar unes condicions: un termini de tres anys, que es reunissin deu comparses de mil donzelles cada una (d’aquí les «11.000 verges»?) i que el príncep es bategés. A la tornada d’un complicat viatge a Roma pel Rin, l’Úrsula i les companyes van ser martiritzades a Colònia pels huns d’Àtila. En una inscripció llatina a la catedral de Colònia hi consta: «XI. M. V.», que es pot llegir com «11 màrtirs verges», i no «11 milers de verges». Al MNAC es conserva el quadre d’en Joan Reixach (segle XV): «El retaule de les onze mil verges». «Les verges... segueixen l’Anyell arreu on va» (Ap 14,4).🗣«Quan trona pel mes d’octubre, neu segura», segons una dita popular. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Santa Teresa de Jesús, verge i doctora de l'Església😇🙏Teresa de Cepeda y Ahumada neix a Àvila el 28 de març de 1515, de família ‘hidalga’. Sa mare, Beatriz, es casà molt jove amb don Alonso, vidu del seu primer matrimoni i amb un avi toledà judaïtzant, Juan Sánchez. Van tenir tres filles i nou fills. Tot i que va entrar de carmelita als 20 anys, no fou fins als 40 que experimentà una profunda conversió després de trobar-se amb una imatge de “Crist molt llagat”. La nit de la seva mort, el 4 d'octubre de 1582, es va aplicar la reforma gregoriana del calendari i es van suprimir 11 dies.🗣«Per Santa Teresa, planta l’ametlla», segons una dita popular. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Preguem ben units pel papa Lleó XIV🙏. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Mare de Déu del Pilar😇Una tradició molt ar­rela­da a l'Aragó vol fer ar­ribar l'origen del santuari de l'antiga Cesaraugusta (Saragossa) als inicis matei­xos del cristianis­me (Maria s'hauria aparegut a l'apòstol sant Jaume, damunt d'un pilar). Però és a par­tir de l'època moder­na que el Pilar es­devé un gran san­tuari marià de la Península Ibèrica, amb una ir­ra­di­ació vers l'A­mèrica Llatina (ja que els nadius de les actuals Bahames ‘descobreixen’ Colom i els seus el 1492). Maria, símbol de la fortalesa en la fe, la seguretat de l'esperança i la constància en la caritat.«Si bones faves vols sembrar, fes-ho per la Mare de Déu del Pilar», segons una dita popular. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Vatican Media

Agenda

Evangeli del dia

Vosaltres sabeu entendre l’aspecte de la terra i del cel, i no sabeu entendre en quin temps esteu vivint?

(Lc 12,54-59)