Carta dominical | «Amb un somriure»

Al llarg d’aquest curs, a la nostra arxidiòcesi, hem estat treballant un dels eixos del Pla Pastoral Diocesà que vam iniciar ja fa més d’un any: la fraternitat. Aquests darrers dotze mesos n’hem anat prenent consciència i us hem convidat a revisar aquesta actitud fonamental per a una vida més humana.

El document diocesà ens convida a recuperar aquesta actitud. Quan redescobrim el valor de la fraternitat, recuperem la mirada amable cap als altres. Jesús ens va mostrar el camí amb les seves accions. Només cal que l’imitem, que ens emmirallem en Ell i que ens convertim en constructors de pau.

La fraternitat és un dels majors regals que podem oferir a la societat. Sempre hem sentit parlar del gran poder de la paraula, d’un gest amable, d’una mirada plena d’amor o d’una abraçada càlida en el moment en què més la necessitem. La fraternitat és amor incondicional. Amor a canvi de res.

¡Destil·lem l’essència de la fraternitat en un petit somriure! És un gest espontani i natural que expressem des que naixem. És un llenguatge universal que tots entenem. Quan ens fem grans sembla que desaprenguem a somriure. La duresa de la vida, la duresa de les experiències que vivim, ens afligeixen i ens omplen de dolor, un dolor que ens endureix el cor. Podem, però, tornar a somriure si deixem que Jesús ens acompanyi. Ell sempre està preparat per regalar-nos l’alegria i d’entendrir-nos el cor.

Déu és fraternitat, és relació, és comunió d’amor. Nosaltres hem estat creats a imatge i semblança seva i, per això, cal que acollim aquest amor per poder viure intensament la fraternitat. Si observem el que passa al nostre voltant, ens adonem que vivim un temps de certa desorientació. Moltes persones se senten perdudes i sense rumb en una societat on cada cop l’individualisme és més rellevant: la primera persona, «el jo» ho ocupa tot.

Els vincles que ens uneixen amb la resta de persones es debiliten. Sembla que no estigui de moda estrènyer els llaços fraternals entre nosaltres. Ens costa donar la mà a un desconegut. Hauríem de ser capaços de descobrir Jesús al rostre de l’altre. Jesús ens recorda la nostra condició de germans. Aquesta és la clau: veure en l’altre el nostre germà, obrir-li el cor sabent que l’amor sempre té la darrera paraula.

Somriure és un gest que expressa una actitud fraternal. ¿Us heu plantejat mai què passaria si somriguéssim més a les persones que ens envolten? ¿Heu pensat què succeiria si saludéssim amb un simple «bon dia», el veí que ens trobem a l’ascensor? O ¿què passaria si truquéssim a una persona estimada que viu moments de soledat? Cal que cultivem l’amor mutu, aquell amor fraternal que nodreix i enriqueix el nostre ésser.

Benvolguts germans, aquest estiu no marxeu de vacances sense una maleta carregada de somriures!

Card. Joan Josep Omella
Arquebisbe de Barcelona

Escolta la glossa dominical en la veu del cardenal arquebisbe de Barcelona.