Carta dominical | «Un any en la vida de l’Església»

En la carta dominical de diumenge passat feia referència a l’impacte socioeconòmic de les parròquies arreu del territori espanyol. Aquesta setmana em faig ressò de la Memòria anual d’activitats de l’Església catòlica del 2017, realitzada per una important consultora internacional (PwC) i recentment presentada per la Conferència Episcopal Espanyola. En aquest document queda quantificada econòmicament […]

04 Jul, 2019
Església de Barcelona

En la carta dominical de diumenge passat feia referència a l’impacte socioeconòmic de les parròquies arreu del territori espanyol. Aquesta setmana em faig ressò de la Memòria anual d’activitats de l’Església catòlica del 2017, realitzada per una important consultora internacional (PwC) i recentment presentada per la Conferència Episcopal Espanyola.

En aquest document queda quantificada econòmicament l’activitat de l’Església: cada euro invertit genera gairebé cinc vegades el seu valor en la societat. Miraculosament els euros es multipliquen gràcies a la labor de les persones que, de manera desinteressada, col·laboren en les celebracions i en l’activitat pastoral, evangelitzadora, educativa, cultural, caritativa i assistencial de l’Església. Les xifres són certament espectaculars. En l’activitat evangelitzadora, cal destacar els 11.018 missioners i les 536 famílies en missió arreu del món, o els 253 projectes finançats pel Fons Nova Evangelització amb un import de més de 2 milions d’euros. Pel que fa a l’aportació en educació, els 2.452 centres catòlics concertats generen a l’Estat un estalvi de 3.324 milions d’euros. Tampoc podem deixar de destacar l’activitat socioassistencial dels 9.171 centres de l’Església, que arriben a 4.379.554 beneficiaris. Cal tenir molt en compte els pelegrinatges, celebracions i festes populars, que suposen un impacte de 9.800 milions d’euros i creen 134.000 llocs de treball. Per últim, val la pena destacar que l’impacte del patrimoni cultural de l’Església a Espanya és de 22.620 milions d’euros generant més de 225.000 llocs de treball.

Darrere d’aquestes xifres hi ha molt més que números. Hi ha l’escalf de moltes persones, parròquies, instituts de vida consagrada i societats de vida apostòlica, moviments, associacions i institucions de l’Església com Càritas, Mans Unides, Obres Missionals Pontifícies, Ajuda a l’Església Necessitada… La col·laboració en les necessitats que atén l’Església és el resultat d’una reflexió des de la fe: els cristians som Església i hem de col·laborar humanament i econòmicament en la missió de l’Església.

La publicació d’aquesta Memòria anual és un gran exercici de transparència envers la societat, que l’Església fa des de l’any 2008. Va especialment dirigida a tots aquells que hi col·laboreu, perquè pugueu conèixer de primera mà què fa l’Església amb les vostres aportacions. La transparència és un camí que anem fent totes les entitats i persones que formem part de l’Església. És molt important veure i agrair la nostra missió d’anunci de l’Evangeli i d’atenció als més necessitats. Retre comptes a tota la ciutadania és, també, la nostra responsabilitat.

Estem molt contents i agraïts de comptar amb el suport de la gent any rere any. Les dades que afloren a la Memòria anual d’activitats de l’Església a Espanya són una oportunitat per explicar millor la nostra missió.

Gràcies, novament, a totes les persones que aporteu el vostre granet de sorra. Entre tots, fem arribar el testimoni de Jesús a tots els racons del planeta.

Card. Joan Josep Omella
Arquebisbe de Barcelona

Escolta la glossa dominical en la veu del cardenal arquebisbe de Barcelona.

T’interessarà…

Seguiu-nos  

Facebook
Santa Úrsula i les santes verges😇Santa Úrsula i les santes verges Santa Úrsula (‘ossa petita’) i les santes d’avui van arribar a ser suprimides del Santoral, però, degut al seu culte molt tradicional, encara avui les conserva. Possiblement, la tradició vol fer d’elles un homenatge a la virginitat femenina. La tradició del segle V ens informa que el pare de la princesa bretona Úrsula la volia casar amb el príncep pagà d’Armòrica (l’actual Bretanya). Ella, que ja havia consagrat la seva virginitat, s’hi volia negar, però això suposava la guerra. Per guanyar temps va posar unes condicions: un termini de tres anys, que es reunissin deu comparses de mil donzelles cada una (d’aquí les «11.000 verges»?) i que el príncep es bategés. A la tornada d’un complicat viatge a Roma pel Rin, l’Úrsula i les companyes van ser martiritzades a Colònia pels huns d’Àtila. En una inscripció llatina a la catedral de Colònia hi consta: «XI. M. V.», que es pot llegir com «11 màrtirs verges», i no «11 milers de verges». Al MNAC es conserva el quadre d’en Joan Reixach (segle XV): «El retaule de les onze mil verges». «Les verges... segueixen l’Anyell arreu on va» (Ap 14,4).🗣«Quan trona pel mes d’octubre, neu segura», segons una dita popular. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Santa Teresa de Jesús, verge i doctora de l'Església😇🙏Teresa de Cepeda y Ahumada neix a Àvila el 28 de març de 1515, de família ‘hidalga’. Sa mare, Beatriz, es casà molt jove amb don Alonso, vidu del seu primer matrimoni i amb un avi toledà judaïtzant, Juan Sánchez. Van tenir tres filles i nou fills. Tot i que va entrar de carmelita als 20 anys, no fou fins als 40 que experimentà una profunda conversió després de trobar-se amb una imatge de “Crist molt llagat”. La nit de la seva mort, el 4 d'octubre de 1582, es va aplicar la reforma gregoriana del calendari i es van suprimir 11 dies.🗣«Per Santa Teresa, planta l’ametlla», segons una dita popular. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Preguem ben units pel papa Lleó XIV🙏. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Mare de Déu del Pilar😇Una tradició molt ar­rela­da a l'Aragó vol fer ar­ribar l'origen del santuari de l'antiga Cesaraugusta (Saragossa) als inicis matei­xos del cristianis­me (Maria s'hauria aparegut a l'apòstol sant Jaume, damunt d'un pilar). Però és a par­tir de l'època moder­na que el Pilar es­devé un gran san­tuari marià de la Península Ibèrica, amb una ir­ra­di­ació vers l'A­mèrica Llatina (ja que els nadius de les actuals Bahames ‘descobreixen’ Colom i els seus el 1492). Maria, símbol de la fortalesa en la fe, la seguretat de l'esperança i la constància en la caritat.«Si bones faves vols sembrar, fes-ho per la Mare de Déu del Pilar», segons una dita popular. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Vatican Media

Agenda

Evangeli del dia

Vosaltres sabeu entendre l’aspecte de la terra i del cel, i no sabeu entendre en quin temps esteu vivint?

(Lc 12,54-59)