Carta dominical | «L’impacte econòmic de l’Església diocesana»

He de confessar que escric amb cert respecte sobre l’economia de l’Església, tema delicat i que requereix uns coneixements tècnics no sempre fàcils d’exposar. No obstant això, considero que és oportú dedicar aquesta carta setmanal a un informe presentat recentment per la Conferència Episcopal Espanyola. Aquest informe ha estat elaborat per una important consultora internacional […]

27 Juny, 2019
Església de Barcelona

He de confessar que escric amb cert respecte sobre l’economia de l’Església, tema delicat i que requereix uns coneixements tècnics no sempre fàcils d’exposar. No obstant això, considero que és oportú dedicar aquesta carta setmanal a un informe presentat recentment per la Conferència Episcopal Espanyola.

Aquest informe ha estat elaborat per una important consultora internacional (Ernst & Young –EY–). En aquest estudi s’avalua únicament l’impacte socioeconòmic de les 69 cúries diocesanes i de les 23.000 parròquies que hi ha a Espanya. Tot això sense tenir en compte l’extraordinària tasca que fan molts laics i consagrats, així com institucions catòliques en camps com l’educació, la sanitat, l’assistència social, entre d’altres.

A la pregunta d’on procedeixen els seus recursos, l’estudi assenyala les diverses fonts i en destaca com a principals: les aportacions voluntàries dels fidels (36%), l’assignació tributària (24%), altres ingressos corrents (20%) i els ingressos del patrimoni i altres activitats (12%). El que l’Església rep mitjançant l’assignació tributària (0,7% de l’IRPF) prové del que els ciutadans decideixen lliurement en marcar la casella corresponent a l’Església catòlica en la declaració de l’IRPF. Convé recordar que, des dels acords de desembre de 2006 entre el govern espanyol i la Santa Seu, en els pressupostos generals de l’Estat no existeix cap dotació pressupostària per al sosteniment de l’Església catòlica.

L’Església diocesana fa anys que treballa per aconseguir els recursos suficients que necessita. Actualment, més de tres quartes parts dels seus ingressos procedeixen de fonts pròpies. Això diferencia l’Església d’altres institucions com partits, sindicats o ONG que es sostenen bàsicament de diners públics.

Segons aquest informe, la repercussió econòmica de la tasca social realitzada per les 23.000 parròquies distribuïdes per tot el territori espanyol va ser de 1.386 milions d’euros. A més, si ens fixem en la tasca assistencial, descobrim que l’Església diocesana multiplica per 2,5 cada euro que rep.

Convé conèixer totes aquestes dades, però no oblidem que el que mou l’acció de l’Església és la missió rebuda de Jesucrist. La veritable repercussió social de l’Església es manifesta en l’anunci de Jesucrist i en l’edificació d’una societat més humana, fraterna i esperançada. Si amb això, a més, se’n treu un profit econòmic, ¡beneït sia!

A la mateixa hora en què aquest estudi era presentat a Madrid, el papa Francesc rebia els nous ambaixadors davant la Santa Seu i els deia: «Permeteu-me referir-me a l’alta responsabilitat que compartim en la protecció dels més vulnerables […]. La necessitat urgent de parar atenció als més pobres dels nostres ciutadans és un deure clar. Això s’expressa quan ens unim per promoure el seu desenvolupament integral. Aquesta unió té un nom concret: fraternitat!».

Tant de bo l’Església, la família dels cristians, rebi de Déu la força i la llum necessàries per poder continuar la missió de fer créixer l’amor, l’esperança i la confiança en el món.

Card. Joan Josep Omella
Arquebisbe de Barcelona

Escolta la glossa dominical en la veu del cardenal arquebisbe de Barcelona.

T’interessarà…

Seguiu-nos  

Facebook
Santa Úrsula i les santes verges😇Santa Úrsula i les santes verges Santa Úrsula (‘ossa petita’) i les santes d’avui van arribar a ser suprimides del Santoral, però, degut al seu culte molt tradicional, encara avui les conserva. Possiblement, la tradició vol fer d’elles un homenatge a la virginitat femenina. La tradició del segle V ens informa que el pare de la princesa bretona Úrsula la volia casar amb el príncep pagà d’Armòrica (l’actual Bretanya). Ella, que ja havia consagrat la seva virginitat, s’hi volia negar, però això suposava la guerra. Per guanyar temps va posar unes condicions: un termini de tres anys, que es reunissin deu comparses de mil donzelles cada una (d’aquí les «11.000 verges»?) i que el príncep es bategés. A la tornada d’un complicat viatge a Roma pel Rin, l’Úrsula i les companyes van ser martiritzades a Colònia pels huns d’Àtila. En una inscripció llatina a la catedral de Colònia hi consta: «XI. M. V.», que es pot llegir com «11 màrtirs verges», i no «11 milers de verges». Al MNAC es conserva el quadre d’en Joan Reixach (segle XV): «El retaule de les onze mil verges». «Les verges... segueixen l’Anyell arreu on va» (Ap 14,4).🗣«Quan trona pel mes d’octubre, neu segura», segons una dita popular. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Santa Teresa de Jesús, verge i doctora de l'Església😇🙏Teresa de Cepeda y Ahumada neix a Àvila el 28 de març de 1515, de família ‘hidalga’. Sa mare, Beatriz, es casà molt jove amb don Alonso, vidu del seu primer matrimoni i amb un avi toledà judaïtzant, Juan Sánchez. Van tenir tres filles i nou fills. Tot i que va entrar de carmelita als 20 anys, no fou fins als 40 que experimentà una profunda conversió després de trobar-se amb una imatge de “Crist molt llagat”. La nit de la seva mort, el 4 d'octubre de 1582, es va aplicar la reforma gregoriana del calendari i es van suprimir 11 dies.🗣«Per Santa Teresa, planta l’ametlla», segons una dita popular. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Preguem ben units pel papa Lleó XIV🙏. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Mare de Déu del Pilar😇Una tradició molt ar­rela­da a l'Aragó vol fer ar­ribar l'origen del santuari de l'antiga Cesaraugusta (Saragossa) als inicis matei­xos del cristianis­me (Maria s'hauria aparegut a l'apòstol sant Jaume, damunt d'un pilar). Però és a par­tir de l'època moder­na que el Pilar es­devé un gran san­tuari marià de la Península Ibèrica, amb una ir­ra­di­ació vers l'A­mèrica Llatina (ja que els nadius de les actuals Bahames ‘descobreixen’ Colom i els seus el 1492). Maria, símbol de la fortalesa en la fe, la seguretat de l'esperança i la constància en la caritat.«Si bones faves vols sembrar, fes-ho per la Mare de Déu del Pilar», segons una dita popular. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Vatican Media

Agenda

Evangeli del dia

Vosaltres sabeu entendre l’aspecte de la terra i del cel, i no sabeu entendre en quin temps esteu vivint?

(Lc 12,54-59)