Carta dominical | Compromesos contra la fam

Un any més, aquest segon diumenge de febrer, Mans Unides posa en relleu una realitat dolorosa i vergonyosa del nostre món del segle XXI: la fam.

La campanya d’enguany té el lema “El món no necessita més menjar, necessita més gent compromesa”. Déu ha creat l’univers perquè estigui al servei de tota la humanitat i tots els seus membres puguin viure com a persones. El Creador ha posat a la nostra disposició tot el que cal per poder parar la taula amb un plat per a tothom, sense distincions. Tanmateix, estem lluny de fer realitat el pla de Déu per la injusta distribució de la riquesa i per l’abús dels béns de la creació.

Actualment 795 milions de persones pateixen fam al món, segons dades de la FAO. Joan Pau II, l’any 1992, es referia al que coneixem com a paradoxa de l’abundància: “Hi ha menjar per a tots, però no tots poden menjar, mentre que el malbaratament, el descart, el consum excessiu i l’ús d’aliments per a altres finalitats són davant els nostres ulls”.

Havent-hi béns suficients perquè tothom pugui viure raonablement bé, resulta que a la pràctica a uns ens en sobra mentre altres no tenen el mínim per viure. ¿Què podem fer davant aquesta injustícia de la qual som corresponsables? Deixem-nos commoure. Deixem-nos inquietar. No tinguem por que aquesta situació provoqui en nosaltres una certa intranquil·litat. Deixem que aquest neguit ens mogui a un canvi d’actituds en la nostra vida.

Convé relacionar la qüestió de la fam en el món amb la de la pau i la justícia, per una raó ben senzilla: perquè la pau és fruit de la justícia i la fam és una injustícia clamorosa i gravíssima. Per lluitar contra la fam també ens cal cuidar la mare terra, perquè pugui donar tot allò que, si la respectem, pot oferir a totes les generacions.

La doctrina social de l’Església ens recorda que no podem disposar arbitràriament de la terra, sotmetent-la sense reserves a la nostra voluntat. Com canvia la nostra vida quan fem l’experiència de sentir-nos col·laboradors de Déu en l’obra de la creació! Ens cal superar la constant temptació de voler ser els amos de la creació al marge de Déu. Aquesta actitud tard o d’hora provoca la rebel·lió de la natura.

Necessitem un nou model de creixement econòmic. Tots hi estem implicats. Un creixement que vetlli pel bé de les persones, que les ajudi a assolir la seva plenitud; un creixement que sigui respectuós i agraït amb la creació i en particular amb el nostre planeta terra.

Germans i germanes, els greus problemes de la fam i els mals ecològics requereixen el nostre compromís. Aquests reptes ens criden a un canvi de mentalitat que porti les persones, la societat civil i les administracions públiques a adoptar nous estils de vida.

L’objectiu que proposa Mans Unides és ambiciós: no es tracta només de donar del que ens sobra, i fins i tot del que necessitem, sinó també d’ajudar pobles sencers, ara exclosos o marginats, perquè entrin en el cercle del desenvolupament econòmic i humà. Quan donem el que tenim, compartim el que som, denunciem el patiment i preguem Déu, estem treballant per la justícia i per la pau.

+ Joan Josep Omella Omella
Arquebisbe de Barcelona