Regal d'aniversari

Explica Rabindranath Tagore (Contes amb salut. Edit. Sal Terrae, pàg. 52-53) la història d’un matrimoni pobre. Ella filava a la porta de la barraca pensant en el seu marit. Tot el que passava es quedava enamorat de la bellesa d’aquells llargs i negres cabells, com brins brillants sortits de la seva filosa.
Ell anava cada dia al mercat a vendre algunes fruites i s’asseia a l’ombra d’un arbre subjectant entre les dents una pipa buida. No li arribaven els diners per comprar un pessic de tabac.

S’acostava el dia de l’aniversari del casament i ella no parava de preguntar-se què podria regalar al seu marit. I, a més, ¿amb quins diners?

Tot d’una va tenir una idea. Va sentir un calfred en pensar-ho, però, a l’decidir-se a fer-ho, tot el seu cos es va estremir de goig: vendria el seu pèl per comprar-li tabac.

Ja imaginava el seu marit a la plaça, assegut davant les seves fruites, donant llargues glopades a la seva pipa: aromes d’encens i de gessamí donarien al propietari de la parada la solemnitat i el prestigi d’un veritable comerciant.

Només va obtenir pel seu bonic cabell unes quantes monedes, però va poder triar amb cura el més fi estoig de tabac. El perfum de les fulles arrugades compensava llargament el sacrifici del seu pèl.

En arrivar la tarda, va tornar el seu marit. Venia cantant pel camí. Portava a la mà un petit embolcall: uns pintes per a la seva dona que acaba de comprar després de vendre la seva pipa.

Benvolguts germans, com relata aquest conte, el veritable amor es dóna suport i creix gràcies a les renúncies, als sacrificis fets per l’altre, per la persona a la que estimem. Això s’entén fàcilment. L’entenen bé els esposos que s’estimen de veritat i els pares que saben sacrificar-se, privar-se de tantes i tantes coses pels fills.

Això és el que ens va ensenyar Jesús, el Fill de Déu. “Si algú vol venir amb mi, que es negui a ell mateix, que prengui la seva creu i que em segueixi. Qui vulgui salvar la seva vida, la perdrà, però el qui la perdi per mi, la trobarà.” (Mt 16, 24-25). I diu també: “Qui estima el pare o la mare més que a mi, no és digne de mi. Qui estima el fill o la filla més que a mi, no és digne de mi. Qui no pren la seva creu i em segueix,no és digne de mi. Qui haurà guanyat la seva vida, la perdrà, però qui l’haurà perduda per causa meva, la trobarà.” (Mt 10, 37-38).

El sacrifici i la renúncia no és una cosa dolenta, no és masoquisme, com alguns diuen, és fruit d’un amor generós. I quan es renuncia per amor a Déu i als germans això produeix una pau i una felicitat indescriptibles. I ho entén qui estima de veritat i ha renunciat moltes vegades per amor.

L’egoista, el que està centrat sobre sí mateix i no cerca més que el seu propi gust i plaer, no entenent això ni arribaa a gaudir en profunditat de la vida.

Crist, el Fill de Déu, ens va donar un exemple preciós d’aquesta renúncia per amor. Ell va donar la vida per salvar-nos. “Ell, essent ric, es va fer pobre per vosaltres, perquè us enriquíssiu amb la seva pobresa.” (2Cor 8,9).

Que no deixem d’apropar-nos al Crucificat i contemplant-lo amb amor aprenguem el valor del sacrifici i de la renúncia per amor.

+ Joan Josep Omella Omella
Arquebisbe de Barcelona