Carta dominical | «Celebrem els nostres patrons»

La tercera setmana de Pasqua ens porta, enmig del goig pasqual, a la celebració dels dos patrons espirituals de Catalunya: avui, 23 d’abril, en el calendari dels sants s’escau la festa de sant Jordi, patró secundari de Catalunya, que celebrarem litúrgicament aquest dilluns per tal de no interrompre els diumenges del temps pasqual. I el proper dijous, 27 d’abril, celebrarem la festa de la Mare de Déu de Montserrat, patrona principal de Catalunya.

El nom de Jordi, ve del grec γεωργóς (georgós) i vol dir «treballador de la terra», però això no vol dir que sant Jordi ho fos. Diu la tradició que era un soldat romà de l’Orient que es va convertir al cristianisme i que va morir màrtir en les persecucions del segle III. El seu sepulcre a la ciutat palestinenca de Lidda va ser molt venerat els primers segles del cristianisme. A l’Orient era anomenat el «megalomàrtir», el gran màrtir.

Aquesta fama es va estendre i va fer que molts països l’acollissin com al seu patró. És per això que es van anar difonent unes tradicions de gran força popular que el presenten com el cavaller que venç el drac, és a dir, el mal, i així salva la donzella, és a dir, la virtut. Aquesta és una imatge molt suggestiva que ens recorda, en cadascú, la lluita entre el bé i el mal i ens convida a lluitar contra tot allò que fa mal a les persones.

Els cristians venerem sant Jordi perquè va ser un cristià convençut de la seva fe en Jesús, capaç de renunciar a tot, fins i tot a la seva vida, per ser fidel a Jesucrist i a l’Evangeli.

Catalunya ha sabut expressar amb creativitat l’estima al gran cavaller i li dedica cada any una jornada molt bonica, en què tothom surt al carrer amb ganes de trobar lectures i excuses per trobar-se. Enmig del clima festiu i primaveral de les roses i els llibres, s’honora la fe i la cultura, l’humanisme i la transcendència.

Cavallerosament, aquí a la nostra terra, sant Jordi cedeix la primacia a la Mare de Déu de Montserrat, sobretot des de l’any 1881, quan el papa Lleó XIII va declarar la Mare de Déu de Montserrat «patrona de tot el Principat de Catalunya». L’any 1914 es va decidir que tingués també festa pròpia el dia 27 d’abril. La Mare de Déu de Montserrat és la rosa d’abril i la més bella flor de Pasqua. El prefaci de l’Eucaristia canta que «Ella és l’esperança dels fidels i l’honor del nostre poble». El papa sant Joan Pau II, en la seva visita al monestir de Montserrat l’any 1982, va afirmar: «Montserrat és un Magnificat de roca, una fletxa indicadora d’ulteriors escalades». Els monjos i monges dels monestirs d’aquesta muntanya fan de Montserrat «un fogar d’oració i de fe cristiana», com diu una oració litúrgica de la festa.

Benvolguts germanes i germans, preguem perquè els nostres sants patrons facin de la nostra terra un lloc de pau, fraternitat i acollida. Felicito tots els catalans, tots els aragonesos i aquells que han acollit sant Jordi com al seu patró. Aprofitem aquesta jornada festiva per promoure la lectura i l’amistat. Experimentem el goig de llegir. Us convido a fer-ho amb l’obra més llegida, editada i traduïda a més llengües de la història: la Bíblia, una obra amb un missatge preciós. Que la Mare de Déu de Montserrat ens il·lumini i ens guiï cap al cel.

† Card. Joan Josep Omella Omella
Arquebisbe de Barcelona

Escolteu la carta dominical en la veu del cardenal arquebisbe de Barcelona.