La conversió de les relacions: una crida del Sínode

  A tenor dels números 49 al 67 del Document final del Sínode   La crida a la conversió El Document final del Sínode (nn. 49-67) ens convida a una profunda conversió que és el fil conductor de tot el text. No es tracta només d’una apel·lació a les idees o als dogmes, sinó d’una […]

23 Des, 2025
Òscar Martí

 

A tenor dels números 49 al 67 del Document final del Sínode

 

La crida a la conversió

El Document final del Sínode (nn. 49-67) ens convida a una profunda conversió que és el fil conductor de tot el text. No es tracta només d’una apel·lació a les idees o als dogmes, sinó d’una crida que toca la vida, entesa com a relació. Thomas Merton ho expressava amb claredat en el seu llibre No man is an island [Els homes no són illes]: «El significat de la meva vida no s’ha de buscar únicament en la suma total de les meves realitzacions. Només es pot veure en la integració total dels meus assoliments i fracassos, juntament amb els èxits i fracassos de la meva generació, la meva societat i la meva època. Es poden veure, sobretot, en la meva integració dins del misteri de Crist…». Aquesta perspectiva fonamenta la sinodalitat: comunió, participació i missió.

Relacions en el pla de Déu

Més enllà d’una visió sociològica o psicològica, el tema de les relacions arrela en el terreny més profund de la teologia. Sant Pau, en la carta als Romans, revela el misteri del pla diví: «Ell, que els coneixia des de sempre, els ha destinat a ser imatge del seu Fill, que així ha estat el primer d’una multitud de germans». El Fill Unigènit esdevé el Primogènit de molts germans. Filiació i fraternitat són relacions essencials. No és estrany que Jesús resumís la Llei en dos manaments: estimar Déu i estimar els germans.

Dificultats i ferides

El document apunta a assolir la qualitat evangèlica de les relacions comunitàries. Les dificultats, però, afloren des del primer moment. Per això, la conversió és indispensable per ajustar les nostres relacions a l’Evangeli. Els vincles autèntics neixen del cor, entès no com a sentiment superficial, sinó com el nucli profund on es prenen les decisions més significatives i on es dona la trobada íntima amb Déu. El text subratlla que el dinamisme relacional està inscrit en la nostra condició de criatures i dedica una atenció especial a la relació entre homes i dones, basada en igualtat i reciprocitat. Durant les sessions sinodals ha emergit sovint el dolor de dones, laiques i consagrades, arreu del món. La conversió en aquesta realitat és ineludible.

La pluralitat de contextos culturals fa que el missatge evangèlic ressoni de manera diversa. Tanmateix, es detecten lògiques relacionals distorsionades que, a vegades, s’oposen a l’Evangeli. Aquests tancaments es cronifiquen en estructures de pecat. El document recull els mals que ens afligeixen: des del rebuig dels infants fins a la marginació de la gent gran. Aquests mals també es troben a l’Església i generen víctimes. El text explicita el drama dels abusos, que han causat un sofriment indescriptible. L’escolta, la humilitat, el fet de demanar perdó i de tenir cura de les relacions ferides, la restauració de la confiança… són tasques irrenunciables. Ser-ne conscients és el primer pas per iniciar la conversió.

Corresponsabilitat i vocacions

Cada cristià està cridat a fer fructificar els dons rebuts de l’Esperit, que impulsa a anunciar l’Evangeli. La missió es nodreix dels carismes, vocacions i ministeris. En aquest exercici de corresponsabilitat, cadascú aporta segons els dons que ha rebut. El document destaca diversos col·lectius: comença amb els laics, continua amb les dones —afirmant que res ha d’impedir que assumeixin tasques de guiatge a l’Església— i recorda que resta oberta la qüestió del seu accés al ministeri diaconal. També es refereix a infants, joves i persones amb discapacitat, reconeixent el potencial que hi ha en cadascú. Famílies, vida consagrada, ministeris laicals i teologia poden fer grans aportacions als camins sinodals.

Una imatge evangèlica per al camí

Tornem al text evangèlic. Quan Pere diu que se’n va a pescar, els altres responen: «Nosaltres també hi venim». Tots junts s’apleguen a la barca i s’endinsen, sinodalment podem dir, al mar de Galilea. Així, l’Església és cridada a remar junts, guiada per l’Esperit, cap a una comunió més evangèlica.

 

Dr. Lluís Serra i Llansana

T’interessarà…

Seguiu-nos  

Facebook
Aquest diumenge, 22 de novembre, acaba l'any litúrgic amb la Solemnitat de Crist Rei. 🕯️ El diumenge següent, amb l'inici de l'Advent, s'obre un nou cicle on l'Evangeli de Marc serà el protagonista.📖 T'expliquem què és i com funciona l'any litúrgic. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Sant Octavi, màrtir⚔️✝️Octavi, Adventor i Solutor eren soldats cristians que van ser perseguits en temps de l'emperador Maximià. En aquells temps era costum donar l'oportunitat als cristians de renegar de la seva fe a canvi de no ser martiritzats, però els tres sants es van mantenir ferms en les seves creences. A Torí, Adventor i Octavi van ser assassinats, mentre que Solutor va aconseguir fugir, però quan el van capturar el van decapitar. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Sant Albert el Gran, bisbe i doctor de l'Església😇Albert (1200-1280), tot i que va ser durant anys provincial dels dominics i bisbe de Ratisbona, la seva veritable vocació era l’estudi, la investigació i l’ensenyament. Pocs com ell van arribar a una síntesi tan admirable entre la filosofia aristotèlica i la teologia cristiana. Així va preparar el camí a Tomàs d’Aquino, deixeble seu a Colònia. Pregava així: «Senyor Jesús demanem la teva ajuda per a no deixar-nos seduir de les vanes paraules temptadores sobre la noblesa de la família, sobre el prestigi de l'Orde. Amén».🗣 «Novembre assolellat i abril plujós, estiu abundós», segons una dita popular. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Vatican Media

Agenda

Evangeli del dia

Déu no és Déu de morts, sinó de vius.

(Lc 20,27-40)