Presentació de Santa Maria

Presentació de la Benaurada Verge Maria

Aques­ta fes­ta té l'origen en la dedicació de l'es­glésia de San­ta Maria la Nova a l'esplanada del temple de Je­ru­sa­lem, que tin­gué lloc sota l'em­perador Jus­tinià, el 21 de novem­bre del 543. «Santa Maria complí veritablement la voluntat del Pare, i per això a Maria va valer-li més ser deixebla de Crist que no pas mare de Crist. Maria era benaurada perquè primer portà també el Mestre dintre d'ella abans d'infantar-lo» (St. Agustí, Sermó 25).

1. Memòria de la Presentació de santa Maria Verge. L’endemà de la dedicació de la basílica de Santa Maria la Nova, construïda al costat de la muralla de l’antic temple de Jerusalem, se celebra la dedicació que va fer d’ella mateixa a Déu la futura Mare del Senyor, moguda per l’Esperit Sant, de la gràcia del qual n’estava plena des de la seva Concepció Immaculada.
2. Commemoració de sant Ruf, de qui el benaurat apòstol Pau, a la seva carta als Romans, diu que va ser un elegit del Senyor (s. I).
3. Sant Marí, bisbe i màrtir. A Porec, Ístria, Croàcia (~ s. IV).
4. Sant Agapi, màrtir, que martiritzat diverses vegades, però sempre reservat per a un combat més dur, davant mateix de Maximí, durant els jocs de l’amfiteatre, va ser entregat a un ós perquè el devorés i com que encara va quedar amb vida, l’endemà, li van lligar pedres als peus i el van tirar al mar. A Cesarea de Palestina (306).
5. Sant Gelasi I, papa, il·lustre per la seva doctrina i santedat, perquè l’autoritat imperial no perjudiqués la unitat de l’Església, va aclarir profundament les característiques pròpies de les dues potestats i la seva mútua independència. Mogut per la seva gran caritat i les necessitats dels indigents, va morir en la més extrema pobresa. Al costat de la basílica de Sant Pere, Roma (496).
6. Sant Maur, bisbe. A Cesena, província de Flamínia (946).
7. Beata Maria de Jesús Bon Pastor (Francisca) de Siedliska, verge, que va deixar Polònia pels problemes amb els governants i va fundar l’institut de Germanes de la Santa Família de Natzaret, al servei dels emigrants de la seva pàtria. A Roma (1902).