Tenir cura dels veïns, de les comunitats

  La pandèmia ha posat en el primer pla de l’actualitat la necessitat de la cura. Aquest mot en català aglutina dos significats, que en anglès estan ben diferenciats: «cure» (curar) i «care» (cuidar). Aquesta distinció pot tenir importants repercussions en el món sanitari, segons la qual la medicina cura i la infermeria cuida. Sense […]

12 Set, 2021
Òscar Martí

 

La pandèmia ha posat en el primer pla de l’actualitat la necessitat de la cura. Aquest mot en català aglutina dos significats, que en anglès estan ben diferenciats: «cure» (curar) i «care» (cuidar). Aquesta distinció pot tenir importants repercussions en el món sanitari, segons la qual la medicina cura i la infermeria cuida. Sense entrar en la polèmica de contraposar aquests dos pols, es prou clara la primera accepció de la paraula «cura» al DIEC: «Atenció a vetllar pel bé o pel bon estat d’algú o d’alguna cosa». La segona accepció: «Atenció que es té per un malalt, tractament especial que es fa per aconseguir-ne la guarició.», la tenim present, però no és prioritària en aquesta reflexió. El papa Francesc va titular el missatge per a la LIV Jornada Mundial de la Pau, celebrada l’1 de gener de 2021: «La cultura de la cura com a camí de pau”.

Quan Jesús cura la filla de Jaire, tots queden sorpresos i no se’n saben avenir. Jesús va més enllà i diu als pares que donin menjar a la noia. És a dir, que la cuidin, que vetllin per ella, que estiguin atents a les seves necessitats, que li proporcionin protecció i atencions pertinents… Jesús, abans de la multiplicació dels pans, es compadeix de la gran gentada que l’envolta. Brolla del seu interior un sentiment de tendresa, de ficar-se en la pell de l’altre, i cura els malalts, però no s’atura aquí. Pensa que no podran anar a comprar aliments, ja que estan en un descampat, i diu als seus deixebles que els hi donin de menjar. No hi ha diners, però un noi comparteix els cinc pans i dos peixos que porta. Posar en comú el propis bens obra la resta. L’economia funciona quan està impulsada per la fraternitat. Jesús invita als seus que es cuiden de la gran gentada, que no es desentenguin per criteris tècnics o por manca de logística. Maria, a las noces de Canà, està atenta a que s’ha acabat el vi. Es cuida que els esposos no s‘hagin d’avergonyir en un dia tan especial.

Tenim moltes imatges d’una societat crispada. Veiem sessions parlamentàries basades en l’agressivitat i la desqualificació. Els signes de violència són constants, com ho són les lluites de poder i els interessos individualistes en detriment del bé comú. S’afebleix una classe social que fa de pont i la polarització queda assegurada. El ressò mediàtic sovint s’allunya de la veritat, es servil a grups inconfessables i busca l’audiència fàcil. Hi ha, però, molta més gent que es cuida dels veïns, dels companys o companyes de feina, dels familiars… Aquestes persones superen la tendència individualista i egocèntrica. Miren el món amb tendresa, estan atents a les necessitats alienes, amoroseixen les ferides en les relaciones des del voluntariat o des d’una vida senzilla i quotidiana. Actuen sense violència per sensibilitzar sobre el drama d’alguns desnonaments i aturar-los, si és possible. Dediquen algunes hores setmanals a treballar por una associació o donar alguns serveis, especialment als col·lectius més vulnerables i necessitats. En aquests temps difícils, es comporten respectuosament per evitar contagiar el coronavirus a través de comportaments irresponsables. La vida és un do i adquireix la seva plenitud quan esdevé un do per els altres.

Moltes mostres d’atenció són gairebé imperceptibles. No esperen cap reconeixement. Troben un sentit profund a allò que estan fent. Els hi surt del cor, com a centre de la seva interioritat més fonda. L’atenció requereix una mirada compassiva i esperona una resposta compromesa. Sense l’oli de la cura, l’engranatge social grinyola. Aquesta cura s’adreça principalment a les persones, però també s’obre a l’entorn, a l’ecologia, als espais naturals i urbans. El món serà més habitable si ens ajudem els uns als altres, si tenim cura els uns del altres. La cura és un dels elements més substancials del termòmetre de la nostra vida humana i cristiana.

Dr. Lluís Serra i Llansana

T’interessarà…

Seguiu-nos  

Facebook
Solemnitat de Jesucrist, Rei de tot el món.Avui, darrer diumenge de l'Any Litúrgic, solemnitat de Crist Rei, instituïda per Pius XI el 1925 al món convuls d'entreguerres. «Regne de pau, justícia i amor» (Prefaci): 🗣 «Déu és certament un pare i vol el millor pels seus fills. Ell ha dissenyat amb il·lusió un projecte per al nostre món. Compta amb nosaltres per construir entre tots el seu Regne de pau i amor. No ens desanimem si de vegades el Regne de Déu sembla una realitat petita i fràgil. Déu ho farà fructificar amb l'ajuda de la seva gràcia. Que vingui a nosaltres el seu Regne» (El cardenal Joan Josep Omella, 24.11.2024). ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Aquest diumenge, 22 de novembre, acaba l'any litúrgic amb la Solemnitat de Crist Rei. 🕯️ El diumenge següent, amb l'inici de l'Advent, s'obre un nou cicle on l'Evangeli de Marc serà el protagonista.📖 T'expliquem què és i com funciona l'any litúrgic. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Sant Octavi, màrtir⚔️✝️Octavi, Adventor i Solutor eren soldats cristians que van ser perseguits en temps de l'emperador Maximià. En aquells temps era costum donar l'oportunitat als cristians de renegar de la seva fe a canvi de no ser martiritzats, però els tres sants es van mantenir ferms en les seves creences. A Torí, Adventor i Octavi van ser assassinats, mentre que Solutor va aconseguir fugir, però quan el van capturar el van decapitar. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Vatican Media

Agenda

Evangeli del dia

S’asseurà en el seu tron gloriós i destriarà la gent els uns dels altres.

(Mt 25,31-46)