Salut i ecologia

Fotografia: G. Simón   L’abast del terme salut és ampli. Inclou la mateixa vivència de benestar (aquell “sentiment” de vida complaent), la mirada d’altri (la percepció “des de fora”), el criteri de benestar en el context on hom viu, la biologia, la funcionalitat, la conducta, etc. I, també, a què ens referim quan parlem de […]

18 Maig, 2020
Òscar Martí
Fotografia: G. Simón

 

L’abast del terme salut és ampli. Inclou la mateixa vivència de benestar (aquell “sentiment” de vida complaent), la mirada d’altri (la percepció “des de fora”), el criteri de benestar en el context on hom viu, la biologia, la funcionalitat, la conducta, etc. I, també, a què ens referim quan parlem de salut des d’una perspectiva cristiana (a Lc 10,29-37, “el bon samarità”, s’exemplifica el compromís per la salut). És a dir, l’àmbit de la salut és obert i controvertit amb un munt d’intents per encapsular-lo en una definició però s’esmuny hàbilment, no es deixa atrapar perquè les persones, les societats, la història, portem la petjada de la diferència i l’originalitat. Si més no.

I tot això té a veure amb el terme ecologia: del grec oikos (casa), i logos (paraula, discurs). Ecologia fa referència a l’estudi del “lloc” en què viu o es troba alguna cosa” (J. Corominas). Quan es parla d’ecologia, majoritàriament, s’entén un discurs que interpreta les relacions entre la persona i el seu entorn. Per extensió, també s’entén el medi on hom habita: el país, la ciutat, la casa; per exemple, l’ecologia urbana tracta de la millora de la ciutat a fi que la vida hi sigui benestant. Ara bé, l’aproximació a ecologia i salut la faig des del lloc del “jo” personal que té a veure amb:

El cos, com a lloc particular, i alhora públic, en el qual hom viu i s’expressa d’una forma personal, on hom fa l’experiència de vida i de relació; un lloc farcit d’oportunitats, de sensibilitats, de recursos, d’influències, de contrastos… és l’escenari quotidià de l’existència on hom s’expressa, es dóna a conèixer, es relaciona; un lloc des d’on es transmet un missatge: aquell covat en l’espai de la interioritat.

L’estil de vida. Com a lloc personal i públic, individual i social, arrelat en la història i en la cultura pròpia i del moment. És una manera de fer particular i col•lectiva que reflecteix un marc social (un ambient): unes condicions de vida, unes característiques biològiques, un marc educatiu, unes opcions i decisions personals i grupals. L’estil del subjecte és la seva vida induïda pel context; per exemple, la pobresa és un factor condicionant d’un estil de vida i, alhora, és la vida del subjecte; influeix en la causalitat biològica de la malaltia, és una situació de risc: com també ho és respirar en un ambient contaminat, beure aigua infestada, treballar en condicions precàries o viure en un ambient conflictiu, per exemple.

Ambdós conflueixen en el lloc social: on es representa i es viu el benestar i el seu contrari. Un lloc farcit d’oportunitats i límits, una xarxa d’interrelacions que possibiliten, o no, la promoció del benestar particular i col•lectiu. El factor ecològic és la combinació de molts llocs: el personal, social, històric, ambiental, etc. És un factor multidisciplinar i interactuant: cada lloc té la seva cultura, el seu caràcter, la seva estètica… el seu rostre humà. La seva fenomenologia. Es tracta de recrear benestantment el lloc de l’ecologia, i això ho hem de fer les persones.

Rosa M. Boixareu

T’interessarà…

Seguiu-nos  

Facebook
Nascut a Montpeller (Llenguadoc), cap al 1350, Roc vengué tot el que tenia i inicià un pelegrinatge per Itàlia en què es dedicà a atendre les moltes víctimes de la pesta negra que assolava Europa. Va morir abans de fer quaranta anys, i ben aviat assolí una gran popularitat com a advocat contra la pesta i altres epidèmies. Canonitzat el 1629. «Se’l representa vestit de pelegrí, amb la cama nafrada (que ensenya) i un gos al seu costat. Nosaltres, fàcilment amaguem les nostres ferides (defectes, manies, misèries...). Això no ens prova, ens debilita, fa que la gent malparli. I si tens el valor, com Sant Roc, de “mostrar les teves ferides”?» (Anselm Grün, monjo i psicòleg).«Quan Sant Roc tomba l’espatlla, el temps canvia», segona una dita popular. ... See MoreSee Less
View on Facebook
El Papa Pius XII (01.11.1950) proclamà que «l'Augusta Mare de Déu obtingué finalment ser pujada en cos i ànima a la glòria del cel» quan encara eren recents els horrors de la Segona Guerra Mundial. El conflicte havia massacrat milions de cossos, morts a les trinxeres, als camps de concentració o a les mateixes ciutats per efecte dels bombardejos. En aquest context, la festa d'avui ens parla que el cos humà té un valor transcendent i forma part indissoluble de la unitat de la persona.Solemnitat de l’Assumpció de la benaventurada Mare de Déu, Mare del nostre Déu i Senyor Jesucrist, que, acabat el curs de la seva vida a la terra, va ser elevada en cos i ànima a la glòria dels cels. Aquesta veritat de fe, rebuda de la tradició de l'Església, va ser definida solemnement pel papa Pius XII (1950).«Per la Mare de Déu d’agost, a les set ja és fosc», segons una dita popular. ... See MoreSee Less
View on Facebook
📍 Sant Francesc de Sales, una joia amagada al cor de l’Eixample.⛪ Coneguda popularment com les Saleses, aquesta parròquia amaga una història fascinant. Projectada per Joan Martorell, amb la col·laboració del jove Antoni Gaudí, conserva un valuós patrimoni artístic i arquitectònic que sorprèn a cada pas. ✨#EsglésiaBarcelona #SantFrancescDeSales #LesSaleses #Patrimoni ... See MoreSee Less
View on Facebook
🎬 Aquest estiu, cinema per gaudir i també per reflexionar!Mn. Peio Sánchez proposa cinc pel·lícules per a aquestes vacances. Històries per a tots els públics que ens conviden a fer-nos preguntes sobre l'acollida, la superació, la convivència, la vocació i la nostra manera de mirar els altres.🍿 «El día de la revelación»🍿 «Las locas del Obelisco»🍿 «Viaje al país de los blancos»🍿 «León XIV, el hombre detrás del Papa»🍿 «Las ovejas detectives»▶️ Descobreix les seves recomanacions i prepara una bona sessió de cinema aquest est#CinemaEspiritualitual @cinemaspiritcatImatge: Generada amb IA (OpenAI) ... See MoreSee Less
View on Facebook
La Carmina va patir depressió. Fa gairebé dos mesos, a l'Estadi Lluís Companys, la jove va fer arribar el seu testimoni al papa Lleó XIV. Recupera l'entrevista compVatican Newstican News 👇www.vaticannews.va/es/iglesia/news/2026-07/carmina-historia-depresion-papa-viaje-espana-testimoni... ... See MoreSee Less
View on Facebook
Vatican Media

Agenda

Evangeli del dia

Calia complir això sense deixar allò altre.

(Mt 23,23-26)